Benjamin R. Barber argumentava en el seu llibre, If mayors ruled the world, que la diferència principal entre els primers ministres i els alcaldes rau en que fonamenten el seu mètode d’accionar de forma diversa. Per una costat, en política nacional es fa ús de la ideologia, i en esferes locals, preval el pragmatisme.

Justament aquesta reflexió, em va fer meditar en les eleccions nacionals i en què basem la nostra elecció política? És en la ideologia? O bé en el pragmatisme?

A tot això, se li va sumar la conversa que vaig tenir amb dos companyes del Brasil, en la que es  debatia com podia ser que Bossonaro guanyés la primera ronda de les eleccions d’aquell país amb tanta contundència.

Ambdós esfereïts pel futur que es podia augurar si finalment sortia escollit Bossonaro, arribaven a una conclusió que segurament responia a la perfecció la pregunta inicial:

Bossonaro es un fenomen més gran que el mateix Partit dels Treballadors o els partits liberals i conservadors. Bossonaro ha sabut apel·lar al sentiment comú entre la classe mitja del país.

Ens trobem en un punt, en el que les diferents eleccions, ja no són conduïdes per clivelles ideològiques, per problemàtiques concretes, sinó que es centren en una dicotomia. El fictici tauler d’escacs en el que es juga, el determina el populisme. Es fa de la política una dicotomia nacional, o a favor o en contra de la problemàtica que les forces populistes hagin determinat.

Atureu-vos un moment, penseu en qualsevol de les problemàtiques actuals ja sigui a nivell nacional o internacional. Les solucions als problemes s’han reduït en una dicotomia? Existeix un ells i un nosaltres? Es fa ús de les tensions i emocions de la població?

En un moment com l’actual, i segurament potenciat per les xarxes socials i la societat de la immediatesa, el futur polític dels diferents països, ciutats i regions, queden en mans de reduccions de problemàtiques molt més complicades.

No vull determinar si es millor ser idealista o pragmàtic, el que si que se és que una dicotomia no ens solucionarà res, més aviat el contrari….