El Pla Territorial Sectorial per la Generació d’Energia Eòlica i Fotovoltaica, més conegut amb les sigles PLATER, divideix el país. El Govern de la Generalitat va presentar aquest pla amb l’objectiu de desplegar energies renovables arreu de Catalunya, però un sector de la societat catalana s’hi ha mostrat en contra.
Seguint el PROENCAT 2050 -document que orienta la transició energètica del país cap a la neutralitat climàtica del sistema energètic català-, Catalunya hauria de descarbonitzar el seu model energètic.
El PLATER és el document amb què la Generalitat planifica on i com s’han d’instal·lar els futurs parcs eòlics i les plantes solars a Catalunya. L’objectiu és ordenar aquest desplegament perquè es faci de manera coordinada, amb criteris comuns per a tot el territori i intentant reduir els conflictes entre la producció d’energia, la preservació del paisatge i els diferents usos del sòl.
El pla estableix que la prioritat és aprofitar els espais ja transformats per l’activitat humana, com ara les teulades d’edificis, polígons industrials, aparcaments o altres terrenys urbanitzats. Només quan aquest potencial no sigui suficient es planteja la instal·lació de renovables en sòls no urbanitzats, aplicant una metodologia que analitza factors ambientals, paisatgístics, agrícoles, patrimonials i tècnics per determinar quines zones són més o menys adequades per acollir aquests projectes.
En els últims mesos, s’han creat diferents plataformes d’oposició al PLATER. La majoria d’aquestes plataformes s’agrupen sota el paraigua de PLATER NO.
Finalment, avui, 29 de juliol, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anunciat que la implementació del PLATER s’ajorna fins al pròxim estiu. El Govern obrirà un segon període d’informació pública. Aquest nou procés permetrà introduir modificacions al text inicial després de les al·legacions i del malestar expressat per nombrosos ajuntaments.
Tot i l’ajornament, què suposarà el PLATER pel Baix Empordà? A quants municipis afectarà? Quanta energia hauria de produir la comarca per ser autosuficient?
Què suposaria el PLATER al Baix Empordà? Quines conseqüències tindria?
Segons les previsions del Govern, la comarca té assignada una producció de prop de 784 MW d’energia solar i 568,7 MW més d’eòlica per assolir els objectius fixats abans del 2050.
Dels prop de 800 megawatts d’energia solar previstos, uns 370 s’instal·laran sobre edificis i 40 més s’ubicaran en espais degradats, com ara pedreres o abocadors. Els prop de 400 megawatts restants es produiran en terrenys no urbanitzats.
En aquests moments, el Baix Empordà produeix 12 megawatts d’energia solar entre projectes en funcionament i en execució.
El PLATER preveu la instal·lació de 62.000 megawatts d’energia renovable a tot el país abans d’acabar el 2040. D’aquests, 14.000 megawatts s’hauran de situar en edificis i espais artificialitzats, mentre que la resta s’ubicarà en espais no urbanitzats, amb una ocupació mitjana d’un 1,2% del territori català.
Segons l’entitat Defensem l’Empordanet, la implementació del PLATER suposaria « una transformació molt significativa del paisatge, una pèrdua de sòl agrari productiu, afectacions sobre la biodiversitat, el patrimoni cultural i l’activitat turística, així com una creixent conflictivitat social entre els municipis i els promotors dels projectes».
El Govern ha desenvolupat una eina per saber amb exactitud quines són les zones prioritàries per aplicar el pla i quines no són aptes. Aquest és el mapa del Baix Empordà segons el visor territorial de zonificació de les instal·lacions fotovoltaiques.
Si apropem el mapa municipi per municipi, podem veure que el PLATER tindria efectes sobre tots els 36 municipis baix-empordanesos d’una manera o una altra.
ENERGIA FOTOVOLTAICA
ENERGIA EÒLICA
«La transició energètica és imprescindible, però també ho és preservar el territori que fa únic el Baix Empordà»
El passat novembre va néixer la plataforma Defensem l’Empordanet integrada per ajuntaments i veïns i veïnes de pobles del nord del Baix Empordà per oposar-se a un parc eòlic impulsat per l’empresa alemanya Eòlica Alta Anoia, SL –del grup RWE Renewables Iberia–, que vol instal·lar quatre aerogeneradors de 200 metres, amb una potència de 5 MW, i una línia elèctrica soterrada de 25 kV. A la vegada, l’entitat també s’oposa al PLATER, però deixen molt clar que «no ens oposem a la transició energètica». Sebastià Villalón és membre de Defensem l’Empordanet:
Villalón apunta que «la lluita contra el canvi climàtic no pot comportar la degradació irreversible dels paisatges agrícoles que també contribueixen a la sostenibilitat i a la biodiversitat». A més, des de l’entitat Defensem l’Empordanet consideren que el procés per implementar el PLATER no ha estat prou participatiu i que «els criteris emprats no incorporen adequadament la realitat del territori ni les afectacions sobre els municipis i els seus habitants».
»Hem fet una proposta comarcal d’implantació de les renovables»
El Consell Comarcal del Baix Empordà va aprovar, fa pocs dies, un document d’al·legacions al PLATER on defensava que les renovables havien de ser compatibles amb la preservació del paisatge. El seu president, Enric Marquès, explica que, des del Consell han fet trobades amb alcaldes i alcaldesses i tècnics i tècniques per consensuar el document d’al·legacions:
A més, Marquès explica que des de l’administració comarcal han fet una proposta d’implantació de les renovables i que ja han parlat amb la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.
«Volem un PLATER, però no aquest»
Des del sindicat Unió de Pagesos, expliquen que volen un PLATER, però no el que proposa el Govern. La seva coordinadora nacional, Raquel Serrat, assegura que «manca una valoració social, econòmica i territorial del que suposaria aquest projecte» i que «incompleix la llei dels espais agraris i no té en compte els sòls d’alt valor agrari».
Serrat afegeix que el sindicat agrari «defensa potenciar l’ús d’energies alternatives, tenint en compte un model de desenvolupament basat en instal·lacions de petita dimensió, prioritzant la instal·lació de plaques solars a les teulades de les edificacions i zones urbanitzades, amb connexió ja existent a la xarxa, que s’adeqüin les línies obsoletes i que s’impulsi l’autoconsum i la generació distribuïda, però sobretot amb planificació i consens del territori».
«El PLATER queda curt per les necessitats del Baix Empordà»
Per la seva banda, el col·lectiu Renovem-nos, que treballa per la transició energètica arreu del país, assegura que «no és cert que el PLATER sigui excessiu per al Baix Empordà». Enric Pardo, un dels membres de l’organització apunta que «les instal·lacions previstes per al 2050 no cobririen totes les necessitats energètiques de la comarca» i que « satisfer el consum que té el Baix Empordà, no només d’electricitat, sinó de tots els combustibles que es gasten i el gas natural que es crema, substituir tots aquests combustibles fòssils per electricitat renovable, implica que el PLATER amb prou feines arriba a una mica més de la meitat de les necessitats».
A més, Pardo també explica que hauran d’haver-hi altres comarques que hauran de cobrir les necessitats del Baix Empordà i que «s’han de fer els debats amb les dades a la mà»:
24 municipis del Baix Empordà en contra del PLATER
24 dels 36 municipis que té la comarca han aprovat mocions en contra del PLATER. Són Albons, Begur, Bellcaire d’Empordà, Colomers, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Foixà, Garrigoles, Gualta, Jafre, la Pera, la Tallada d’Empordà, Mont-ras, Palau-sator. Pals, Parlavà, Regencós, Serra de Daró, Torrent, Torroella de Montgrí, Ullastret, Ultramort, Vall-llobrega, Verges i Vilopriu.
240 municipis catalans aproven mocions en contra
A més dels 24 municipis baix-empordanesos, al conjunt del país hi ha més 200 municipis que s’han mostrat en contra del Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables de Catalunya i han aprovat mocions en contra. Alguns dels municipis són Girona (Gironès), Berga (Berguedà), Montblanc (Conca de Barberà), Les Borges Blanques (Garrigues), Santa Coloma de Farners (Selva), Castelló d’Empúries (Alt Empordà), Calaf (Anoia), Piera (Anoia), Capellades (Anoia), Ponts (Noguera), Bellpuig (Urgell), Navàs (Bages), Arbúcies (Selva), Anglès (Selva), Sarrià de Ter (Gironès), Celrà (Gironès), Sant Julià de Ramis i Medinyà (Gironès), Sant Quirze de Besora (Osona), Horta de Sant Joan (Terra Alta) o Molló (Ripollès). En total, hi ha 240 municipis de 33 comarques diferents que s’han posicionat en contra del PLATER.
