L'exposició mostra una selecció de més de 180 imatges (originals i reproduccions) que formen part d'un important llegat familiar que actualment compta amb més de 2500 registres. Es tracta d'un fons excepcional que destaca tant pel seu gran abast cronològic com geogràfic, el qual es remunta a mitjans del s. XIX ‒on s'hi observen alguns dels primers procediments fotogràfics‒ amb la presència de fotògrafs nacionals i internacionals.
La mostra i el catàleg permeten resseguir importants aspectes de la història de la fotografia i posen en valor la importància dels fons familiars com a font de coneixement per a la història, els costums i els valors de la societat en diferents èpoques. D'aquesta manera, es presenten 100 anys d'imatges que permeten explicar i veure la fotografia des de diferents punts de vista, i converteixen el fons fotogràfic familiar en un llegat digne de ser estudiat, exhibit com un arxiu documental d'inqüestionable valor, a través del qual es pot desgranar diferents aspectes, tant de la història de la fotografia ‒i dels fotògrafs que la van fer possible‒ com la de la societat.
Com a novetat, aquest any la Fundació Mascort posa a disposició del públic un catàleg en línia que facilitarà la consulta de l'arxiu fotogràfic familiar, resultat d'una llarga etapa de descripció i documentació continuada. Aquest s'anirà ampliant progressivament amb la resta d'imatges que formen part del fons, així com dels altres fons fotogràfics de la col·lecció: http://archivo.fundaciomascort.com
Amb aquesta exposició, Marta Grassot Radresa, comissària de la mostra i autora del catàleg homònim, planteja un recorregut per la història de la fotografia a partir d'un prolífic fons familiar, explicant-la des de diferents àmbits i perspectives. Dins del discurs expositiu, cal destacar:
Una clara evolució dels procediments i formats fotogràfics més antics, la majoria dels quals es presenten en un estat òptim de conservació. Dins aquesta categoria, cal esmentar una albúmina acolorida de 1862 (aproximadament), dos ferrotips de finals del s. XIX i principis del XX, i un gran número de plaques de vidre estereoscòpiques (datades del primer quart del s. XX). En quant al format, el fons Mascort conserva una gran quantitat de targetes de visita, el primer format estàndard en suport paper conegut en la història de la fotografia.
Una gran presència de fotògrafs professionals nacionals i internacionals (amb un total de cent vint-i-tres procedències diverses), l'obra dels quals arriba per via familiar tant des d'Estats Units, Brasil o Cuba, com també d'Alemanya o França, així com Barcelona, Girona o Torroella de Montgrí. Autors de la talla de Cohner, Langlois, Amoretty, Martínez de Hebert, Napoleon o Audouard conviuen amb l'obra d'Esplugas, Esquirol o Masaguer.
Una important quantitat de fotografies i material fotogràfic amateur, que dins del fons Mascort apareix durant la primera dècada del s. XX, incrementant-se de volum a mesura que transcorren els anys. Gràcies a l'interès que alguns membres de la família mostren per la fotografia ‒com el propi Ramon Mascort (que va tenir la seva primera càmera, una Kodak Baby Brownie, a l'edat de 6 anys)‒, es poden definir les històries particulars i veure l'evolució de les formes de vida domèstiques, esdevenint un fil conductor de relats històrics, tant familiars com de la societat en general.
Marta Grassot Radresa és historiadora de l'art, musicòloga i graduada superior d'arxius i gestió documental, i actualment està cursant el postgrau en difusió, gestió i conservació de fons fotogràfics. L'any 2010 va participar activament en la publicació de l'Estudi de camp del patrimoni fotogràfic dels museus de la Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona, publicat pel Centre de la Imatge de la Diputació de Girona (INSPAI), i el 2013 va comissariar l'exposició que la Fundació Mascort va dedicar al fotògraf Valentí Fargnoli ‒Valentí Fargnoli (1885-1944). Fotografies de la Col·lecció Mascort (16 de novembre de 2013 – 11 de maig de 2014)‒. Des del 2012, és responsable del Centre de documentació de l'Orfeó Català, al Palau de la Música Catalana, des d'on ha comissariat nombroses exposicions i escrit diversos articles dedicats a les seves col·leccions.
L'exposició es podrà visitar des del 24 de novembre de 2018 al 22 d'abril de 2019, a la seu de la Fundació Mascort, la Casa Galibern, amb accés gratuït per a tothom.
El projecte “Històries de vida” consta d’un vídeo (disponible a la pàgina web municipal i al canal de youtube de l’ajuntament ) i d’un llibre on es recullen la memòria oral i personal de la gent dels barris de Palafrugell. Aquest projecte serà el tercer d’aquestes característiques, ja que es va iniciar amb la Sauleda i el carrer Ample, va continuar amb Vila-seca i el Bruguerol i ara ha arribat el torn del barri de La Punxa.
