“El meu país és el que llegeix Pla per Sant Jordi” aquesta és una de les frases amb què el President Quim Torra va tancar la lectura planiana d’enguany al Teatre de Palafrugell. Em va agradar molt que ens visités en Quim editor, planià, el que va sense corbata. Segur que va ser balsàmic per a ell, en allò tan extravagant que en diuen jornada de reflexió.
Però parlant de reflexions deixeu-me pensar quin és el meu país a nivell lector: al meu país petit, en Miquel Martín hi presentava un nou llibre, ‘Llegendes de nit’ la seva companya Olga Cercós, signava exemplars del conte infantil ‘On és la mama’ i Maria Bruguera i Carlos Serra reeditaven el ‘Coses sentides: el parlar de Palafrugell’. Em faria molt feliç pensar que algun d’aquests tres llibres va ser un dels 10 més venuts a Palafrugell per Sant Jordi. I és que aquests llibres tenen molt sentit. Així ho pensava dissabte, quan vaig acompanyar a la meva filla de 13 anys a Calella, que fa 2on al Frede, per gravar un vídeo basat en una llegenda que explica Miquel Martín. Llegendes que Martin ha recollit de la memòria oral dels darrers pescadors de Begur. També em sembla molt important el llibre del parlar de Palafrugell, que tant va entusiasmar a en Màrius Serra quan va venir a Calella amb el seu programa televisiu. Un diccionari nostrat, espectacularment ric.
Però el que més m’agrada del meu país, és que la gent llegeix el que li plau, sense censura ni gaires trabes. Llegeixen Pla però també Dan Brown , Rafel Nadal o Julian Barnes. I de vegades, allò que llegim, ens allunya d’opcions ideològiques i polítiques que ens voldrien més iguals, més masclistes i menys plurals.
