El turisme de càmping reforça el seu impacte econòmic a les comarques gironines

El turisme de càmping genera un impacte econòmic destacat a les comarques gironines. Un estudi de la Universitat de Girona situa la despesa diària entre els 54 i els 60 euros per persona. La recerca també detecta estades llargues, una elevada fidelització dels clients i un perfil de visitant amb una capacitat de despesa significativa

Redacció
Redaccióhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.
Temps de lectura: 3 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

El turisme de càmping té un potencial important de creixement econòmic a les comarques gironines. Així ho indica l’estudi El perfil econòmic i social del turisme de càmping a Girona: més enllà de l’estiu. La Universitat de Girona ha elaborat la recerca per encàrrec de l’Associació de Càmpings de Girona. La Diputació de Girona hi ha donat suport.

L’estudi situa la despesa mitjana diària en 53,99 euros per persona a la Costa Brava. A les destinacions d’interior, la xifra arriba als 60,29 euros diaris. Aquesta despesa no es concentra només en l’allotjament. Els visitants també gasten en restauració, comerç i activitats d’oci.

La recerca també destaca la durada de les estades. Els turistes passen 13,7 dies als càmpings de l’interior. A la Costa Brava, l’estada s’allarga fins als 16,5 dies. Aquestes estades llargues amplien l’impacte econòmic sobre els municipis i els negocis de l’entorn.

Les dades provenen d’enquestes fetes a turistes allotjats en càmpings gironins durant juliol i agost. L’estudi representa una primera fase del projecte. Els responsables de la recerca volen ampliar ara l’anàlisi a altres moments de la temporada.

El perfil analitzat mostra també un nivell formatiu elevat. Prop del 45% dels participants té estudis universitaris. Al voltant del 40% té estudis secundaris. L’estudi associa aquest perfil amb una capacitat de consum significativa durant l’estada.

Més de la meitat dels turistes enquestats provenen de l’Estat espanyol. Els Països Baixos representen aproximadament una quarta part de la mostra. França concentra prop de dos de cada deu visitants analitzats.

L’estudi també identifica una vinculació clara entre el càmping i la natura. Els clients busquen un tipus de turisme molt relacionat amb l’entorn, el paisatge i les activitats a l’aire lliure. Aquest component forma part dels principals motius de satisfacció dels visitants.

La fidelització dels clients és un altre dels resultats destacats. Més de nou de cada deu participants asseguren que repetirien l’experiència. Prop del 95% també recomanaria l’estada a altres persones. Entre els turistes que ja coneixien la destinació, més de la meitat asseguren que la seva valoració ha millorat. La satisfacció general també se situa en uns 4 punts sobre 5. L’allotjament rep una puntuació similar, 4,13 sobre 5.

La investigadora Anna Garriga, professora titular de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica de la Universitat de Girona, és la responsable de l’estudi. Garriga destaca la bona valoració dels serveis dels càmpings. També assenyala la importància de l’entorn en l’experiència dels clients. El sol i el clima (4,27), la platja (4,16) i el paisatge i l’entorn (4,09) apareixen entre els elements més ben valorats. La relació entre qualitat i preu (4,02) i la seguretat general (3,91) també reben una valoració positiva.

L’estudi analitza igualment els serveis de les destinacions. Els turistes valoren bé la neteja de les ciutats, els parcs i els jardins (3,89). També aproven les infraestructures de transport (3,86) i els serveis públics de salut (3,83).

El transport públic és un dels aspectes amb més marge de millora (3,56). La seva puntuació queda per sota de la resta de serveis analitzats. La dada assenyala una possible línia de millora per a les destinacions turístiques gironines. El president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra, ha reivindicat el pes que té el transport públic i el marge de millora que ha de tenir aquest factor en els propers anys, sobretot tenint en compte que el 2031 se celebrarà la Ryder Cup a comarques gironines.

Miquel Gotanegra apunta també la rellevància de la formació contínua que es desenvolupa des del sector del càmping per estar previnguts davant possibles emergències, com podrien ser les pluges intenses. «Hem de ser capaços de gestionar el risc i el minimitzem moltíssim», explica Gotanegra.

Internet té un pes important en l’arribada de nous visitants. Prop de tres de cada deu turistes descobreixen la destinació a través d’internet. Una proporció similar hi arriba gràcies a les recomanacions de familiars. Les recomanacions d’amics també tenen un pes destacat. Les xarxes socials representen una part més petita del procés de descoberta. L’estudi constata així la importància dels canals digitals i de les recomanacions personals. Prop de tres de cada deu participants visitaven la destinació per primera vegada. La resta ja hi havien estat en alguna ocasió. Aquesta dada reforça el pes dels clients que repeteixen i la fidelització del turisme de càmping.

La Universitat de Girona i l’Associació de Càmpings de Girona continuaran ara la recollida de dades. L’objectiu és estudiar també l’activitat fora dels mesos d’estiu. La recerca vol conèixer millor el comportament dels turistes durant tota la temporada. Aquesta nova fase permetrà analitzar amb més detall la desestacionalització del sector. També aportarà dades sobre la durada de les estades i la despesa fora dels mesos de màxima afluència.

Els primers resultats s’han presentat a Castell d’Aro durant una jornada professional dedicada al sector del càmping, el Girocàmping PRO. La trobada també ha tractat la gestió del talent, les noves formes de treball, la tecnologia i la intel·ligència artificial. L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Maurici Jiménez, ha remarcat la importància d’acollir jornades com la de Girocàmping PRO al municipi.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -

L’Hotel Bell Repòs de Platja d’Aro comparteix el seu model de sostenibilitat amb empreses del Baix Empordà

L’establiment ha explicat que ha reduït un 44% el consum d’aigua en quatre anys i ha recuperat una tona i mitja de menjar que hauria acabat com a residu.
- Publicitat -

Altres notícies