S’acosta l’època d’eleccions municipals. Sempre s’ha dit, i amb raó, que els ajuntament són l’administració més propera al ciutadà. Això és així perquè des dels ajuntaments es fan les polítiques que més directament afecten a la població, però també perquè els ajuntaments estan plens de persones del mateix poble que pretenen dedicar un temps de la seva vida a treballar pel seu poble. I com que democràcia significa govern del poble, no hi ha institucions més democràtiques que els ajuntaments.
Independentment de les creences de cadascú, el major nombre possible de ciutadans i ciutadanes hauria de passar per la institució en algun moment de la seva vida, entendre’n el funcionament, conèixer les seves limitacions i mancances. Especialment aquelles persones que sempre estan remugant contra els polítics en genèric. I per la mateixa raó, si ens creiem de debò això de la democràcia, la limitació de mandats hauria de ser un imperatiu democràtic.
Perquè si per un costat als ajuntaments com els nostres hi ha tot de persones que de bona fe decideixen dedicar el seu temps de manera gairebé altruista a contribuir al benestar dels seus veïns i veïnes, l’altra cara de la moneda són els vividors professionals de la política, aquelles persones que han trobat en la desídia de la majoria i en la comoditat de la delegació l’ocasió perfecte per viure amb uns sous i privilegis que no haurien trobat en cap altra esfera de la seva vida. Tots en coneixem: L’alcalde que porta vint anys al càrrec; el regidor que, tot i quedar últim a les eleccions, es col·loca a la Diputació o al Consell Comarcal i juga a ser important mentre entre tots li paguem un sou d’escàndol.
Ho diré ras i curt; fer carrera política en el sí dels partits, saltant d’institució en institució i acumulant càrrecs, és la manera més eficient de lluitar contra la democràcia. Si hi volem posar remei, però, només ens queda l’opció de presentar-nos per treballar pels nostres conciutadans durant quatre anys, màxim vuit. Hi ha molts oportunistes esperant i treballant activament perquè això ens faci mandra.
