Diuen que la lectura és la tercera activitat que més ens ha ajudat a suportar el confinament per darrere de la televisió i les trucades telefòniques. El confinament provocat per la Covid-19 ha fet créixer el número de lectors freqüents, i ha fet augmentar l’estona dedicada a lectura.
Si esteu buscant alguna nova lectura que us ajudi a passar aquets dies sense restauració, cultura ni esport, avui us recomano una llibre que vaig descobrir a la darrera edició de l’Indilletres. Es tracta de “L’Odissea dels Minorcans”, del periodista i filòsof mallorquí Alfons Martí Bauçà.
Al S. XVIII, sota la dominació britànica de Menorca, un influent doctor escocès va convèncer a més de mil habitants de Menorca, homes, dones i nens, a més d’alguns grecs i italians, per seguir-lo fins Florida on havien d’establir com a colons. No obstant això, es van trobar de sobte en una plantació en condicions de treballs forçats. Després d’anys de fam, malalties, brutalitats per part dels capatassos i incompliment de contractes, van decidir escapar i els supervivents es van instal·lar a la ciutat de, Saint Augustine, on els Minorcans es van convertir en el nucli civil de la ciutat.
Van florir l’agricultura, les arts, la pesca i les tradicions culturals de Menorca. Des del segle XIX, la petita ciutat va ser coneguda com la Montpeller d’Amèrica per la bellesa de les seves pintoresques cases i places, la cura dels cultius, l’hospitalitat i alegre atmosfera d’una ciutat on els carnavals, i les celebracions festives i musicals atreien viatgers, convertint-la en un referent cultural a EUA. A dia d’avui, llinatges com Villalonga, Llambíes o Sintes són habituals a Saint Augustine.
Tota una història de superació que demostra que la cultura és l’últim reducte de resistència que protegeix l’essència d’un poble.
