Entre els nervis i la il·lusió: els estudiants encaren les PAU 2026 després d’un curs de sacrificis

Biblioteques plenes, horaris d’estudi mil·limetrats i grups de WhatsApp dedicats exclusivament als apunts. Així han viscut les darreres setmanes milers d’estudiants catalans que aquesta setmana s’enfronten a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), una cita que marca el final del batxillerat i l’inici d’una nova etapa acadèmica.

Les PAU d’enguany arriben amb un model més orientat a l’avaluació competencial, que busca valorar la capacitat dels alumnes per relacionar conceptes, argumentar i aplicar coneixements a situacions pràctiques. Tot i això, per als estudiants el principal repte continua sent el mateix: obtenir una nota suficient per accedir als estudis que desitgen.

Els mesos previs als exàmens han estat marcats per la planificació i les hores d’estudi. Alguns alumnes expliquen que han organitzat les jornades amb molta antelació, combinant assignatures teòriques i pràctiques per evitar la saturació i dedicant més temps a les matèries que ponderen per a la carrera que volen cursar. En alguns casos, la preparació ha arribat a ocupar entre set i vuit hores diàries, repartides entre el matí i la tarda.

Aquest esforç, però, també ha comportat renúncies. Les sortides amb amics, les activitats d’oci i fins i tot les hores de descans han quedat sovint en segon pla. «He deixat de dormir moltes hores», reconeix una estudiant, que assegura que els treballs acumulats i els exàmens han fet que moltes nits acabessin allargant-se més del compte. Mirant enrere, considera que la millor estratègia hauria estat començar a preparar-se des del primer moment i evitar deixar les tasques per a l’últim dia. «Vas molt més tranquil i pots aprofundir millor en el temari», afirma.

La pressió no prové només del volum de feina. Per a molts estudiants, les PAU representen una porta d’entrada a la universitat i, en conseqüència, a un projecte de futur que fa anys que imaginen. La preocupació principal no és tant l’examen en si com la nota final. «Si no trec la nota que necessito, tinc altres opcions, però no són les que realment m’agradaria estudiar», explica una alumna que afronta les proves amb un objectiu acadèmic molt definit.

Aquesta situació alimenta també el debat sobre el pes que tenen les PAU en el futur dels joves. Alguns estudiants consideren que tres dies d’exàmens poden acabar tenint una influència excessiva en el seu recorregut acadèmic. Assenyalen que un mal dia, els nervis o una situació personal complicada poden afectar el rendiment i no reflectir fidelment l’esforç realitzat durant els dos cursos de batxillerat. «Pots estar passant per una mala època i això no es veu reflectit en les notes», lamenta una estudiant.

Malgrat això, la majoria coincideix que el batxillerat proporciona una base important per afrontar les proves, encara que alguns consideren que la metodologia podria adaptar-se millor al tipus d’exercicis que es troben a la selectivitat. Per compensar les dificultats en determinades assignatures, molts alumnes han recorregut a classes de reforç o han buscat materials complementaris fora de l’aula.

Enmig de la pressió acadèmica, el suport de l’entorn ha esdevingut fonamental. Famílies, professors i companys han estat una peça clau durant aquests mesos. Molts estudiants destaquen que compartir preocupacions amb persones que es troben en la mateixa situació els ha ajudat a gestionar millor els nervis i a mantenir la motivació durant la recta final del curs.

Més enllà de les notes, les PAU també simbolitzen un canvi vital. Per a molts joves, la universitat implica marxar de casa, conèixer nous entorns i assumir més autonomia. Aquesta perspectiva genera una barreja d’incertesa i entusiasme. «Fa respecte sortir de casa i viure sola, però també és una emoció perquè és una etapa nova de la vida», explica una estudiant que espera començar els estudis fora del seu municipi.

Quan l’últim examen s’hagi acabat, però, el futur immediat sembla molt més senzill. Recuperar les hores de son perdudes, tornar a veure els amics i gaudir del temps lliure apareixen entre les prioritats més repetides. «El primer que faré serà quedar amb els amics i passar moltes hores fora de casa», assegura una alumna.

Després de mesos d’esforç, sacrificis i incerteses, els estudiants encaren ara tres dies decisius. Uns exàmens que posaran a prova els seus coneixements, però també la capacitat de gestionar la pressió acumulada durant un dels cursos més exigents de la seva trajectòria acadèmica.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

El tancament de comerços històrics al Baix Empordà canvia el paisatge dels municipis

Durant aquests mesos de maig i juny dos comerços històrics més de la comarca se sumen a la llista dels que s’han anat tancant en els darrers anys. Tot i això, el destí d’El Cisne de Platja d’Aro i de la carnisseria Perpiñá de Calonge són del tot diferents.

El Baix Empordà davant el mirall de l’Informe Fènix

El debat sobre productivitat, salaris, habitatge, mobilitat i model econòmic que planteja el document connecta amb moltes de les tensions i transformacions que viu avui la comarca

Un atles creat per la UPF permet descobrir què van votar els municipis en les eleccions celebrades durant la Segona República Espanyola

Aquest projecte, - impulsat per un equip d'investigadors liderat pel professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon, juntament amb l’investigador Pau Vall-Prat, i l'assistent de recerca de la UPF, Diego Martín-Álvarez- preveu recollir els resultats electorals en més de 9.000 municipis de l'Estat en les tres eleccions legislatives celebrades durant la Segona República Espanyola.

(Galeria d’imatges) 25 anys de Ràdio Capital

Una mirada en imatges als 25 anys de Ràdio Capital: dels inicis experimentals a la consolidació com a mitjà de proximitat al Baix Empordà. Moments clau, persones i projectes que han fet créixer la ràdio amb esforç i vocació. Un recorregut col·lectiu que explica d’on venim i que reforça la voluntat de continuar avançant.