Amb l’estiu a la vista, l’Empordà es converteix en l’epicentre de les festes majors i els festivals. En l’imaginari de molts, el tret de sortida el marca la Revetlla de Sant Joan, iniciant una temporada plena de celebracions. Malgrat les diferències en origen, organització i objectius, aquestes festes i festivals conviuen i, sovint, es contraprogramen, diluint les seves identitats singulars.
Per una banda, les Festes Majors, arrelades a la tradició i identitat local, inclouen actes com processons, castells, correfocs, balls de bastons, cantada d’havaneres i sardanes. El seu objectiu principal és enfortir la cohesió social i reforçar el sentiment de pertinença a la comunitat.
D’altra banda, els festivals poden tenir un abast local, nacional o internacional en diferents disciplines artístiques. Atrauen un públic divers per promoure la cultura i el turisme.
Des de la crisi econòmica del 2008, els festivals s’han multiplicat, i a l’Empordà n’és un clar exemple. Moltes festes majors s’han reconvertit en festivals per falta de partides pressupostàries en els seus respectius consistoris municipals, motivats per les prioritats davant la crisi. Els festivals han atret finançament gràcies a ajuts i patrocinis culturals, sovint més generosos que per a les Festes Majors, i s’han vist com una oportunitat per dinamitzar l’economia local, atraient turisme i generant ingressos.
Aquest creixement, però, no està exempt de controvèrsies. En alguns casos, festivals “moderns” s’han apropiat de festes majors o paganes, convertint esdeveniments comunitaris en espectacles de pagament. Aquesta mercantilització amenaça amb desnaturalitzar la tradició i excloure aquells que abans hi participaven, portant a una proliferació d’esdeveniments que no sempre respecten la qualitat ni la tradició.
Amb aquest escenari, caldrà doncs, trobar un equilibri que permeti preservar les tradicions locals sense deixar de promoure la innovació, respectant les seves respectives identitats i objectius.
