La Consellera de Justícia acompanyada d'alguns familiars dels acusats durant l'etapa franquista | Imatge de l'Ajuntament de Palamós
La Consellera de Justícia acompanyada d'alguns familiars dels acusats durant l'etapa franquista | Imatge de l'Ajuntament de Palamós

Aquest divendres, la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella, i l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, han presidit l’acte de lliurament dels documents de nul·litat de les sentències de mort de set veïns de Palamós que van ser afusellats pel franquisme l’any 1939. L’acte ha tingut lloc a la Sala Noble de l’Ajuntament de Palamós i ha comptat amb la presència de les famílies dels palamosins.

Els set afusellats amb els quals s’ha pogut contactar amb familiars són: Juan Carol, Pedro Goiri, Lluís Pla, Antonio Rivas, José Ruiz; i els que foren alcaldes, Dídac Garrell i Josep Fàbrega, dels quals no s’ha pogut localitzar cap familiar i que han estat representats per l’alcalde Lluís Puig.

Es tracta del certificat de reparació jurídica que expedeix la Generalitat, que declara il·legals totes les sentències i resolucions dictades per causes polítiques a Catalunya entre l’abril de 1938 i el desembre de 1978. Entre els palamosins recordats aquest divendres hi ha Josep Fàbrega i Dídac Garrell, dos exalcaldes de Palamós que van ser afusellats el 12 d’agost de 1939 al Cementiri de Girona.

Josep Fàbrega va ser alcalde entre els anys 1902 i 1903 i va tornar-ho a ser entre els anys 1931 i 1932 ja com a membre d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’any 1932 va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya per Girona. Un cop acabada la Guerra Civil, va renunciar a l’exili i va decidir quedar-se a Palamós perquè la seva salut era delicada. Va ser afusellat amb 71 anys, assegut en una cadira perquè no s’aguantava dret sense ajuda. Dídac Garrell va ser afusellat amb 50 anys. Va ser alcalde l’any 1934 i l’any 1936. Era membre d’Acció Catalana i d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Actualment a Catalunya hi ha 3.378 sol·licituds de documents de nul·litat de sentències de mort. Tot i això, es compta amb 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura de Franco. La llista elaborada per l’Arxiu Nacional de Catalunya inclou un total de 165 persones de Palamós que van ser represaliades per tribunals franquistes. D’aquestes, una vintena van ser sentenciades a mort i executades.