Les vacances d’estiu són sinònim de repòs, de viatge, de festivals, d’anar per casa amb tota la calma i en definitiva, són un espai de llibertat. Em ve a tomb aquest concepte per portar-lo al terreny d’aquesta ràdio que escolteu i d’aquest portal de notícies que seguiu. perquè som això, un espai de llibertat.

El nostre, és un mitjà independent que no es deu a ningú, més que al nostre compromís amb explicar l’Empordà des d’una perspectiva independent i vinculada el territori. És clar que no sempre ho encertem de ple i més en una temporada com aquesta, en la que hem acusat el cansament, conseqüència d’un projecte basat en el voluntariat i que requereix que els lideratges siguin forts, constants i compromesos.

El propietari d’un important mitjà de comunicació del Baix Empordà em confessava un dia que la nostra agilitat i creativitat li serveix per esperonar el seu equip i jo li responia que ja voldria jo tenir la “tranquil·litat” de saber que demà tindria el mateix equip que avui i que demà passat.

El setembre va marxar un dels puntals del projecte, per emprendre nous reptes professionals, la redacció va començar amb unes persones i ha acabat amb unes altres i a cada dia, a cada programa especial, a cadascun dels 10 debats electorals que vam fer per la campanya electoral, ens hem anat reinventant per poder seguir construint un projecte que gratifica tant en allò professional, com poc en allò econòmic.

Potser és aquesta inestabilitat la que ens manté “frescos”. Potser és aquest no saber on serem demà, que ens empeny a fer editorials que generen discussions intenses entre alguns membres de l’equip. Potser és aquesta redacció a la que hem de “perseguir” per mantenir el ritme informatiu i creatiu, el que ens manté vius i al mateix temps ens esgota quan arribem a finals de temporada.

El que és segur, és que aquest espai de llibertat que tenim els que fem Ràdio Capital, és un petit tresor que cal preservar per tal que les més de 30.000 persones que ens seguiu cada mes, pugueu seguir comptant amb nosaltres.

I no vull acabar sense posar en valor la feina que cada dia fan en Dani Cortés i en Gerard, coordinant la redacció que formen ells mateixos, juntament amb en Manel Magrinyà (encara que no t’ho sembli, t’agraeixo molt la feina i l’esforç que fas), en Pedro Ruiz, l’Alba Legide, l’Eugènia Güell, la Judith Saez, l’Elena Santín, la Maria Monteis i l’Albert Aparicio. Però també en Marc Clapés (que l’estimo i l’odio a parts iguals, segons el dia) l’Àlex Mata, en Martí Saguer, en Josep Lluís Vidal, en Toni Sellas o en Juli Pedrero, de qui espero que es posi bo d’una vegada i torni al 100%.

A tot això que demà seguirem tot@s al peu del canó perquè la temporada s’ha acabat, però us seguim informat cada dia des del nostre portal de notícies. Bones vacances i a gaudir d’aquest espai de llibertat, nosaltres que podem, que n’hi han uns quants, que són a la presó o a l’exili.

Miquel Curanta