Comença la tardor i l’Empordanet es va recuperant de la ressaca estiuenca. Ha començat el curs escolar, que marca les rutines familiars. I mentre discutim si les hores s’han de canviar o no a voluntat del teixit industrial, els pares es trenquen el cap per confeccionar horaris amb extraescolars que encaixin amb els temps laborals.

De la gran oferta que trobem als nostres voltants, m’agrada la que aposta per allò que ens fa diferents. Per exemple, l’Aula Gastronòmica de l’Empordà que ofereix cursos de cuina per els més petits. També la que anuncia oferta de vela, però em fa l’efecte que en una qualitat massa elitista per el què aniria bé. No he tornat a sentir parlar del grup d’havaneres infantils ni tampoc em consta una oferta potent de ceràmica per als nens. Potser perquè m’ha donat per pensar en el món d’ahir, potser perquè la imatge dels nois i noies enganxats al mòbil em causa un cert desassossec, mentre penso, com cada inici de curs, en la deixadesa de les biblioteques escolars.

Aquest any, sí, penso, tot i que a mi, les lligues de tota mena, m’importen ben poc. Feliç curs a tothom!