Flaire de primavera

Estem a punt de començar una nova primavera, potser la més desitjada de les estacions, i aquesta que és a punt d’iniciar-se, segurament la més desitjada de totes després de dos anys de pandèmia on el gaudi de viure al carrer amb plena llibertat, ha estat manllevat per la seguretat sanitària.
En termes empresarials i especialment en els del turisme, aquesta primavera apuntava molt alt.  Però d’un dia a l’altre els dubtes han tornat a envair les expectatives de la temporada primaveral.
Només ha fet falta que un home boig, amb molt poder i un enorme afany de grandesa, hagi decidit iniciar una invasió i una guerra, en un país europeu i no massa llunyà,  perquè s’hagin desfermat les pors a viatjar, s’hagin disparat els preus dels carburants, i conseqüentment el dels transports, perquè aquella primavera somiada,  esdevingui ara per ara,  una incògnita pel que fa a la vinguda de turistes.
Es cert que som, si la guerra no empitjora en termes de països en conflicte bèl·lic, una destinació refugi pels catalans, espanyols i francesos;  uns mercats que el darrer estiu ens van permetre fer uns bons resultats i aquest any també ho faran.
Però la primavera és un període on el turistes britànics i escandinaus son els més nombrosos en circumstancies normals, i potser enguany,  també els  trobarem a faltar.