Quan Ramon Galibern Casanovas va tornar de “fer les Amèriques” a finals del segle XIX, es va fer construir una casa indiana al centre del seu poble, Torroella de Montgrí. Després d’ell, va ser la seva filla, Clara Galibern, qui es va fer càrrec de la casa, coneguda encara com Casa Galibern. Molts anys després, el 2007, Ramon Mascort obria de nou les portes de la casa construïda pel seu besavi. Aquest cop, però, amb el nom de Fundació Mascort i l’objectiu de ser un espai on exposar la seva col·lecció privada.
Des de la seva inauguració, a la Fundació Mascort s’han anat organitzant diferents exposicions temporals temàtiques amb objectes i elements de la col·lecció de Ramon Mascort. Des de mapes o fotografies fins mobles o una col·lecció que ensenyava “tots els ocells del món”, una de les grans passions de Mascort. Actualment i fins el mes d’octubre, l’exposició que ocupa les habitacions de la casa Galibern mostra l’Orfebreria i Joieria de la Col·lecció Mascort. Durant la visita a la Fundació vam parlar amb Ana Victoria Paul, responsable de Comunicació, que ens va explicar com s’organitza l’exposició.
És una exposició de més de 300 peces, datades d’entre el segle XIV i XIX. Es divideix en tres àmbits: joieria, orfebreria religiosa i orfebreria civil. La majoria d’obres estan exposades en ordre cronològic a través de les sales, amb l’excepció de la sala central, on s’exposen les peces més extraordinàries i especials. En aquesta sala podem trobar algunes peces molt curioses, com una creu del segle XIV que ja consta en un catàleg de peces del 1906. L’Ana Victoria explica com una peça així pot arribar a ser exposada a la Fundació.
Una altra de les peces més curioses d’aquesta sala central és el reliquiari de plata del segle XVII que creat per guardar el crani de Santa Afra. Fins i tot tenia un forat per tocar el crani. “Es creia que si no tocaves la relíquia, no feia el miracle”, explica l’Ana.
A part d’aquests objectes més destacats, a la col·lecció hi ha tot de peces molt interessants. I és que, a partir dels petits objectes d’aquesta exposició, podem construir la història i veure l’evolució de la nostra societat. Per exemple, les “marcelines” són una mena de plats elaborats expressament per “protegir” els gots on s’hi servís xocolata desfeta i evitar que caiguéssin. Això ens permet veure com, als voltants segle XVIII, la xocolata era un dels aliments més valuosos, ja que venia d’Amèrica i no n’hi havia gaire.
Una casa familiar amb molta història
A part de les exposicions que es poden veure a dins de la casa de la Fundació Mascort, el mateix edifici ja és motiu suficient de visita per a moltes persones. Es tracta d’una casa d’estil indià que el besavi de Ramon Mascort va construir sobre el 1875.
Ana Victoria Paul explica que molta gent pregunta perquè no s’exposa com a tal, i que alguna vegada ho han fet. Tot i això, tots els mobles que hi havia a la casa es van perdre amb la guerra civil, ja que grups anarquistes hi van entrar. És per això que quan s’ha intentat recrear com era la casa abans, s’ha fet amb mobles de la col·lecció de Mascort, substituint els originals.
La casa va estar tancada molts anys. Clara Gelibert es va traslladar en casar-se, i al cap d’uns anys només es feia servir de magatzem. Va ser al 2007 quan es va acabar de rehabilitar i es va obrir com a Fundació, amb l’ús que té ara. Quan es va reformar per reobrir-la, es van recuperar les pintures de les parets originals (s’havien pintat de blanc) i es va mantenir el paviment hidràulic de l’època.
Actualment, el pati interior de la casa s’utilitza per fer presentacions, actes i concerts, no només de la Fundació sinó també d’altres entitats i esdeveniments del municipi. Així doncs, un edifici històric que protegeix i mostra les costums i cultures del passat, però que també té lloc per acollir la cultura municipal del present.