12.6 C
Pals
Divendres, 22 gener 2021

Ghostland

El més llegit

Reneix el projecte del Tren de la Costa Brava

L'Associació per la Promoció del Transport Públic impulsa la reivindicació i aquest mes començaran a definir un full de ruta.

El Ple de Palamós aprova la segona fase d’obres d’urbanització de La Fosca

La nova fase se centra ara als carrers inclosos dins el sector delimitat per la carretera de La Fosca, el camí del cementiri de Sant Joan, el camí vell de La Fosca i el carrer de l'església de La Fosca.

Mor una dona al Passeig del Mar de Sant Feliu De Guíxols

La Policia Local de Sant Feliu de Guíxols, primer a través d'un agent que es trobava fora de servei

Detingut un home a Platja d’Aro que va amenaçar de mort a policies a través d’una xarxa social

La Gendarmeria va avisar els Mossos al veure un vídeo on deia que faria servir un fusell d'assalt
Ignasi Arbat
Ignasi Arbathttp://www.ningunoesperfecte.cat/
Presentador i director del programa "Ningú no és perfecte"
Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -
Pascal Laugier es va fer un nom amb la polèmica Martyrs, una pel·lícula sense idea i argument que només se sustentava amb imatges violentes que buscaven la provocació perquè se’n parlés.
Ghostland comença interessant. Sota una mirada atenta al cinema de Tobe Hooper, i La matanza de Texas en particular, aviat comencem a apreciar alguna cosa en la seva trama que no funciona. De cop, arriba un gir inesperat per donar coherència allò què hem vist fins aleshores. Coherència? Una mica sí, però a canvi d’un gir que força la situació i converteix una pel·lícula que prometia en un torture porn avorrit de l’escola Saw.
La pel·lícula ens narra la història de dues germanes que es traslladen a viure amb la seva mare en una casa de la seva recent difunta tieta. Durant la primera nit a la casa, dos psicòpates hi entren i obliguen a la mare a defensar a les seves filles. Durant l’atac, les dues han tingut vivències diferents i han afrontat el trauma de manera diferent i les seves personalitats patiran una alteració. Al cap de 16 anys, una de les germanes s’ha convertit en una escriptora de novel·les de terror famosa, i l’altra encara viu amb la mare, incapaç de superar els fets d’aquella nit. Quan les tres es tornin a trobar en la mateixa casa en què van succeir els fets d’aquella fatídica nit, començaran a produir-se situacions rares.
Laugier juga al mateix que pel·lícules com A l’interior, despullar qualsevol coherència de guió per exposar el que vol, i oblida conscientment una possible lògica. Personalment, crec que això és enganyar a l’espectador i aquí crec que s’abusa d’aquest recurs. Ghostland, presentada en el darrer Sitges, em va semblar un bunyol considerable, ja que també resulta excessiva a tots els nivells i al final és un espectacle macabre sense cap sentit.
- Publicitat -
Article anteriorAnimals
Article següentSupermatí 24-09-2019
- Publicitat -

Últimes notícies

Altres notícies