Fa 26 anys una colla de grups musicals de noms tant sonors com The Wonderful Baby Dolls, Club Moriarty, Red Orange i Enderock engegaven una llegenda local que segueix absolutament vigent. L’any 1999 els Wonderful Baby Dolls enregistraven el seu primer i únic LP als estudis Ariadna Records amb 13 temes. Van sonar a la majoria d’emissores de l’estat, foren candidats a CADENA 100 i van aparèixer a un gran nombre dels més prestigiosos programes de televisió, com “Crónicas Marcianas” Telecinco, “Música Sí” TVE1, “Xat TV” TVE2, “La Cosa Nostra” TV3 (Catalunya) i van participar en la “FIRA DEL DISC” a Girona. Pel que fa a Club Moriarty, aquesta banda enregistraria un disc col·lectiu anomenat Boomerock 1991 en el que ells participaven amb dos cançons, “Dos sombras” i “Història nocturna”. ENDEROCK va enregistrar una maqueta amb 6 cançons mentre que RED ORANGE va arribar a fer una gravació de cinta en el local i un single a estudi de la cançó SPRING UP.
Els components d’aquestes bandes eren gent com Salva Ramírez, Jordi Llenas, Manuel Jimenez Avila, Jaume Pla-Mazoni, Miquel Abras, Sisu Alegria Subversiva, Rafel Palma, Ivan L. Treviño, Xevi Raurich, Toni Molina, Karlus Rava Bass, Joan Matacàs i Carles Sanjosé. llavors marrecs de menys de vint anys, portaven el rock a les venes, assajaven allà on bonament podien (el garatge de Can Molina s’ha fet gairebé mític) i tocaven per la cara on els hi era permès…o no. Més tard esdevindrien grans músics i bona part d’ells segueixen en actiu dins el complex panorama musical del nostre País, tot i que les bandes on van néixer musicalment ja han desaparegut. Si als anys 90 van ser els encarregats de seguir perpetuant l’eslògan “La Bisbal, terra de músics”, a dia d’avui la tradició continua i els que continuen en actiu s’han consolidat com una esplèndida realitat.
Dissabte per la nit van tornar a pujar junts al mateix escenari per recordar els seus orígens i els del pop-rock bisbalenc. Tal i com ja havia succeït dies enrere al Festival Porta Ferrada de Sant Feliu amb el memorable concert dels de la collita del 77, la Bisbal va posar el retrovisor per tancar la festa major i reviure aquell “Liverpool català”. A l’escenari de les barraques es va reviure una nit de rock, festa i nostàlgia compartida, plena de màgia que va entusiasmar tant els incondicionals com a gent que no coneixia els antecedents musicals d’aquests grans músics ni havia escoltat mai els so del rock bisbalenc dels 90
