Josep Xifra: “El POUM que es vol aprovar a Santa Cristina ja va néixer mort”

L'alcalde de Santa Cristina, Josep Xifra, assegura que el nou text afavoreix les segones residències i no l'habitatge protegit

- Publicitat -

Josep Xifra, alcalde de Santa Cristina d’Aro, ha visitat els estudis de Ràdio Capital per explicar algunes de les primeres accions i actuacions futures que es volen impulsar des del govern municipal.

Cal recordar que Josep Xifra es presentava per primer cop com a cap de llista amb el grup de Tots per Santa Cristina i ha aconseguit arribar al capdamunt de l’alcaldia amb majoria absoluta. Josep Xifra havia estat en l’anterior govern amb Esquerra Republicana, però per discrepàncies va acabar deixant el partit. “La gent volia un canvi a Santa Cristina”, apunta Josep Xifra. Per això, l’actual alcalde va decidir presentar-se sota el paraigua de Tots per l’Empordà en un projecte “a llarg termini”.

Tot i que Josep Xifra va aconseguir majoria absoluta en les darreres eleccions municipals, ha “estès la mà a la resta de partits”. “Cada grup representa una part de la ciutadania i cal tenir en compte les seves propostes”, explica Josep Xifra. El nou alcalde reconeix que també és una gran responsabilitat governar amb majoria absoluta, ja que “el poble espera moltes coses de la teva acció de govern”. Tot i això, les relacions amb la resta de formacions són prou bones i s’intenta que la comunicació sigui fluida.

L’habitatge al municipi

Una de les problemàtiques presents en diversos municipis del Baix Empordà és la manca d’habitatge i Santa Cristina n’és un d’ells. Josep Xifra explica que el POUM està pendent de rebre l’aprovació del Servei Territorial d’Urbanisme a Girona. Josep Xifra és conscient que cal desenvolupar habitatge protegit, però sense oblidar l’habitatge lliure. Remarca que en l’aprovació del darrer Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) va decidir abstenir-se, ja que hi ha punts que no comparteix. Josep Xifra destaca la importància de treballar en el sector de Ridaura.

A Santa Cristina d’Aro el POUM aprovat el 2008 que es va impugnar i que ha de complir una sentència que obligava a desclassificar 137 hectàrees d’espais urbans, que són els que preveien des del Pla Director Urbanístic. Aquest compliment de la sentència es va aplicar amb la creació del nou POUM, aspecte que el nou alcalde critica. En aquesta aprovació de l’últim POUM es van desclassificar 198 hectàrees.

Josep Xifra afegeix que aquestes modificacions del POUM acaben beneficiant a tots aquells ciutadans que vulguin instal·lar la seva segona residència al municipi i no, contràriament al que es vol, a l’habitatge protegit. “Mas Pla, el Pedró o la Taulera tenen finques amb una parcel·la molt gran i que normalment es destinen a segones residències o residències benestants, aspecte que no beneficia a l’habitatge protegit”, apunta l’alcalde.

“Per poder créixer i desenvolupar el municipi necessitem revisar aquest POUM i afavorir l’accés a l’habitatge de col·lectius com els joves o les persones grans”, explica Josep Xifra. El batlle explica que durant els últims anys no s’han construït edificis o blocs de pisos amb preus o lloguers accessibles, sinó que el mercat de l’habitatge de Santa Cristina s’ha dedicat a construir habitatges unifamiliars o plurifamiliars que tenen un preu superior als 300.000 euros, “per tant, no són accessibles”, apunta el batlle.

Una biblioteca amb endarreriments

La construcció de la nova biblioteca a Santa Cristina va sorgir després de realitzar un procés de pressupostos participatius, ja que l’anterior equipament no compleix amb el que demanen des de la xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya. La biblioteca, però, es va començar a licitar durant l’anterior mandat. Josep Xifra critica que molts cops quan es fa una licitació, la proposta que en surt vencedora és la més econòmica, “i no hauria de ser així”.

Josep Xifra posa d’exemple dos equipaments de Santa Cristina, l’Espai Ridaura i el Pavelló Municipal, que tenen algunes mancances degudes a processos de licitació que primen l’economia en comptes de la qualitat. “I la biblioteca va pel mateix camí”, apunta Josep Xifra. Les certificacions són totes correctes, però Josep Xifra apunta que el projecte no s’està executant de la millor manera. La biblioteca s’havia d’acabar abans d’aquest estiu i l’entrega s’havia de fer el 20 de setembre per mantenir una subvenció de la Diputació de Girona i una de la Generalitat.

Tot i que s’ha demanat una ampliació del període de justificació per ambdues subvencions, el batlle reconeix que hauran d’agilitzar la construcció de la nova biblioteca.

L’abocador de Solius i el porta a porta

El porta a porta, tot i que és un sistema de recollida de residus que s’està aplicant a una gran quantitat de municipis arreu de Catalunya està costant d’aplicar a Santa Cristina. Cal recordar que el municipi està conformat pel nucli, però, té diverses urbanitzacions que es troben bastant allunyades. Josep Xifra reconeix que és complicat aplicar aquest sistema a zones que no es troben a prop del nucli.

A Santa Cristina d’Aro s’ha passat del 25% a un 70-80% quan es parla de recollida selectiva. Per això, Josep Xifra explica que aquest any, tot i que sigui un servei deficitari, no apujaran les taxes d’escombraries i finançaran part del servei amb romanent. Destaca que durant els pròxims mesos s’esclarirà quin serà el cost del tancament i manteniment de Solius. “Volem treballar amb nombres reals per establir quines seran les taxes per les ordenances fiscals”, apunta el batlle.

A diferència de l’anterior mandat, els cinc municipis que formen part de la Mancomunitat de l’abocador de Solius s’han unit per pressionar l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i discutir sobre qui ha d’assumir els costos de tancament i manteniment de l’abocador de Solius. Josep Xifra es mostra optimista quan parla d’aquestes negociacions amb l’ARC.

L’esport i el trànsit a Santa Cristina

Fa unes setmanes Santa Cristina no va autoritzar el pas d’una prova esportiva pel municipi i es va haver de reconduir cap a Calonge, aspecte que va causar malestar entre els organitzadors de l’esdeveniment. Però aquesta mesura de limitar el pas de proves esportives al municipi ja es va impulsar durant l’anterior mandat.

Josep Xifra explica que aquestes limitacions corresponen a les demandes que han fet diversos veïns del poble que es veuen afectats per aquestes proves esportives, sobretot quan parlem de les urbanitzacions. “No ens han pogut convèncer que aquestes proves aportin beneficis pel municipi”, apunta el batlle. Aquestes mesures, tot i molestar als organitzadors de les proves esportives, han servit per acontentar els veïns dels municipis.

El batlle apunta que han parlat amb alcaldes de la zona per trobar-hi una solució per a futures edicions de la competició que aporti beneficis reals a tots els municipis.

L’èxit de la Santa Market

La setena edició de La Santa Market va batre rècords aquest estiu amb més de 240.000 visitants. L’alcalde reconeix que aquest esdeveniment, que impulsa una organització privada, beneficia àmpliament al municipi i situa a Santa Cristina al mapa durant l’època estival. “Aquest esdeveniment repercuteix de manera directa a la comarca”, apunta el batlle. Destaca els comerciants de la Santa Market que s’acaben allotjant durant un mes i mig al Baix Empordà, donen feina a una setantena de joves, compren al municipi, entre altres accions que destaca Josep Xifra. 

I tot i que el White Summer s’ha traslladat a Palamós en l’edició d’enguany, Josep Xifra creu que no ha afectat especialment al desenvolupament de la Santa Market. “Són dos festivals que poden conviure entre ells”, explica el batlle.

El castell de Solius i Coma del Llor

A principis d’aquest any, la propietària de la finca on es troba el castell de Solius va cedir aquesta i una altra finca, la de Coma del Llor, al consistori. Aquesta és una gestió que fa anys que s’arrossega, però no finalment s’han acabat aconseguint després de la propietària decidís cedir les dues finques.

El batlle explica que de moment no faran una gran inversió en les finques, tot i això, volen estar pendents de les diverses subvencions a les quals puguin optar per poder dur a terme accions en aquesta zona que forma part del patrimoni municipal. Josep Xifra, a més, destaca que caldria fer alguna actuació important a la zona del castell de Solius, tot i que descarta que es desenvolupi en aquest mandat.

- Publicitat -