Llofriu és un llogaret del Baix Empordà (també se li diu “veïnat”, “barri” i oficialment “agregat del municipi de Palafrugell”). Té 6,6 km2 i uns 220 habitants.

La setmana passada els veïns vàrem rebre una notificació de l’Associació de veïns i amics  comunicant-nos que el dissabte 10 de març, hi hauria una reunió a les antigues Escoles de Llofriu, avui Centre Cívic, perquè l’Alcalde, el de Palafrugell, volia conèixer la nostre opinió sobre un projecte que li havien presentat de construir una benzinera a la carretera C-66, banda nord, en un terreny que va des de la nova rotonda fins a les primeres cases del barri de la Barceloneta, de Llofriu.

A la reunió que efectivament l’Ajuntament va convocar a les 10 del matí, el local era ple.

L’alcalde d’ERC, que venia acompanyat de Jaume Palahí Agustí, regidor d’Urbanisme, va començar dient que se’ns explicaria el projecte, en acabar podríem fer preguntes i al final votaríem si hi estaven d’acord o no, però el resultat no seria vinculant.

Això va provocar sorpresa i una mica d’impaciència seguida d’intervencions confoses i potser malhumorades. I llavors l’Alcalde va cridar un tècnic que va intentar tranquil·litzar la gent explicant el projecte.

Ens varen donar una còpia del que s’exhibia a la paret. Però hi havia poc per explicar: construcció arran de carretera de la benzinera amb un espai per camions i cotxes, mànegues de subministrament, túnels de rentatge i tot mena d’estris necessaris per al funcionament, i al bell mig un espai per bar i botiga on hi hauria comoditats pels clients. El tècnic va afegir que la construcció era discreta i no molestaria el paisatge, i que si bé a la part del darrere del terreny no hi havia camí, ja estava previst parlar-ne amb el propietari i demanar un permís per fer-lo. I a més, va dir, tot i ser un terreny no urbanitzable hi ha una llei o una norma que permet autoritzar-hi la construcció d’una benzinera sempre, com és el cas, que es guardi la distància amb la carretera que exigeix la llei. Pel que fa al soroll va assegurar que no n’hi hauria, que estava tot estudiat i revisat…, però no va dir res de l’interès que l’Ajuntament tenia en el projecte.

I poca cosa més.

Informacions i tafaneries en veu baixa corrien entre el públic sobre els 30.566,20 m2 que té el terreny com deia el document, que la propietat era del senyor Resclosa o de la seva dona la senyora Angelina Coll, propietària també d’Avícola Maria, que l’edifici de bar i botiga ocupava 122,47 m2, els mateixos que la rotonda, o que una benzinera al mig del poble era un desastre es repetien esverats els uns als altres.

L’alcalde, que no li era fàcil mantenir l’ordre, va iniciar el torn de preguntes i la gent, ja animada, s’hi va bolcar sense fer cas de les veus que remugaven desenterrant notícies ja oblidades.

Les preguntes eren:

-És necessària una benzinera quan a pocs quilòmetres n’hi ha que funcionen bé i una mica més lluny d’altres tancades per falta de clients?

-Quan i com sabrem el resultat de la votació?

-Com és possible que hi hagi gent empadronada o que paga l’IBI a Llofriu que no hagi rebut la convocatòria, i en canvi d’altres que ni estan empadronats ni pagaven l’IBI a Llofriu l’hagin rebuda?

-I si com diuen la votació no serveix per res, per a què aquesta consulta?

-Quina garantia hi ha del resultat si el recompte de vots no és públic ni saben qui el fa?

-Si l’alcalde vol saber la nostra opinió, no tenim dret nosaltres a conèixer la seva?

-Què ha portat l’Ajuntament a treballar tant en un projecte si encara no ha pres la decisió de tirar-lo endavant?

Malgrat les veus que no paraven, l’alcalde va procurar respondre a tothom. I va explicar que ell no tenia opinió personal perquè la seva depenia del càrrec i el seu càrrec li demanava tenir en compte l’opinió dels veïns, i que per això ens havia convocat. Llavors un veí de tota la vida es va aixecar per recordar-li que la reunió no era una iniciativa ni un favor de l’Ajuntament sinó que havia sigut l’Associació de Veïns i Amics de Llofriu la que l’havia sol·licitat.

Ara votareu, va dir l’Alcalde com si res, i el dilluns dia 12 sabreu el resultat que publicarem a la pàgina web de l’Ajuntament. Ja sabeu que no serà vinculant, va repetir.

Un altre veí també de tota la vida, depositari devia ser de la Memòria del poble, va dir llavors que aquesta mateixa iniciativa amb un projecte més gran ja s’havia desestimat quan el govern socialista i en el seu nom l’alcalde Juli Fernández havia donat personalment el “no” a la propietat.

Per què s’ha posat en marxa una altra vegada?, va preguntar algú encara.

Va ser l’última pregunta abans que la gent s’aixequés per anar a votar. I quan tot es va acabar, els de l’Ajuntament carregats amb les urnes se’n van anar a fer el recompte i nosaltres cap a casa a esperar els resultats, però tots amb la convicció que la gent de Llofriu havia dit “no” a la benzinera.

Avui hem conegut els resultats: 23 vots a favor i 57 en contra.

Ara només falta saber com s’acabarà el negoci de la benzinera.

Actualització feta el 14-03-2018 a les 19:27

L’Alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer ha contactat amb aquesta emissora per aclarir que el recompte de vots “es va fer allà in situ davant de les persones que lliurament val voler. Per exemple, els membres del Consell de Participació” i no pas “emportant-se les urnes” tal i com afirma l’autora.

Piferrer també ha explicat que el tècnic que l’acompanyava, representava l’empresa promotora i es va limitar a explicar el projecte. També ha afegit que “en cap cas es tracta d’una proposta de l’Ajuntament”.

Sobre la benzinera de Llofriu

Llofriu rebutja la gasolinera

1 comentari