23.7 C
Pals
Dissabte, 25 juny 2022
- Publicitat -

La Generalitat avalua l’afluència i l’impacte de les embarcacions a les cales de Begur, Palafrugell i Palamós

L'anàlisi conclou que les més tensionades són Sa Tuna, cala Senià, s'Alguer i cala Massoni

Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

El Departament d’Acció Climàtica ha avaluat l’afluència i mobilitat d’embarcacions a les cales de Begur, Palafrugell i Palamós, en el marc d’un treball encarregat a l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona. En concret s’han estudiat nou cales d’aquesta zona del litoral: Aiguablava, Sa Tuna i Aiguafreda al terme de Begur; cala Massoni, el Golfet i cala Gens a Palafrugell, i cala Senià, platja de Castell i s’Alguer al municipi de Palamós. Els treballs han permès identificar els punts amb major afluència d’embarcacions, entre les quals hi ha Sa Tuna, cala Senià, s’Alguer i cala Massoni. També s’han aconseguit dades sobre el temps d’estada, els pics d’afluència o l’impacte sobre la posidònia.

De fet, l’estudi conclou que la zona amb major pressió de fondeig d’embarcacions directament sobre la posidònia o franges properes són Sa Tuna, la platja del Castell i Aiguablava.

Per obtenir aquesta informació, s’han recollit dades a camp al llarg de 145 jornades de treball, mitjançant les quals s’han identificat un total de 3.694 embarcacions amb un volum de 24.122 usuaris a bord.

L’estudi no només busca contribuir a l’execució del Pla d’acció de la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà –espai de participació on es debaten propostes per millorar la gestió dels usos i activitats en l’àmbit de l’espai marí protegit inclòs dins la Xarxa Natura 2000 Litoral del Baix Empordà–, sinó que també “assenta les bases” per avançar en la gestió sostenible de les activitats nàutiques recreatives de Catalunya.

Un augment de l’activitat amb la covid-19

L’activitat de nàutica d’esbarjo, esportiva i de transport de passatgers ha tingut tradicionalment un gran dinamisme econòmic, que es vincula a la llarga tradició marinera del país i a l’especial sensibilitat dels usuaris tradicionals envers el medi ambient i els ecosistemes marins (s’estima que a Catalunya hi ha unes 33.000 embarcacions d’esbarjo). Malgrat això, algunes pràctiques en entorns molt freqüentats i en punts localitzats d’alta sensibilitat poden ocasionar impactes sobre el medi natural que es podrien corregir amb mesures de gestió adequades.

Afegit a això, la covid-19 ha generat un increment de la freqüentació en alguns espais sensibles. Tant per un major ús de la flota resident, com per un increment en la demanda d’embarcacions de lloguer. L’alta afluència, precisament, pot afegir pressió sobre espais d’alt valor ecològic i paisatgístic d’entre els quals cal destacar el fondeig lliure amb àncora sobre les praderies de posidònia (Posidònia oceànica) o altres herbassars de fanerògames marines, i també de fons coral·lígens, protegits per la normativa catalana i europea.

En aquest sentit, el treball presentat aquest matí a la seu del Serveis Territorials del Departament a Girona s’emmarca en una de les línies d’actuació estratègiques de la nova política marítima de la Generalitat, que s’inclourà al Pla estratègic multi anual 2022-2025 de l’Estratègia marítima de Catalunya i que consistirà, precisament, a elaborar un document orientador per a la ordenació de l’espai marítim català, amb la participació de tots els agents públics i privats vinculats.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -