13 C
Pals
Diumenge, 4 desembre 2022
- Publicitat -

La Generalitat declararà l’emergència cinegètica pels senglars al nord de Girona i de Barcelona a principis de 2023

S'estan definint les zones però Acció Climàtica ja avança que no es farà per comarques sinó per municipis o massissos

Temps de lectura: 4 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

La Generalitat declararà l’emergència cinegètica al nord de les comarques gironines i de Barcelona a principis de l’any que ve per combatre la sobrepoblació de senglars. La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, ho ha anunciat en una entrevista al podcast de Catalan News, ‘Filling the Sink’, on ha explicat que, tot i que encara no s’han definit els llocs concrets on s’aplicarà, no es farà nivell comarcal sinó que s’acotarà per municipis o massissos. Sanitjas diu que l’objectiu és actuar on les densitats són més altes i on estan produït danys “reiterats”. La mesura permetrà al Departament actuar de manera “més àgil” per posar-hi fre i fer accions complementàries amb els Rurals, com ara tancaments.

La població de senglars Catalunya ha crescut exponencialment en l’última dècada i s’han convertit en un autèntic problema per a moltes zones, no només rurals sinó també urbanes. “Fa deu anys teníem una població d’uns 100.000 exemplars, ara n’hi ha entre 200.000 i 230.000”, explica Sanitjas. “Això ha sigut en part perquè els senglars han tingut capacitat per adaptar-se, arribar als conreus i ha fet que la població es dispari”, afegeix Sanitjas.

Per fer-hi front, la Generalitat va presentar el passat mes de març un Pla de xoc per controlar-ne la població i reduir els danys que provoquen. El pla està dotat amb uns 11 MEUR i es fixa un horitzó de tres anys, tot i que del Departament preveu que sigui plenament “efectiu” a partir de l’any que ve.

El pla gira entorn de l’actualització de la normativa, controlar les poblacions de senglars, els danys als conreus i les zones urbanes. Entre les mesures, inclou la creació de taules de cogestió –algunes de les quals ja en marxa-, la creació de la figura del caçador expert; una línia de subvencions d’1 MEUR per promoure el consum de la carn de caça o millorar la seguretat de les batudes, entre d’altres.

Sanitjas diu que és molt important, per exemple, la figura del caçador expert, “col·laborador”, perquè s’està perdent. “Fa deu anys n’hi havia uns 100.000 i ara 60.000. “No podem deixar només en mans d’aquest col·lectiu una responsabilitat, que és compartida i de país”, afirma.

Una altra de les mesures en les que estan treballant i que preveuen posar en marxa a principis de l’any que ve és la declaració d’emergència cinegètica al nord de la demarcació de Girona i de Barcelona. “Això ens permetrà actuar de facto a les zones amb més problemes.

La mesura, regulada per llei, es pot declarar en aquells punts on, a banda d’una alta densitat de senglars – amb el llindar d’abundàncies mitjanes hivernals superiors als 8 porcs/km2- també es detectin danys reiterats malgrat l’aplicació de mesures. Sanitjas diu que aquestes condicions es donen, sobretot, en punts del nord de Girona i de Barcelona. La directora general d’Ecosistemes també ha avançat que, tot i que encara s’estan definint el punts on s’aplicaria, no es farà a nivell comarcal sinó que s’acotarà per municipis o massissos.

Un creixement del 64% a les Gavarres

Un d’ells podria ser el de les Gavarres. Els pagesos d’aquest massís fa temps que pateixen la sobrepoblació d’aquesta espècie.  El programa de seguiment d’aquesta espècie constata que és un dels punts del país amb més exemplars. De fet, supera de lluny el llindar fixat en la mesura per declarar l’emergència cinegètica. El darrer cens elaborat estima una densitat de gairebé 13 individus per quilòmetre quadrat, un 64% més respecte de la temporada anterior

I què implica declarar l’emergència cinegètica en una zona? Doncs, bàsicament, “agilitzar” el procediment. Sanitjas diu que la normativa recull que per actuar en un terreny cinegètic d’un municipi cal tenir l’autorització de la zona i per fer-ho cal seguir un procediment “feixuc”. Un cop es declara l’emergència, però, tot és molt més ràpid.

“Primer, si cal, es fa de manera coordinada amb els caçadors del territori però, si cal, es poden aplicar mesures complementàries, ja sigui entrant amb els Agents Rurals a fer accions dirigides, tancaments o millores d’habitat”, explica. “Ens dona un paraigües més ampli a nivell legal per poder actuar d’ofici des de l’administració”, aclareix.

Sanitjas també posa en relleu un altre problema: els creuaments de senglars amb porcs vietnamites. “Una truja normalment té de 2 a 3 garrins. Si està sobrealimentada amb blat de moro, pot arribar a tenir-ne 4 o 5. Amb el creuament, tenim femelles que poden arribar a tenir 7 i 8 garrins. El salt es brutal. Hi estem treballant”, explica.

Densitats, per territoris

D’altra banda, diu que no tenen definida una xifra unificada de densitat òptima a tot Catalunya a la qual s’hauria d’arribar d’aquí a tres anys. En aquest sentit, explica que no és el que busquen perquè no tots els territoris tenen la mateixa capacitat de “càrrega”. “No és el mateix la Garrotxa que Collserola”, diu. “A data d’avui, però, això està en desequilibri i hem de treballar per equilibrar-ho”, afegeix. De fet, diu que al pla de xoc contempla diverses accions encaminades a determinar la densitat òptima de cada territori.

Posar en valor la carn de caça

Sanitjas també insisteix que cal posar en valor carn de casa. “Per nosaltres és estratègic perquè és una eina més per controlar la problació”, diu. Per això, recorda que a banda de la línia de subvencions d’1 MEUR per ajudar a incorporar-la a la cadena alimentaria, també estan treballant en l’actualització del decret de camp de caça per tal de fer “més àgil” la seva comercialització.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

Jordi Policarp: “Busco sortir de la zona de confort i plantejar-me nous reptes”

Jordi Policarp va presentar per últim cop el seu llibre "Santa innocència"
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -