10.1 C
Pals
Dilluns, 13 juliol 2020

La gestió de la cultura

Tot i que la meva vida professional ha estat dedicada de manera gairebé exclusiva a l’activitat turística i hostalera, per raons professionals -algunes d’ideològiques i altres de vocacionals- sovint he pogut participar en accions i col·laboracions d’àmbit cultural.
Per exemple, aquesta setmana farà 30 anys que vàrem arribar a un acord amb l’antiga Caixa Girona per fer als jardins de Cap Roig, el festival de Jazz de la Costa Brava, que amb el temps ha donat com a resultat un dels principals festivals d’estiu de tot el país.
Al currículum també tinc en negreta, la participació en la creació de la Ruta Pla o en la Ruta del Tequila de l’Estat de Guadalajara a Mèxic, i especialment la creació del Triangle Dalinià de Figueres, Púbol i Cadaqués, amb la Fundació Dalí. Són experiències d’èxit en el món del turisme cultural de base.

La col·laboració entre el sector turístic i el cultural esdevé actualment imprescindible per l’èxit d’ambdues activitats. Em mantinc en l’afirmació que el turisme cultural és pràcticament inexistent, però també en dir que la pràctica totalitat dels turistes manifesten interès per temes culturals, sobretot si englobem en aquest concepte “cultural” tots els vessants, dels més antropològics als més intel·lectuals.
Tot plegat ve a compte de la trucada d’un patró d’una Fundació que gestiona una espectacular infraestructura cultural al Baix Empordà, i que en arribar-li a les mans la memòria del 2019, va observar que es justificava la caiguda d’un 17,68% en el nombre de visitants del centre cultural per la davallada espectacular de turistes que havia tingut la Costa Brava l’any passat.

Vaig comentar-li que segons tots els organismes oficials, l’any passat Catalunya va rebre un 0,8% més de turistes que l’any anterior i es va situar en una xifra de 19,4 milions de turistes internacionals. A les comarques de Girona el nombre total de turistes va ser de 7,9 milions (3,7 d’estrangers i 4,1 de nacionals), el que significa un 1,28 % més que en l’exercici anterior.

I què hem de fer? És la pregunta del patró esmaperdut.
Malgrat recomptar a les persones que entren al museu per anar al lavabo; haver perdut dues subvencions FEDER per incompetència; vendre les entrades un 40% més barates que la resta de museus de la comarca perquè no té res a oferir; quan el gestor d’un espai cultural, que administra un patrimoni d’un altíssim valor, menteix per justificar que la seva proposta no fa altra cosa que perdre visitants i no ha entès -amb 34 anys al càrrec- que la gestió de la cultura requereix tenir cultura de gestió, només es pot posar en una vitrina o tirar-lo a mar, sense remordiments. Perquè el suro, sempre sura.
Ràdio Capital. 01.06.2020

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios