La presència de la francmaçoneria a les comarques de Girona es remunta al 1811, quan oficials francesos fundaren la primera lògia coneguda: Napoléon le Grand, durant la Guerra del Francès. Aquest origen militar i estranger va marcar els inicis d’una tradició que, tot i les persecucions i la clandestinitat, ha perdurat fins als nostres dies.
Al llarg del segle XIX, la maçoneria va arrelant en cercles liberals, republicans i anticlericals, especialment a l’Empordà. Durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) i les dècades posteriors, es van crear lògies a Figueres, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Calonge, Blanes, Llagostera o Cassà de la Selva. Fins i tot pobles petits com Cabanes, Garriguella o Portbou van tenir triangles maçònics. L’Empordà, en particular, va esdevenir un focus destacat d’activitat maçònica, vinculada a idees progressistes, educatives i anticlericals.
Ja al segle XX, la maçoneria es replega amb la dictadura de Primo de Rivera i viu una breu recuperació amb la Segona República, quan es funda la lògia Álvarez de Castro a Girona i es reactiva Luz de Figueras. Malgrat la seva escassa implantació numèrica, diversos dirigents republicans gironins, com Josep Irla, Martí Barrera, Martí Rouret o Jaume Miravitlles, hi estigueren vinculats. Amb la Guerra Civil i sobretot amb la victòria franquista, la maçoneria és completament suprimida i perseguida. El règim franquista la considerà enemic declarat, i molts maçons foren empresonats, exiliats o executats.
No serà fins a la Transició democràtica que la maçoneria recuperarà visibilitat. A partir de 1977 es restableixen tallers maçònics, com la lògia Sant Jordi nº2 (originada a l’exili) o Humanitas Gerundensis. I a poc a poc, Girona esdevé una de les zones més actives del país, tant per la seva proximat a França com per una tradició liberal recuperada.
SITUACIÓ ACTUAL: UNA MAÇONERIA VIVA I DISCRETA
Avui, la maçoneria a la demarcació de Girona viu un moment de consolidació tranquil·la. Segons fonts de diverses obediències, hi ha almenys una desena de lògies actives a la demarcació i un centenar de maçons en actiu. Girona ciutat i Figueres són els punts més actius, però també hi ha presència a Palafrugell, Tossa de Mar i altres municipis.
A Palafrugell, destaca la lògia Pedra Tallada nº70, fundada el 2009 i vinculada a la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (GLSE), una obediència mixta i liberal. El Centre Fraternal ja havia estat maçònic entre 1888 i 1936. Pedra Tallada és mixta, laica i adogmàtica, i les seves tenides es fan en català, castellà, francès o anglès. El seu enfocament és humanista i progressista, i actua com a punt de trobada per maçons d’arreu de la Costa Brava i de l’estranger.
A Girona ciutat, operen lògies com Sant Jordi nº2, Jasón (Jasori) o Nahman, sota la Gran Lògia d’Espanya, de caràcter regular (només per a homes i creient en un déu revelat). També hi ha la lògia femenina Asiyah del Canigó, vinculada a la Gran Lògia Femenina d’Espanya, i altres tallers associats al Gran Orient de Catalunya (GOC).
Tot i el caràcter discret de l’orde, en els darrers anys algunes lògies han incrementat la seva visibilitat pública, organitzant exposicions, conferències i cicles divulgatius. Un exemple significatiu fou l’exposició “La maçoneria a Girona. Passat, present i futur” (Salt, 2016), impulsada per la lògia Sant Jordi. En aquest acte, es va presentar públicament la història de les lògies gironines amb objectes rituals, mapes i documents històrics.
A més, moltes d’aquestes obediències han començat a utilitzar internet i xarxes socials com a eines de transparència i contacte amb la ciutadania. Tanmateix, mantenen la confidencialitat dels rituals i la privadesa dels membres, per respecte a la tradició i a la llibertat personal dels iniciats.
PERSONES I LEGATS: DE TERRADAS A IRLA
Diverses figures rellevants de la història gironina han estat vinculades a la maçoneria. El cas més emblemàtic és el de Josep Irla i Bosch, president de la Generalitat a l’exili (1940-1954), i membre reconegut de l’orde. També hi ha constància de la pertinença maçònica de personatges com Narcís Monturiol, inventor del submarí i pensador republicà; Abdó Terradas, primer alcalde republicà de l’Estat; Aurora Bertrana, escriptora avançada al seu temps; i polítics com Martí Barrera i Martí Rouret, vinculats a Esquerra Republicana.
Aquests noms mostren com la maçoneria va actuar, sovint, com a espai de reflexió i compromís social per a intel·lectuals i líders progressistes. La seva influència no ha estat tant organitzativa com ideològica, transmetent valors com laïcisme, educació, igualtat i fraternitat a través de la cultura, la política i l’associacionisme.
QUÈ ÉS LA MAÇONERIA? VALORS, FUNCIONAMENT I OBEDIÈNCIES
La maçoneria és una organització iniciàtica, simbòlica i filosòfica que té com a finalitat el perfeccionament personal i la construcció d’una societat més justa. No és una secta ni un partit polític, sinó una fraternitat que treballa mitjançant rituals, símbols i debat filosòfic.
Els seus valors fundacionals són la llibertat de consciència, la igualtat entre les persones, la fraternitat universal, la tolerància, la solidaritat i el pensament crític. Tot plegat, en un marc de treball ordenat, simbòlic i ritual. Les sessions, anomenades tenides, es fan en lògies amb un format estructurat que inclou l’estudi de temes ètics, simbòlics, socials i espirituals.
Hi ha diverses obediències, que es poden agrupar en dos grans corrents:
-
La maçoneria regular, tradicional, masculina i basada en la creença en un déu revelat (ex: Gran Lògia d’Espanya).
-
La maçoneria liberal o mixta, que admet homes i dones, és laica i promou el lliure pensament (ex: Gran Lògia Simbòlica Espanyola o el Gran Orient de Catalunya).
Per entrar-hi, cal ser una persona lliure i de bones costums, amb voluntat de formació, compromís ètic i discreció. El procés d’ingrés no és automàtic: cal presentar-se, ser apadrinat, superar entrevistes i finalment ser acceptat per votació.
A les comarques gironines, les lògies actuen també com a escoles de ciutadania, on es practica l’art del diàleg i es fomenta la reflexió profunda sobre els valors humans. Sense ànim de protagonisme ni de proselitisme, la maçoneria hi manté una presència constant, tranquil·la i constructiva.
