Les darreres setmanes he assistit per enèsima vegada a fòrums sobre “turisme” si fem cas als enunciats de les convocatòries.

Després de tants anys al sector no em deixa de sorprendre que fins i tot en aquests àmbits especialitzats la semàntica de la paraula turisme a sigui tan extremadament pobre.

Dol veure com convocants, conferenciants i mitjans de comunicació anomenen turisme a tot, sense fer cap mena de diferència entre turisme i excursionisme, entre turisme i construcció de segones residencies, entre turisme i destrucció del paisatge o del territori.

Segurament el problema no rau en la semàntica de la paraula sinó en la perversa voluntat de voler fer creure que la culpa de tot el que no ens agrada  és dels que venen de fora.

Sap greu que no es distingeixi entre aquelles famílies hoteleres que han preservat les millors penínsules de la Costa Brava a S’Agaró, Calella o Roses i els constructors que després de comprar terrenys a gent del rodal han construït, venut i tornat al seu lloc de residencia.

Sorprèn que quan parlem de turismofòbia cap mitjà hagi palesat el fet que cap de les situacions s’ha produït a les portes d’un hotel sinó carrers i places on hi ha pisos d’us turístic, sense cap mena de control la majoria dels quals ni tant sols paguen impostos.

Llàstima que Alcover Moll no visqués el boom turístic de Mallorca. Segur que ens hauria deixat un nom per a cada cosa.