Deia el savi Zygmunt Bauman que “En el món actual totes les idees de felicitat acaben en una botiga”. L’aproximació al consumisme i a la filosofia urbana, en el nostre Empordà pot fer-se des de Josep Pla, quan d’una forma més austera deia: “De vegades baixo a la ciutat per veure els aparadors i saber el que no necessito”.

En la societat actual no només en el moment d’escollir la marca del cotxe, de la jaqueta o del mòbil es donen senyals de capacitat econòmica, sinó també en el moment del lleure escollint activitats dignes de ser comentades. Si aquestes activitats tenen un cost elevat, també ens posicionarà socialment cap amunt. Però que passa si ets de l’Empordà i gaudeixes d’una terra infinitament atractiva gratuïtament?  Caminar pels camps, fer petits cims, redescobrir mil vegades les cales de la nostra costa, no és aquest el millor lleure possible? Els complements a aquestes activitats tampoc són materials, el que ens cal es que ens acompanyi un bon solet, que hagi plogut i els camps estiguin radiants, que els ocells ens sobrevolin, i en l’horitzó poder observar ràpidament el Montgrí i el Canigó nevat, per situar-nos tot recordant que l’Empordà és una plana privilegiada.

La connectivitat a l’Empordà no és la d’un terminal al Wi-Fi, això ho reservo pels fans de Tabàrnia. La connectivitat a l’Empordà s’experimenta amb un paisatge, amb una plana oberta, amb l’aire i el sol que surt cada dia per tots, amb independència de tota condició. No calen monedes per descobrir l’entorn, tan sols interès i començar a flipar, gratuïtament i per sempre més. El materialisme el podem aparcar, tampoc té sentit en la distància curta, la que predomina en un entorn on tothom es coneix i on es tenen més referències que el sobrepreu que estem disposats a pagar per articles que al cap i a la fi acabaran llançats.