19.8 C
Pals
Diumenge, 29 maig 2022
- Publicitat -

Les comarques gironines creen 20.600 llocs de treball al 2021 però la recuperació s’alenteix durant el quart trimestre

La demarcació tanca l'any amb una taxa d'atur de l'11,22% i al territori hi ha 45.000 desocupats que busquen feina

[rt_reading_time label="Temps de lectura:" postfix="minuts" postfix_singular="minut"]
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Les comarques gironines han creat 20.600 llocs de treball durant el 2021 i tanquen l’any amb una taxa d’atur de l’11,22%. Segons recull l’Enquesta de Població Activa (EPA), després de la sotragada que la pandèmia va provocar al mercat laboral, el 2021 ha estat un any de certa recuperació. Tots els sectors exceptuant l’agricultura guanyen treballadors; en especial, el terciari (dins el qual hi ha comerç i hostaleria). Això sí, durant el quart trimestre l’economia gironina s’ha frenat i ha tornat a destruir ocupació. L’arribada de la variant òmicron, lligada a la intensificació de certes restriccions i als confinaments, s’ha deixat notar. A finals d’any, a la demarcació hi havia 45.000 desocupats que buscaven feina.

L’última enquesta, que aquest dijous ha fet pública l’Institut Nacional d’Estadística (INE), recull com l’economia gironina ha començat a recuperar-se dels estralls de la pandèmia. A la demarcació, el 2021 es tanca amb 45.000 desocupats i una taxa d’atur de l’11,22%. Són 6.600 aturats menys en comparació amb el desembre del 2020 (quan el nombre de gironins sense feina va enfilar-se als 51.600 i la taxa d’atur va situar-se al 13,33%).

De retruc, el mercat laboral de la demarcació també ha generat nous llocs de treball. O més ben dit, ha recuperat tots aquells que s’havien perdut al llarg del 2020 (l’any en què va esclatar la covid-19). En concret, són 20.600.

Segons recull l’EPA, el 2021 s’ha tancat amb 356.100 ocupats a les comarques gironines; exactament, els mateixos que hi havia al desembre del 2019. A finals del 2020, però, aquesta xifra havia arribat a davallar fins als 335.500 (arran dels confinaments, els ERTO i totes les restriccions que va suposar la pandèmia).

Més de 20.000 al sector serveis

Si es mira per sectors, durant l’any passat aquell que va crear més llocs de treball a les comarques gironines va ser el terciari (dins el qual hi ha el comerç i l’hostaleria). Cosa que, en part, evidencia la dependència que en té l’economia de la demarcació. En concret, els serveis van passar dels 236.800 ocupats que tenien a desembre del 2020 a sumar-ne fins a 260.000.

En paral·lel, la indústria i la construcció també van contribuir a la recuperació, si bé de forma més minsa (perquè cadascun va crear 800 llocs de treball). Per contra però, l’agricultura va registrar una davallada significativa. I de fet, els ocupats del sector han arribat a caure a més de la meitat (passant dels 7.300 del desembre del 2020 als 3.300 del desembre del 2021).

De retruc, el mercat laboral de la demarcació també ha generat nous llocs de treball. O més ben dit, ha recuperat tots aquells que s’havien perdut al llarg del 2020 (l’any en què va esclatar la covid-19).

Alentiment al quart trimestre

El 2021, en general, va ser de certa recuperació. Però l’última EPA també constata com, durant el quart trimestre d’any, l’economia gironina va tornar a refredar-se. Perquè entre octubre i desembre, el territori va destruir part de l’ocupació que s’havia generat i la taxa d’atur va tornar a enfilar-se.

L’arribada de la variant òmicron, lligada a l’esclat de contagis i a la intensificació d’algunes restriccions (limitació d’aforaments a hostaleria, tancament de l’oci nocturn), s’ha deixat notar. De fet, durant el quart trimestre d’any la demarcació ha sumat 1.200 aturats més (dels 43.800 de finals de setembre s’ha passat als 45.000) i la taxa de desocupats ha pujat del 10,83% a l’11,22%.

I en paral·lel, això també va tenir una altra conseqüència. Perquè dels 360.900 ocupats que hi havia a finals del tercer trimestre, es va passar als 356.100 amb què es va tancar l’any (i això va comportar que la taxa d’ocupació caigués del 56,76% al 55,62%).

Per sectors, a Girona la destrucció de llocs de treball es va concentrar als serveis (dels 263.100 ocupats del tercer trimestre van passar als 260.000) i a la indústria (dels 67.900 empleats el secundari va passar als 65.700).

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -