10.1 C
Pals
Dimarts, 14 juliol 2020

L’església vella i 12 megàlits de Santa Cristina seran declarats Bé Cultural d’Interès Local

El més llegit

Pols entre Platja d’Aro i vint-i-set treballadors de l’administració

Prova de força entre l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro i 27 treballadors pel cobrament «erroni» de triennis –els complements salarials que reben...

COVID 1984

En la sortida més llarga realitzada després del confinament vaig arribar-me a veure uns amics de l’Alt Empordà. Pel...

Detenen un lladre que obliga a activar el protocol COVID-19 a Platja d’Aro

La Policia de Platja d’Aro ha detingut un lladre reincident que ha comunicat que tenia símptomes de coronavirus, obligant a activar el protocol COVID-19 a la policia local

Els partits del govern demanen al Parlament aturar la licitació dels terrenys de Ràdio Liberty

La petició es fa en una resolució que ha aprovat la comissió de Territori i Sosteniblitat del Parlament presentada pel grup de Catalunya en Comú
- Publicitat -
Redacció
Redaccióhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.

L’església Vella de Santa Cristina d’Aro, d’origen romà, i 12 monuments megalítics, majoritàriament situats a la zona de Romanyà de la Selva, seran declarats com a bé cultural d’interès local (BCIL). Els monuments megalítics són les cistes de la carretera de Calonge, del Suro del Rei, de la finca d’en Güitó,del bosc d’en Roquet i de can Jan, els dolmens del mas Bousarenys, de can Reparat o de les Ginesteres i de les Pedres Dretes d’en Lloveres i els menhirs de la Murtra, de la Pedra Ramera, de can Llaurador i del Terme Gros. Els 13 elements seran els primers del municipi en obtenir aquesta figura de protecció, que es troba per sota de la nacional. Santa Cristina ja compta actualment amb dos elements de protecció nacional (BCIN): el castell de la Roca de Solius, a nivell arquitectònic, i el dolmen de la Cova d’en Daina, com a zona arqueològica. “L’objectiu de la declaració és millorar la seva protecció, conservació i difusió”, ha recordat l’alcaldessa, Lourdes Fuentes.

La declaració de la figura de protecció als 13 elements l’ha d’aprovar, com marca la legislació vigent, el ple municipal acompanyat d’un informe tècnic, que ha estat encarregat a l’arqueòleg Xavier Niell. Un cop aprovada la protecció dels diferents elements, l’Ajuntament ho comunicarà al departament de Cultura de la Generalitat per a la seva inscripció al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Com també als propietaris dels terrenys, ja que a excepció de l’Església Vella, la resta es troba en finques privades.

A part de l’interès històric dels elements, el govern cristinenc també es marca les fites de recuperar el patrimoni cultural, amb la seva conservació i treballs de difusió, a més de convertir-lo en atractius turístics, ajudant a l’economia local. Des de ja fa temps, Santa Cristina ofereix una gran oferta de rutes patrimonials, tant a nivell natural com cultural. Amb la protecció, s’haurà d’establir una àrea de protecció al seu entorn. A partir d’aquí, l’Ajuntament es marca actuacions futures com excavacions o restauracions, manteniment de la neteja de l’entorn, restauració o consolidació de l’element, millorar la senyalització, organitzar visites guiades…´

L’Església Vella es troba ubicada al nucli urbà de Santa Cristina. El seu origen és romà: mausoleu o edifici funerari, com també passa amb l’església de Bell-lloc. Va passar a ser església paleocristiana, i als segles VIII o IX, església d’estil preromànic. Al segle XI es va abandonar per una església nova a uns 300 metres. “Potser sense la seva existència, el poble de Santa Cristina no hagués existit mai”, recorda el redactor de l’informe. Respecte als elements megalítics, la majoria, vuit, es troben a la zona de Romanyà de la Selva, convertint-se en un dels agrupaments megalítics més importants del massís de les Gavarres-Ardenya, a més d’oferir una gran varietat de formes i tipus (cistes, sepulcres amb corredor, galeries cobertes…)

Els elements protegits es troben en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i elements d’interès històric i artístic, redactat el 2006 i incorporat en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del 2007, encara vigent, a excepció de dos d’ells, ja que les seves troballes són força recents. En concret, el dolmen de Can Reparat es va descobrir el 2016, i la cista de can Jan, el març d’aquest any.

 

- Publicitat -
Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -
- Publicitat -

Últimes notícies

La Bisbal farà la Fira del Circ entre el 4 i el 6 de setembre. Consulta’n la programació

Mantindrà una programació repartida en tres dies, amb una vintena de companyies i un total de 25 espectacles

Dos nous radars de trànsit a Torroella de Montgrí

L'Ajuntament de Torroella de Montgrí ha anunciat que instal·larà dos nous radars de trànsit als carrers del municipi per limitar la velocitat dels vehicles

El passeig de Catalunya de Torroella serà per als vianants els divendres i dissabte a la nit a l’estiu

La restricció es farà en sentit ascendent i descendent, i el trànsit es desviarà pel passeig Vicenç Bou i la carretera de l'Estartit

Grups valencians que no sonen prou: Frida, Tito Pontet, Tardor i Maluks

Et portem la tercera part de la sèrie de grups valencians que deurien ser més escoltats. Si et vas perdre les dues parts anteriors les pots recuperar, aquí i aquí. Frida és un grup de hip hop de València ciutat que va guanyar el premi Sona la Dipu 2017. Durant el confinament han estrenat una…

El fondeig controlat millora el desenvolupament dels alguers de posidònia oceànica de les cales de S’Alguer i Sanià

L'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Palamós ha rebut aquesta setmana l'informe d'una empresa externa que anualment fa el seguiment de l'estat dels alguers de Posidònia oceànica que hi ha situats davant els espais litorals de les cales de S'Alguer i de Sanià. Aquest document certifica el bon estat d'aquests fons i dels hàbitats de l'herbei de fanerògames marines que hi viuen, i que s'estenen també a l'àmbit de Castell.

Altres notícies