
Benvolguts oients de Ràdio Capital. Falten pocs dies perquè la llibreria Finestres ocupi l’espai on hi havia hagut La Gavina i Palamós tingui una segona llibreria. Ja n’hi havia una, de fet: es diu can Romero i durant aquests últims no sé quants anys la gent de Palamós ha pogut continuar comprant llibres, sobretot novetats, sense haver de moure’s del seu poble. I molt a prop, tenien i tenen la llibreria de can Dalmau de Sant Antoni de Calonge. I a Palafrugell, de fa uns anys, la No llegiu-Mediterrània, allà on hi havia hagut la Vitel·la i, abans, la Mediterrània, de l’estimat i enyorat Joan Oliu. Ja em sap greu, segur que deixo d’esmentar algun quiosc o algun altre establiment d’aquesta zona on també venen llibres. Arribo fins on arribo.
Tot plegat, m’ha dut a pensar, però que a la part del Baix Empordà per on em moc normalment, hi ha dues classes de llibreries. Les primeres són aquelles que tenen una propietària o un propietari, que hi treballen directament, potser amb algú més, i que viuen a la mateixa població on treballen o que hi estan molt relacionades. És el cas de les llibreries La Siglantana o el Puput de la Bisbal – sí a la Bisbal de llibreries n’hi ha dues i, a més, encara un altre lloc més comparable a un quiosc, però on també es poden trobar llibres-; i és també el cas del Cucut i de la llibreria Elias de Torroella i, encara que sigui en una altra comarca, com que és tan a prop de la nostra, de la llibreria Vitel·la de l’Escala. La segona classe de llibreries són aquelles que, bo i estar també arrelades a la comarca, són un segon establiment d’una llibreria de Barcelona. És el que passa a Palafrugell i el que està a punt de passar a Palamós. S’hi acosten, però no és ben bé el mateix cas de la vila de llibres que hi ha a la part històrica de Calonge. El primer booktwon de Catalunya, com diuen ells. Ara per ara són sis llibreries: dues de generalistes, una d’història i tres més que estan especialitzades: una en còmics, l’altra en costura i la tercera en vi. L’oferta, doncs, al Baix Empordà és més variada que a altres comarques, en part perquè la gent potser llegim un xic més i, sobretot, a causa del turisme perquè aquí ve gent, molta gent, potser massa gent de fora. No sé com anirà evolucionant tot plegat. No tinc cap dubte que els llibres i les llibreries tenen futur. La parcel·la d’aquest espai de futur, però és petita; la pujada, cada cop és més forta i, com a tantes i tantes altres feines, només qui té enginy i està en forma pedala prou bé com pef poder arribar a algun lloc.