25.7 C
Pals
Dimarts, Setembre 17, 2019

Mary Shelley

"He estat aquesta darrera setmana al Barcelona Film Festival i he pogut veure dues vegades la pel·lícula guanyadora, Mary Shelley, sobre la vida de la autora"

El més llegit

Mor ofegat a l’Estartit un home de 79 anys

Tot apunta que l'home és francès i que ha mort ofegat a la platja al voltant de les 11 del matí després que uns testimonis el trobessin inconscient

Salvem la llibreria Mediterrània

Bon dia! Avui no parlaré de la bona feina de la gent de Proactiva Open Arms ni de la desgràcia que consentim a les nostres costes mediterrànies. Avui parlaré d'una Mediterrània més propera a la gent de l'Empordanet i sobretot, als bibliòfils: a finals d'aquest mes de setembre tanca la llibreria Mediterrània de Palafrugell. 

El servei d’aigua de la Bisbal no es municipalitzarà de moment

Les declaracions de l’alcalde Enric Marquès sobre la municipalitzar de la gestió de l'aigua de la Bisbal desfermen una allau de crítiques de l’oposició mentre En Comú Guanyem li dona suport i la CUP, el principal soci de govern, resta en silenci a l’espera del que digui la seva assemblea

Una delegació bisbalenca viatja a Lió per conèixer la fira de ceràmica Les Tupiniers du vieux Lyon

L’objectiu del desplaçament era conèixer de primera mà un model de fira d’èxit a Europa per preparar un nou esdeveniment de ceràmica a la Bisbal l’any 2020

“L’olivera” de Ferran Plaja guanya el XXXIV Concurs d’Arts Plàstiques de Begur

L’obra pictòrica L’olivera, de l’artista Ferran Plaja, ha guanyat el XXXIV Concurs d’Arts Plàstiques de Begur, dotat amb 1.500 euros. A més, en ser veí de Begur, també ha guanyat el trofeu honorífic a l’artista local.
Rosa Regàs
Rosa Regàshttp://www.rosaregas.net/
Rosa Regàs és escriptora. Va ser directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya.

El meu comentari d’avui serà molt breu, perque es tan complexe el missatge que voldria enviar, o almenys a mi m’ho sembla tant, que potser seré capaç de carregar-lo de tota la emoció que em provoca el que us diré, que m’ha fet pensar i donar voltes al sentit de la pròpia vida, dels propis sentiments i de la importància que donem a la professió, no tant per ella mateixa com pels lligams que ens volen fer veure com imprescindibles que tantes vegades amaguen la veritat de les nostres emocions, de les nostres vocacions.

He estat aquesta darrera setmana al Barcelona Film Festival i he pogut veure dues vegades la pel·lícula guanyadora, Mary Shelley, sobre la vida de la autora, ara fa dos-cents anys, de la famosíssima novel·la Frankenstein. Coneixent la vida de Mary Shelley i coneixent la seva obra que vaig llegir als meus vint anys, es ara quan m’he adonat de que Frankenstein va infinitament més enllà de la novel·la de terror amb que sobre tot ha passat a l’historia i es a la ment de les multituds que n’han sentit parlar o que n’han vist les representacions i les mil pel·lícules que se n’han fet. I lo més curiós, i això es que m’ha fet pensar en alguna cosa que encara que sembli estrany te a veure amb el que avui es demana de nosaltres sobre tot en el nostre país, sigui Catalunya o Espanya el que creiem que ho es diguem-ne identitat o patriotisme, i que a algú li semblarà que s’allunya de l’àmbit del paisatge on vivim: i es que la directora del film i l’autora del guió, Haifa Al Mansour, es una dona jove nascuda a Aràbia Saudí.

Es ella, la que malgrat haver nascut en un país en que es segona o tercera en l’ordre de les prioritats no ja del país sinó de la família, ella tan absolutament allunyada de la cultura europea i més encara de la europea del segle XVIII, ens fa veure i viure quines eren les formes d’entendre la vida i la mort en aquells paratges tant llunyans de la seva cultura, fins al punt de obrir-nos encara més el que la novel·la Frankenstein, escrita també per una noia de Londres, aquesta de 18 anys, te a veure amb el mal que som capaços de fer-nos els humans no per mala fe tantes vegades, sinó per creure en el que creiem, per defensar-ho i per imposar-ho als demés. Això entre moltes altres coses que deixen entreveure la complexitat del que suposa la creació, l’amor, l’odi, la reconciliació, les tragèdies que ens envolten i el que més s’acosta al que encara avui volem trobar-hi un sentit per transmetre a la nostre vida.

I jo em pregunto, si una persona tan allunyada de tot lo nostre pot profunditzar d’aquesta manera tan encertada i emocionant en el que encara ara ens passa, quin sentit té aferrar-se a tot hora a lo “nostre” exposant-nos a mantenir l’ànima a la crosta dura de la superfície del que som i del que volem ser?

Es només un pensament ple de controvèrsies i contradiccions, no una convicció. Ben mirat potser només sigui una expressió del l‘ànsia d’anar sempre una mica més lluny d’on ens diuen que em d’anar perque deu ser la forma, la única m’atreviria a dir, que acabarem finalment desvellant la nostra verdadera i oculta identitat.

Últimes notícies

Palafrugell premiarà les empreses que fomenti la igualtat de gènere

L'objectiu és conscienciar a la població de l’existència de la desigualtat entre dones i homes en l'àmbit educatiu, empresarial i familiar

Augmenten les atencions d’urgències a l’hospital de Palamós aquest estiu

Tot i que el còmput total de pacients és menor al de 2018, les visites a urgències fetes a l'hospital de Palamós han estat unes 400 més en relació a l'any anterior

System Of A Down oferiran una gira europea el 2020

System Of A Down han anunciat que oferiran una gira europea l’any vinent de la qual de moment només se sap una única actuació al Provinssi Festival de Finlàndia, que tindrà lloc entre el 25 i el 27 de juny. A través d’un comunicat la banda s’ha mostrat entusiasmada de presentar el primer de molts…

Metronomy presentaran el seu nou disc el 20 de març a Barcelona

Metronomy han inclòs Barcelona en la seva gira europea on presentaran el seu últim disc “Metronomy Forever” editat el passat divendres. El concert tindrà lloc el 20 de març a la sala Razzmatazz de Barcelona i les entrades costaran 25 euros i es posaran a la venda aquest divendres a partir de les 10 del…
audio

Després del Bòreas

En la mitologia grega, Eos, deessa titànica de l’aurora, obria les portes del cel perquè el seu germà, Hèlios, el Sol, pogués conduir el seu carro cada dia per ell, després de que la seva germana, Selene, la lluna, hagués il·luminat l’obscuritat de la nit.

Més notícies