Segona entrega de la pel·lícula Mascotes d’Illumination en què la vida del gos Max ha canviat. La seva mestressa s’ha casat i ha tingut un fill. En un viatge familiar al camp, coneixerà un gos d’una amb el qual aprendrà a dominar les seves pors.
A diferència de la primera, aquesta adquireix un format gairebé episòdic i ens narra tres històries diferents amb diferents protagonistes. Una d’elles incorpora en el seu desenllaç tots els animals. El problema en aquesta ocasió radica en la mala integració de les històries.
La trama principal és la de Max, la més interessant i també la més desaprofitada. Com en les altres dues hi ha poc a gratar més enllà del gag, la història de Max sí que hi ha un fons molt interessant que no explora per manca de temps. L’error ha estat voler mantenir els mateixos personatges principals de la primera, quan el que li convenia a la pel·lícula era una única trama i presentar nous personatges, concretament els animals de la granja. El principal problema de la pel·lícula és que no vol explicar-te una història, sinó construir-la a base de gags i situacions concretes i anècdotes. A favor diré que alguns gags funcionen per ells mateixos com si es tractessin d’uns curts.
Mascotes 2 és poca cosa més que una pel·lícula infantil que a estones avorrirà als que no són nens i nenes. El guió sembla haver estat escrit al cantó d’una pantalla en què el guionista mirava vídeos de gats i gossos de You Tube.
Mascotes 2 és una pel·lícula sense noció de conjunt que una vegada més busca imitar, sense èxit, a Toy Story. No obstant això, la qualitat de la pel·lícula és la mateixa que la primera, la qual ja em va semblar molt poca cosa. Els responsables d’Ilumination en cap moment ha pensat a arriscar o fer alguna cosa diferent que la millorés. També he de dir que el públic objectiu és només únicament l’infantil, així que si els pregunteu a ells i elles, us diran que s’ho han passat la mar de bé.
- Publicitat -
