Mazoni es retroba amb sí mateix

Si és que mai ha deixat de ser ell mateix, el bisbalenc Mazoni ha presentat en directe el seu nou disc “Desig Imbècil” (Bankrobber). Una posada de llarg que suposa el retorn a la sonoritat amb la que el vam conèixer i que recorda més a bandes com The clash, que no pas al Kraftwerk, com sí va passar amb el disc 7 songs for an endless night, editat el 2016.

Només pujar a l’escenari ja va deixar clar que tot el repertori (11 cançons) seria del nou disc tot i que pel mig hi va colar ‘Purgatori’ de l’àlbum ‘Cançons robades’, i ‘Euforia’, d’ ‘Eufòria 5 – Esperança 0’. El nou disc d’en Jaume Pla és, en paraules seves, un cop de puny a l’estómac. Contundent, amb guitarres èpiques i estridents i amb lletres fosques, caòtiques i destructives. Però compte, perquè si una cosa té Mazoni és que el to introspectiu de les seves lletres es contraposa amb la potència del seu so i l’energia que desprèn damunt de l’escenari que omple ell tot sol amb la seva guitarra (per bé en aquest nou disc l’acompanyen Miquel Sospedra, al baix, i Aleix Bou, a la bateria).

La prova del cotó queda superada des del primer moment de sortir a l’escenari i el públic del Teatre Atlàntida de Vic va omplir la sala gran. Ja als primers acords, fans, amics, coneguts i saludats criden i s’aixequen de la cadira i el so atronador de les guitarres envaeix la sala amb cançons com la mateixa ‘Desig imbècil’ i ‘m’han sortit dues ales”, la “cançó optimista” del disc. I per acabar amb el repàs autobiogràfic de l’artista, una cançó que ha titulat amb el seu nom mateix: ‘Jaume Pla’. Una declaració d’intencions que busca (en paraules del mateix artista) explicar-se i que deixin de preguntar-li per la seva pròpia biografia. Coses de la vida, aquest ‘Jaume pla’ recorda per la seva sonoritat i contundència a ‘Mala llet’, del disc Eufòria 5 – Esperança 0′. Qui sap, si no està volent dir alguna cosa?