Més de 30 feminicidis a les Comarques Gironines des de l’any 2003

Crim de qui mata deliberadament una dona per raons de gènere, o de qui indueix el suïcidi a conseqüència de la pressió i la violència exercides sobre ella. Així defineix l’Institut d’Estudis Catalans un feminicidi. 

Des del 2003, a les Comarques Gironines hi ha hagut un total de 34 feminicidis, i al conjunt de Catalunya la xifra ascendeix a 210 víctimes. Catalunya és la comunitat autònoma de l’Estat Espanyol amb més víctimes de feminicidis només per darrere d’Andalusia (266). 

El 2003 va ser l’any en el qual es van començar a registrar les dones assassinades per violència masclista arreu d’Espanya. A Catalunya, la Generalitat va començar a comptabilitzar les víctimes de feminicidis a partir del 2011. 

Segons dades del Ministeri d’Igualtat, des del 2003 a l’Estat Espanyol hi ha hagut un total de 1.283 dones assassinades, mentre que, segons dades de la conselleria d’Igualtat i Feminisme, a Catalunya hi ha hagut 150 víctimes de feminicidis des del 2011. 

2010, 2022 i 2024, els pitjors anys a nivell de Comarques Gironines

Els anys 2010 i 2022 van ser devastadors en clau de feminicidis, a la demarcació de Girona, en total n’hi va haver 4 cada any -el 2022 va haver-hi 1 cas de violència vicària, fet que es comptabilitza com a víctima de violència masclista-. 

Tot i això, cal remarcar que el present 2024 ja comptabilitza un total de 4 víctimes de feminicidis, una xifra que iguala la de 2010 i 2022. Dels 4 feminicidis que s’han comptabilitzat a la demarcació de Girona aquest any, 2 han sigut al Baix Empordà i un ha sigut per violència vicària.  

2024, el pitjor any a nivell català

El present 2024 està sent el pitjor any en clau catalana i de feminicidis. En total es porten comptabilitzats 15 assassinats de dones, segons dades de la Generalitat de Catalunya. Mai s’havia arribat a una xifra tan alta des que la Generalitat calcula el nombre de feminicidis. 

Si ens fixem a nivell de mesos, el gener i l’abril són els mesos que s’han comès més feminicidis des de 2011. Un total de 20 assassinats en cada mes respectivament. 

Telèfons i serveis contra la violència masclista

  • Telèfon de la Generalitat d’atenció a dones en situació de violència: 900 900 120. Es tracta d’un servei gratuït confidencial que atén les 24 hores del dia, els 365 de l’any.
  • Correu de la Generalitat d’atenció a dones en situació de violència: 900900120@gencat.cat. Servei gratuït i confidencial tots els dies de l’any.
  • Telèfon del Govern de l’Estat d’atenció a dones en situació de violència: 016. Gratuït, confidencial. Atenció en 53 idiomes incloent el català.
  • Correu del Govern de l’Estat d’atenció a dones en situació de violència: 016-online@igualdad.gob.es. Servei gratuït i confidencial tots els dies de l’any.
  • Whatsapp d’assessorament policial dels Mossos d’Esquadra: 601 001 112
  • Si el cas és molt greu, truqueu al servei d’emergències: 112 

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró vol apostar per la diversificació i la desestacionalització del model turístic

La regidora de turisme i promoció econòmica de l’Ajuntament, Imma Gelabert, explica que la voluntat del municipi és poder allargar la temporada turística més enllà dels mesos d’estiu.

Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró treballa per adaptar les seves infraestructures al canvi climàtic

La reforma integral del passeig Marítim de Platja d’Aro, la creació del Parc dels Estanys o la gestió de la infraestructura verda de la conca del Ridaura són alguns dels projectes urbanístics que ha impulsat i està impulsant el municipi en els darrers anys.

Els masos i masies de l’Empordà que sobreviuen a la història

Actualment, no existeix un recull unificat sobre les masies i masos que existeixen i van existir a les comarques gironines.

Tornada a l’escola al Baix Empordà: quins ajuts poden demanar les famílies i què es poden desgravar?

La tornada a l’escola comporta una despesa important per a moltes famílies del Baix Empordà. Tot i que a Catalunya els llibres i el material escolar no desgraven a l’IRPF, hi ha ajuts com les beques menjador, el Val Escolar de 60 euros i les prestacions per a alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.