13.1 C
Pals
Dimarts, 27 setembre 2022
- Publicitat -

Mishima i el primer amor al pati de l’escola

'L'aigua clara' de Mishima fent competència a l'aigua clara de Begur

Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

I a tu, com et va amb l’amor? Sigui bé, sigui malament o sigui anar fent, ahir va ser una nit que ja us avancem que no en vam treure l’aigua clara, ni de l’amor ni de res, però els Mishima van començar amb “El gran lladre” per robar-nos una mica de temps i convertir-lo en una d’aquelles quedades amb amics i un cafè amb gel que acaba amb l’irònic “Ja hem arreglat el món!”. El món no l’arregles mai, però almenys et sents millor, i ahir després del concert seguíem sense tenir res clar sobre l’amor, però almenys havíem ballat i cantat.

El Pati de les Escoles Velles de Begur semblava fet a mida per Mishima -petit, brisa intermitent, cerveseta i calma-, i fa gràcia que cantessin allà perquè al pati de l’escola és on segurament tots ens hem enamorat per primer cop. Des d’aleshores que n’hem tingut set tota la vida, i que podem cantar fort i a consciència això de “en algun moment fins i tot has cregut en l’amor”.

Va ser en un altre concert de Mishima que a mi i a una amiga ens van preguntar que quina edat teníem. És veritat que amb els nostres 25 baixem la mitjana, però és igual l’edat perquè parlant d’amor tots ens trobem: a nosaltres també ens ha enganyat la primavera -aquí en Carabén va treure el micro del peu i va fer una mitja coreografia-, i també hem dit “T’estimo” i ho hem sentit així de cert, així de clar i així de breu. 

La banda ahir presentava al Festival de Música de Begur el seu nou disc ple de cançons d’amor, que han titulat ‘L’Aigua Clara’, però també van cantar vells hits: es van regalar amb la part instrumental de “L’olor de la nit”, i ens van emocionar amb “Un tros de fang”, “Qui n’ha begut”, “La primavera”, “Guspira estel o carícia”, “Una sola manera” i “Qui més estima”. Del nou disc, van cantar “El llibre de l’amor”, una versió de “The Book of love”, però on la gent saltava més era amb les seves pròpies versions. Després d’uns quants concerts, el públic ja reconeix “Un lloc que no recordi”, “Cotó” i a poc a poc va entenent de què va “Lee Sedol”.

Si ja sabeu qui és, deixeu-me dir que al Pati de les Escoles Velles vam aprendre que per molt que no en treguin l’aigua clara, parlant d’amor els Mishima sempre guanyaran a la intel·ligència artificial: van acabar el concert cantant “Tot torna a començar”, que parlant d’amor, vagi com et vagi, són les paraules més sàvies que et poden dir.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -

Fi de temporada

Als darrers dies de setembre, quan ja s’està més bé al sol que a l’ombra, podem donar per acabada...
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -