N’estic força fart de les campanyes electorals, sobretot tenint en compte el baix nivell general dels polítics que ha donat aquesta societat. Abans, també, no us penseu pas que és cosa d’ara. Habitualment els que em sorprenen més són els que no són polítics, figures independents, que provenen d’altres mons i no estan intoxicats pel sistema que, tard o d’hora, indefectiblement els engolirà. Per això valoro moltíssim figures com les de David Fernández, Quim Arrufat, Anna Gabriel o Joan Manuel Tresserras que, equivocats o no, mantenien i mantenen un discurs sòlid, coherent i, sobretot, no subestimaven la intel·ligència de la gent. Torno a les campanyes electorals.
He participat o assistit en el passat, i ho faré en els propers dies, en debats en què l’objecte és la cultura, el programa de cultura dels diversos partits. És per posar-se les mans al cap. Us ho explico: tradicionalment en tots els partits, en tots, menys un, les seves propostes hi caben en un espai que va d’1 a 3 fulls per una sola cara. No hi ha objectius, ni calendarització, ni estimació pressupostària, ni mesures de compliment. No existeix cap mena de planificació. No hi ha cap idea d’on es vol arribar. I jo em foto les mans al cap, encara ara, i els ho retrec. D’una manera agra, si voleu. Cap partit polític, cap, que no es prengui seriosament la cultura i no faci un programa lluny de les generalitats, el tòpics i les vaguetats habituals, no mereix ni un sol vot.
Tradicionalment els partits de dreta actuen com si la cultura no existís o com si els fes nosa. De fet, a uns quants realment els fa nosa, perquè els va en contra un votant informat i amb esperit crític. La ignorància és l’enemic a batre i per desgràcia hi ha determinats politics que traginen l’enemic a batre damunt les espatlles. La cultura hauria de ser un punt tan important en els programes com les polítiques socials, econòmiques i educatives i qui ho tingui clar, tindrà el meu vot. I un programa electoral hauria de ser un document contractual amb el ciutadà i aquest hauria de poder exigir el seu compliment, però mentre puguin anar prometent la lluna de valència i que llavors el que ofereixin és una bombeta de 40W i aquí no passi res, ens continuaran fotent gat per llebre i aquí pau i allà glòria. I jo, què voleu que us digui, n’estic ben tip!