/
RSS Feed
De l’Empordà al món
/
RSS Feed
Fa unes dècades vàrem fer uns viatges per l’Àfrica, Àsia i l’Orient Mitjà, molt interessants per nosaltres que érem uns joves de vint anys i tot ens semblava nou, espectacular, encisador… Vàrem poder conèixer uns països i unes societats molt diferent a les nostres i ho vàrem fer, naturalment, sense mòbils, internet ni GPS, a l’antiga per dir-ho d’alguna manera. A l’Àfrica vàrem travessar el Sàhara, passant per Níger, Alt Volta (ara és Burkina Fasso), Malí, Senegal i Mauritània. Un altre any vàrem visitar Egipte i vàrem arribar fins a Khartum, vorejant el Nil. Índia i Nepal també varen ser interessant i bucòlics, igual que el Sud-est asiàtic, visitant Tailàndia, Birmània (ara Myanmar), Malàisia i Singapur. I també varen tenir l’ocasió de conèixer be Israel. Tot això està explicat en el Llibre: De l’Empordà al món (editorial Cal·lígraf), amb molts detalls, situacions i descripcions de los nostres vivències i de les societats i estats visitats. En el llibre també hi ha algunes consideracions del món actual, on voldria incidir. Resulta que en els darrers 40 anys hem assistita avenços tecnològics i científics que ens han portat a disposar de mòbils, internet, GPS i ara la incipient IA, i també grans avenços en la investigació clínica, que han fet la vida més fàcil, però, si analitzem la realitat, observem que hem fet una societat menys segura i més individualista, com es constata en el que descrivim al llibre. Vàrem creuar el Sàhara i anar fins al Sudan, amb dificultat i veient molta pobresa, però ho vàrem poder fer i érem ben rebuts, al contrari d’ara,que no és pot fer per la inseguretat que hi impera, o també el permanent, sinó més complexa ara, conflicte palestino–israelí, per no dir les dificultats que te actualment la societat birmana. A més, hem constatattambé un increment demogràfic espectacular, especialment a l’Àfrica, detallat també al llibre, que fa més complexa la societat origen i de destí de la immigració, que la densitat comporta. Com a conclusió, podem dir que hem avançat molt, però no hem sigut capaços de fer un món més segur i solidari. Esperem que les noves generacions siguin capaces d’aplicar els avenços tecnològics i científics al benestar de la humanitat.
El Cabró Rock presenta el cartell complet del 2026 i apunta al sold out amb un cap de setmana històric a Vic
El Cabró Rock ha fet públic el cartell complet de la seva edició 2026, que tindrà lloc els pròxims 12 i 13 de juny a la Zona Esportiva de Vic. Després de batre tots els rècords en el seu 5è aniversari, amb 44.000 assistents, el festival afronta una nova edició amb un objectiu clar: tornar a superar-se. Enguany, el recinte s’ampliarà i l’aforament total arribarà a les 60.000 persones, amb 30.000 assistents per dia.
El cartell, que ja apuntava alt amb noms com Oques Grasses, La Gossa Sorda, Joan Dausà, La Fúmiga o Els Amics de les Arts, creix encara més amb la incorporació d’artistes de primer nivell com Figa Flawas, Lax ‘n’ Busto, The Tyets, Buhos, Suu, Teràpia de Shock, Clima, Maria Jaume, Ouineta o Les Que Faltaband, a més de DJs i propostes com Trapella, Mon DJ, Lo Pau de Ponts, Ernest Codina, DJ Nàtura o Adrià Giner.
Actuacions amb valor afegit
Fidel a la seva filosofia, el Cabró Rock aposta per concerts únics i difícils de veure en altres escenaris. El pas d’Oques Grasses pel festival serà especialment exclusiu, ja que serà una de les últimes actuacions abans del seu comiat definitiu a l’octubre a l’Estadi Olímpic. La Gossa Sorda oferirà un dels tres únics concerts en festivals a Catalunya dins la seva gira de retorn, concebuda com una etapa final.
Joan Dausà arribarà a Vic amb nou disc i la gira “Immortals”, en el que serà el seu primer festival després del concert d’estrena a Girona. També serà molt especial el retorn de Lax ’n’ Busto als escenaris amb Pemi Rovirosa al capdavant, vint anys després. Per la seva banda, Figa Flawas estrenaran al Cabró Rock la gira “La calçotada sison finale”, amb només vuit concerts previstos a tot el país aquest 2026. A tot plegat s’hi suma la reunió de Teràpia de Shock, que tornen amb una única gira solidària destinada a recaptar fons per a la Fundació Albert Bosch i la recerca contra el càncer infantil a l’Hospital Vall d’Hebron.
Espai per al talent emergent
El festival manté el seu compromís amb les noves generacions i torna a reservar espai per al talent emergent que està guanyant pes dins l’escena catalana. Propostes com Ouineta, Clima, DJ Nàtura o K-Zu formaran part d’un cartell que combina grans noms i futur.
Black Music Big Band i el piromusical
Una de les apostes singulars del Cabró Rock és el seu piromusical, que es consolida després de l’èxit de l’any passat. Aquest 2026 tornarà a comptar amb la Black Music Big Band, una formació gironina integrada per joves estudiants de música que creen i interpreten en directe una peça composta expressament per a aquest espectacle.
Rècord d’entrades venudes
Quan encara falten gairebé cinc mesos per al festival, el Cabró Rock ja ha superat la xifra d’entrades venudes de l’edició 2025. Amb més de 30.000 entrades despatxades, les entrades de divendres ja estan exhaurides i queden menys de 1.000 abonaments disponibles per als dos dies. Tot apunta que, malgrat l’ampliació fins a les 60.000 persones, el festival penjarà el cartell de sold out abans de l’inici. Les últimes entrades es poden adquirir a través del web oficial del festival.
L’entrada El Cabró Rock presenta el cartell complet del 2026 i apunta al sold out amb un cap de setmana històric a Vic ha aparegut primer a Primera Fila.
L’Ajuntament de Palamós destina 15.000 euros per ajudar famílies amb deutes d’aigua
L’Ajuntament de Palamós i la Companyia d’Aigües Palamós han creat un fons solidari de prop de 15.000 euros per ajudar famílies amb greus dificultats econòmiques a pagar els seus deutes de consum d’aigua. Aquest ajut busca garantir el dret a l’aigua potable a les llars més vulnerables del municipi. La mesura impedeix que es produeixin talls de subministrament, fins i tot quan hi ha impagaments acumulats. L’ajut pot cobrir tant el total com una part del deute, i inclou també els impostos i tributs vinculats a les factures.
Els Serveis Socials de l’Ajuntament seran els encarregats de valorar cada cas, mitjançant un document que acrediti la situació de risc d’exclusió residencial. Això permet aplicar la legislació vigent sobre habitatge i pobresa energètica, per protegir les famílies amb rendes molt baixes.
El protocol establert per la Companyia d’Aigües Palamós regula com actuar en situacions de pobresa energètica i impagament. Amb aquest sistema, es vol garantir que cap família vulnerable es quedi sense subministrament bàsic per falta de recursos.
La iniciativa es repetirà al llarg de tot el 2026, i busca alleugerir la càrrega econòmica de les llars amb menys ingressos, tot facilitant l’accés a un servei essencial com és l’aigua potable.
Colla Quermània: “El Carnaval de Pals és especial perquè l’hem fet créixer”
En una entrevista concedida per Ràdio Capital, Marta Perpinyà, una de les capitanes de la colla Quermània, ha compartit els detalls de l’organització del Carnaval de Pals, que enguany se celebra el dissabte 7 de febrer i obre el calendari carnavalesc al Baix Empordà.
“El nostre carnaval és petit, però ens el fem molt nostre. Som l’única colla del municipi i això ens dona una manera de fer pròpia”, explica Perpinyà. La colla Quermània no només desfila amb la seva carrossa fora de concurs, sinó que també organitza la rua en col·laboració amb l’Ajuntament i escull el rei i la reina Carnestoltes entre les associacions del poble.
Aquest any, la disfressa mantindrà la línia temàtica de l’anterior però serà més senzilla. “Hem reduït una mica el nivell per falta de mans, però hem volgut mantenir l’esperit del carnaval”, afirma. La carrossa també serà més simple, però això no impedeix que l’organització hagi mantingut els actes centrals: la rua, el sopar final i el ball amb Dinastia Z i Gat i Gos DJs.
Un dels principals reptes que afronta el Carnaval de Pals és la limitació de circulació de carrosses per carretera, que dificulta tant la participació de colles de fora com la mobilitat de Carmània cap a altres municipis. “Si no ens permeten circular, caldrà buscar alternatives, però per ara mantenim les rues de l’Escala, la Bisbal i Platja d’Aro”, comenta.
El caràcter familiar i artesanal de la colla és un tret distintiu. “Som tres famílies que ho fem tot: els adolescents munten coreografies, fan música i ajuden amb el vestuari i la carrossa. És una manera de compartir temps junts i aprendre”, explica Perpinyà, que destaca com activitats com soldar o cosir han esdevingut habituals entre els membres.
A més de la rua, el Carnaval de Pals inclou un taller infantil de màscares i la participació de l’AMPA de l’escola. La voluntat és continuar obrint la festa a altres entitats del poble i fer que tothom s’hi senti partícip.
“Per nosaltres, que colles de fora amb carnavals més grans vulguin venir a Pals ens omple d’orgull. Ens diuen que els agrada molt venir i això ens motiva molt a continuar”, afirma emocionada. Aquest any s’espera la participació de més de 400 persones a la rua. Finalment, Perpinyà reivindica la singularitat del carnaval local: “No tenim grans recursos, però tenim ganes, amistat i un poble que s’hi aboca”.
