Diverland celebra la setena edició aquest cap de setmana al Càmping La Sènia Internacional de Calonge. El festival tornarà a convertir el recinte en una gran ciutat dedicada a la música i la festa. La programació s’allargarà durant tres dies. Hi haurà concerts, espectacles, activitats, disfresses i decoracions per tot el càmping.
Diverland manté cada any una estètica inspirada en les dècades dels anys vuitanta i noranta. La proposta combina música, ambientació i activitats per a públics de diferents edats. Aquest any, Jurassic Park serà el gran protagonista de l’ambientació. Els dinosaures ocuparan bona part de la decoració del recinte.
Moltes famílies i grups d’amics preparen les seves parcel·les durant les setmanes anteriors. També elaboren disfresses relacionades amb la temàtica del festival. El càmping es convertirà així en un gran parc juràssic durant tot el cap de setmana. La decoració formarà part de l’experiència dels participants.
Diverland reunirà unes 2.500 persones durant aquesta setena edició. L’organització destaca també l’alta demanda d’allotjament durant aquestes dates. Els bungalous i les parcel·les acostumen a completar les reserves amb motiu del festival. Aquesta afluència s’ha repetit durant les darreres edicions.
El moment principal arribarà dissabte a la nit amb el concert de l’Orquestra Di-Versiones. L’actuació serà un dels actes centrals del programa. L’organització presenta Diverland com una festa de final d’estiu per a petits i grans. La música i l’ambientació retro tornen a ser els principals ingredients.
La setena edició mantindrà així el format habitual del festival. Tres dies de música, activitats i ambientació temàtica tancaran l’estiu al Càmping La Sènia Internacional.
Carles Lorente: "L’Empordà és una zona fantàstica per anar en bicicleta"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Palafrugell celebrarà aquest dissabte 19 de setembre una nova edició de la Tapadalejada, una activitat que combina bicicleta, tapes i degustacions de vins en un recorregut pel Baix Empordà. La proposta arriba per segon any consecutiu al municipi després de néixer al Vallès Oriental, on ja acumula disset edicions.
En una entrevista concedida al programa Supermatí de Ràdio Capital, un dels membres de l’organització, Carles Lorente, ha explicat que els preparatius estan pràcticament enllestits i que les inscripcions es tancaran divendres, un dia abans de l’activitat.
De moment, ja hi ha unes 150 persones inscrites, una xifra que supera amb escreix la participació de l’any passat, quan hi van prendre part entre 115 i 120 ciclistes. L’organització ha fixat un màxim de 200 participants, de manera que encara queden algunes places disponibles.
De Lliçà d’Amunt a Palafrugell
La Tapadalejada va néixer vinculada a l’Ateneu L’Aliança de Lliçà d’Amunt, al Vallès Oriental. La iniciativa va arribar l’any passat a Palafrugell gràcies a la relació entre aquesta entitat i el Centre Fraternal. Lorente ha explicat que l’expansió de la proposta es va plantejar coincidint amb el centenari de l’Ateneu L’Aliança, amb la voluntat d’establir vincles amb altres ateneus de Catalunya. La bona relació amb el Centre Fraternal va fer possible traslladar-ne una edició al Baix Empordà.
Tot i que hi ha participants del Vallès que es desplacen fins a Palafrugell per repetir l’experiència, l’objectiu és que la cita vagi arrelant entre el públic de la comarca. Aquest any ja hi ha participants que repeteixen després d’haver-hi pres part en la primera edició palafrugellenca, marcada per la pluja.
32 quilòmetres, sis tapes i sis degustacions
L’activitat està plantejada com una passejada ciclista d’entre 32 i 33 quilòmetres, amb sortida i arribada a Palafrugell i un recorregut per diferents punts del Baix Empordà. Lorente remarca que no cal tenir un nivell elevat de ciclisme per participar-hi. El recorregut és assequible i està pensat per a ciclistes amateurs que vulguin gaudir del paisatge i de la gastronomia sense un component competitiu.
Cada cinc o sis quilòmetres aproximadament, els participants fan una parada on troben una tapa elaborada pels membres de l’Ateneu Gastronòmic de L’Aliança i una degustació de vi. En total, la jornada inclou sis tapes i sis degustacions de vi, sempre amb la voluntat de promoure un consum moderat.
Les tapes poden variar d’una edició a una altra i incloure propostes com truites, brandada de bacallà o altres elaboracions. Hi ha, però, una tradició que es manté: l’última parada acaba amb una ració d’arròs o paella.
Un recorregut per diversos punts del territori
La ruta no es limita al nucli de Palafrugell. El recorregut passa també per indrets com Esclanyà, Torrent o Sant Feliu, entre altres punts de la comarca. Una de les parades confirmades serà a Tamariu amb la voluntat que els participants puguin gaudir d’espais atractius al llarg de la jornada.
Per Lorente, les característiques del Baix Empordà converteixen el territori en un escenari especialment adequat per a aquesta proposta. «L’Empordà és una zona geogràfica fantàstica per anar en bicicleta», ha destacat. El terreny planer permet que l’activitat sigui accessible per a persones que no són ciclistes habituals. A aquesta descoberta del paisatge s’hi afegeixen la gastronomia i els vins, que transformen la sortida en una experiència diferent d’una ruta ciclista convencional.
Inscripcions obertes fins divendres
Les inscripcions es poden fer a través del web del Centre Fraternal de Palafrugell. El preu és de 20 euros per als socis de l’Ateneu L’Aliança i del Centre Fraternal i de 25 euros per als no socis. La inscripció inclou l’assegurança, una samarreta commemorativa, el recorregut, les sis tapes i les sis degustacions de vi.
L’organització porta aproximadament sis mesos treballant en aquesta edició, entre el disseny de la ruta, la selecció de les parades i la coordinació de la part gastronòmica. De cara al futur, la voluntat és que cada vegada més persones i entitats de Palafrugell i del Baix Empordà s’impliquin en l’organització i facin seva la proposta.
Lorente també ha assegurat que els impulsors estarien disposats a compartir el model amb altres ateneus de Catalunya que vulguin organitzar activitats similars. La Tapadalejada neix de l’associacionisme i, per tant, no es planteja com un negoci, sinó com una activitat destinada a crear comunitat i establir vincles entre entitats. Finalment, l’organització ha volgut agrair la col·laboració dels cellers de la zona que fan possible les degustacions de vins durant el recorregut.
Devora Pomes és una nova campanya educativa que vol apropar la poma als infants i fomentar els hàbits d’alimentació saludable des de les escoles i les famílies.
El projecte s’adreça a nens i nenes d’entre vuit i dotze anys i utilitza el joc com a principal eina per transmetre els missatges sobre alimentació saludable.
La iniciativa està impulsada per Fructícola Empordà, Giropoma i Girona Fruits, tres empreses que agrupen una part important dels productors de poma de les comarques gironines.
Les tres empreses formen part de la Indicació Geogràfica Protegida Poma de Girona, que inclou quatre varietats de poma. Són la Gala, la Golden, la Granny Smith i la Red Delicious.
La campanya presenta els infants com a DevoraPomes, una mena de depredadors que han d’aprendre a identificar les seves preses. A través d’aquest relat, els participants descobreixen les característiques de cada varietat.
Les activitats proposen diferenciar les pomes pel color, la textura i el gust, però també pel soroll que fan quan se’ls dona una queixalada.
D’aquesta manera, la proposta combina informació i experiència directa perquè els infants coneguin millor una fruita habitual en la seva alimentació.
Els centres educatius que participin en el projecte també rebran pomes de proximitat. Els alumnes podran tastar-les i experimentar directament amb el producte durant les activitats.
La campanya vol utilitzar la poma com a punt de partida per parlar també de pagesia, territori, sostenibilitat i producte local. El projecte planteja així una mirada més àmplia sobre l’alimentació.
La iniciativa compta amb finançament europeu i té una durada prevista de cinc anys. Durant aquest primer curs, els continguts es difondran principalment a través de les xarxes socials i del web del projecte.
La pàgina ofereix materials educatius, activitats i recursos perquè els docents puguin treballar la proposta a les aules. Les famílies també hi trobaran continguts per continuar aquestes activitats des de casa.
A partir del curs vinent, la iniciativa preveu ampliar les activitats educatives amb visites i tallers per a escoles.
Aquestes noves propostes es farien a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries Mas Badia, situat a la Tallada d’Empordà.
Els impulsors volen donar continuïtat al projecte i convertir Devora Pomes en una eina estable per apropar els infants al consum de fruita i al producte agrícola de les comarques gironines.
Encetem de nou secció al Supermatí amb el nostre expert en cinema i sèries l’Ignasi Arbat per parlar de quatre films que s’estrenen aquesta setmana: Resident Evil; Coyote vs ACME; Tiempo de Victoria; i En la zona gris.
No és estrany passejar pels boscos i camps de les comarques gironines i trobar-hi estructures del que fa temps havien estat les masies i masos. Avui dia, hi ha masies que han tingut més sort i s’han aconseguit preservar. D’altres, però, amb els anys van quedar abandonades i algunes han acabat desapareixent del mapa.
Actualment, ni al Baix Empordà, ni a les comarques gironines, ni arreu de Catalunya hi ha cap document o llistat que ajudi a catalogar totes les masies i masos que existeixen i han existit al llarg de la història. L’historiador i membre del centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona, Enric Saguer, explica que els ajuntaments han de tenir publicat un catàleg de masies. Tot i això, hi ha consistoris que no tenen publicat aquest document i d’altres que no han fet aquest recull.
Enric Saguer apunta que un dels documents que aplega aquesta informació sobre l’existència dels masos i masies de les comarques gironines és el registre que va crear la Guàrdia Civil a mitjans del segle XX quan es perseguien els maquis. “El governador civil de la província de Girona ordena fer un inventari dels llocs on s’amaguen els maquis”, explica Enric Saguer. Reconeix, però, que aquest document podria estar replet d’errors per la manca de comprensió del català per part dels agents.
El paisatge agrari i les masies
El que és cert és que el paisatge agrari de les comarques gironines, des de l’època medieval, s’estructura a partir d’aquests masos i masies. Aquestes vivendes comptaven amb camps, que podien estar parcel·lats o no, al voltant de les poblacions (com els casos dels masos al Ripollès) o enmig del bosc (com en el cas dels masos que es poden trobar a les Gavarres).
Les masies i masos eren, i continuen sent avui dia, una explotació de policultiu amb la voluntat de ser, en certa manera, autosuficients. Les masies del Baix Empordà i, sobretot, les que es troben a les Gavarres eren forestals. És a dir, comptaven amb un terreny boscós i la resta es dedicava principalment al cultiu d’autosuficiència. Enric Saguer explica que aquestes finques, a més, tenien bestiar per dues raons clau: la capacitat de treball i la capacitat de producció.
Els masovers i la masoveria
Els masovers i la masoveria neixen entre finals del segle XV i principis del segle XVI. Enric Saguer explica que després de la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que posa punt i final a les guerres de remences, hi ha una eclosió de les masoveries. És a partir de llavors quan els propietaris del mas, fossin pagesos o no, ja no estan obligats a viure a la masia. Per això, es comencen a arrendar als masovers.
Per aquests contractes de lloguer hi ha diferents condicions i van evolucionant a mesura que avança el temps. Els contractes de lloguer de masos i masies es van evolucionant fins a mitjans del segle XVIII. Una de les clàusules que Saguer destaca d’aquests contractes de masoveria, i que recorda a les que es feien als remences abans del segle XV, és la de què sempre cal que hi hagi foc i llum al mas. És a dir, els masovers, les seves famílies i el seu bestiar eren obligats a viure amb el mas.
Normalment, aquests contractes tenien una durada de cinc anys (tres de forçats i dos de lliures) i si cap de les dues parts deia el contrari s’anaven renovant de manera automàtica. Una de les altres característiques d’aquests contractes era que molts cops la gestió dels masos acabava passant de les mans dels pares als hereus – és a dir, el fill varó primogènit.
En el cas que un masover no renovés el contracte – perquè volia deixar el mas o el feien fora – anaven a masies properes i, normalment, amb un intermediari en el cas que no es coneguessin amb els propietaris. “Es basaven molt en la confiança”, explica Enric Saguer. El període per deixar el mas s’estipulava aproximadament per Nadal, Sant Miquel o Sant Joan, entre altres dates assenyalades.
L’abandonament de les masies
Molts masovers, sobretot a principis del segle XX, van abandonant els masos per buscar masies més grans i que els permetessin millorar en qualitat de vida. “Buscaven masos que es trobessin més a prop de serveis bàsics com els sanitaris, educatius, entre altres”, explica Enric Saguer. L’historiador admet que aquest procés és el que va servir per anar abandonant masies i masos a les Gavarres i a les Guilleries, sobretot en la primera meitat del segle XX.
Les masies de l’espai forestal es van anar abandonant amb l’entrada del butà en el dia a dia de la població. Es deixa de carbonejar i molts d’aquests masos forestals deixen de tenir masovers. I en una altra fase, els masos s’abandonen perquè l’activitat agrícola deixa de ser rendible. A més, comença el procés de mecanització del camp.
Alguns masos que sobreviuen a l’Empordà
El Baix Empordà, tal com explicàvem, és una comarca que compta amb masos que es troben en espais forestals – com Mas Alenyà, que es troba al bell mig de les Gavarres – i d’altres que se situen al nucli dels municipis. A Ullastret hi ha un clar exemple d’aquests masos que es troben al centre: Can Terrats – antigament anomenat Mas Pi – i Can Torroella.
D’altres masos i masies es troben envoltades de camps. És un exemple el de Mas Molla o el Mas Ponsjoan, tots dos a Calonge. Aquests dos masos encara tenen famílies que es dediquen a l’agricultura i, una característica de les masies de Calonge, a la vinya.
