Palafrugell i Begur estrenen una web per impulsar els seus polígons industrials

Per
Redacció
-

Palafrugell i Begur han fet un pas conjunt per potenciar els seus polígons industrials amb el llançament de la nova plataforma digital PalafrugellBegurIndustrial.cat. Es tracta d’una eina per centralitzar la informació sobre les zones industrials i facilitar la captació de nous projectes empresarials.

La nova pàgina web reuneix en un sol espai dades útils per a empreses ja establertes i per a aquelles que vulguin instal·lar-se als municipis. L’objectiu és millorar la visibilitat i el posicionament estratègic d’aquestes àrees industrials dins l’escenari econòmic actual.

La iniciativa també serveix per explicar de manera clara els actius industrials disponibles, reforçar-ne la imatge i facilitar el contacte amb inversors i emprenedors. A més, destaca per ser un projecte compartit entre dos municipis, que sumen esforços per crear un pol industrial més competitiu i atractiu.

Amb aquesta eina, Palafrugell i Begur volen respondre als reptes actuals de competitivitat i oferir un accés més àgil a informació rellevant per fomentar el creixement econòmic local.

Condemnen els acusats de cometre un narcoassalt a Calonge fent-se passar per policies i deixar les víctimes emmanillades

Per
ACN
-
Calonge narcoassalt

L’Audiència de Girona ha condemnat els quatre acusats de perpetrar un narcoassalt en una casa de Calonge fent-se passar per policies el 10 de juliol del 2022. El tribunal imposa penes de 8 anys i 3 mesos de presó a tres dels processats per delictes de robatori amb violència, contra la salut pública i pertinença a grup criminal i eleva la condemna a 10 anys, 7 mesos i 15 dies de presó al quart acusat perquè també li suma un delicte continuat de falsedat documental. La sentència conclou que els quatre homes es van posar d’acord per assaltar la casa on sabien que hi havia droga vestits amb armilles de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per fingir que era una operació policial. Es van endur 23 quilos d’haixix.

Tres dels acusats s’enfrontaven inicialment a 17 anys i 9 mesos de presó i multes de 504.500 euros per delictes contra la salut pública, robatori amb violència amb ús d’armes, detenció il·legal, falsedat documental continuada i pertinença a grup criminal. Per al quart, la fiscalia elevava la petició de condemna a 18 anys i 9 mesos de presó i multes 505.400 euros perquè li apreciava l’agreujant de reincidència en el delicte continuat de falsedat en document oficial.

La sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Víctor Correas Sitjes, conclou que els quatre acusats, i un altre home que no han localitzat, es van posar d’acord per perpetrar el narcoassalt en una casa de Calonge on sabien que “s’hi dipositava i custodiava droga”. Executant el pla, van sortir de la Comunitat de Madrid, on vivien, a bord de tres vehicles el 9 de juliol del 2022, i van arribar al Baix Empordà l’endemà.

Cap a les nou del vespre, van cometre el robatori. Segons recull la sentència, es van vestir amb armilles amb anagrames de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, i portaven armes llargues i curtes “per simular que es tractava d’una operació policial”. “Després de posar-se mascaretes per cobrir-se parcialment la cara per evitar que els identifiquessin, van accedir a l’immoble i es van dirigir a un vehicle que hi havia aparcat al jardí”, continua relatant l’Audiència. Allà, era on hi havia dipositats 25 paquets amb uns 25 quilos d’haixix. La droga estava embolicada i duia adhesius amb inscripcions de dues marques de roba de luxe.

Per poder-se endur la droga, van emmanillar dos homes que hi havia a la casa: “Els van colpejar i van exhibir les armes que portaven”. Segons la sentència, eren pistoles i escopetes, però no s’ha pogut acreditar que fossin de foc o que “funcionessin correctament”. Tot i això, el tribunal remarca que les van fer servir per intimidar les víctimes.

Els acusats van carregar 24 paquets de droga als seus vehicles, que havien aparcat a l’entrada de la casa, i van fugir en direcció Platja d’Aro deixant les víctimes emmanillades. Uns veïns que van veure fugir els sospitosos i van trobar la presumpta operació policial sospitosa van alertar la Policia Local de Calonge. Quan els agents van arribar al lloc, van trobar la casa oberta, van localitzar les víctimes immobilitzades de bocaterrosa i els van alliberar. Els dos homes no han presentat denúncia per les lesions que van patir.

La sentència remarca que els sospitosos van estar-se per la zona de Platja d’Aro fins a l’11 de juliol, quan van tornar capa Madrid. A partir d’aquest moment, van “guardar la droga sostreta uns mesos”, amb la finalitat de distribuir-la posteriorment.

Atrapats amb la droga

La investigació de la Policia Nacional va seguir el rastre dels assaltants fins a Alcorcón, on el 9 de gener del 2023 van localitzar la droga a dins d’un dels vehicles que havien fet servir els lladres. Eren, en total, 24 paquets que contenien 23,025 quilos d’haixix, amb un valor al mercat de 152.894,64 euros. A casa dels acusats també hi van trobar la indumentària que havien fet servir per fer-se passar per agents de l’autoritat durant el narcoassalt.

La sentència també conclou que un dels acusats es va encarregar de col·locar matrícules falses als vehicles que van fer servir per desplaçar-se des de Madrid fins a Calonge per cometre el robatori. És, precisament, el processat que té una condemna prèvia per falsedat en document oficial.

L’Audiència de Girona condemna tres dels acusats com a autors d’un delicte de robatori amb violència, un delicte contra la salut pública i un delicte de pertinença a grup criminal i imposa a cadascun dels processats una pena de 8 anys i 3 mesos de presó i multa de 200.000 euros. Per al quart acusat eleva la condemna a 10 anys, 7 mesos i 15 dies de presó i multes de 201.890 euros pels mateixos delictes, sumant-hi el de falsedat documental continuada.

El tribunal els absol del delicte de detenció il·legal del qual els acusava la fiscalia perquè argumenta que el temps que les víctimes van estar privades de llibertat no va superar “el característic en la mecànica del robatori”: “El delicte de robatori absorbeix la pèrdua momentània de llibertat quan es fa durant l’episodi central del fet”. La sentència no és ferma i les parts han presentat recurs al TSJC.

Els veïns del Paratge Sant Pol-S’Agaró denuncien talls de llum recurrents que afecten habitatges i enllumenat públic

Per
Redacció
-

L’Associació de Veïns Paratge Sant Pol-S’Agaró ha fet pública una queixa pels reiterats talls de subministrament elèctric que pateix la zona. Les afectacions comprometen tant l’enllumenat públic com els habitatges, amb incidències que es produeixen durant tot l’any, especialment a l’estiu i quan plou.

Segons l’associació veïnal els talls són breus, però repetits, i afecten sistemes de seguretat, electrodomèstics i alarmes, amb risc d’avaries. També provoquen pèrdues de connexió a Internet i cobertura mòbil, cosa que afecta el teletreball i posa en risc la seguretat de la gent gran i de residents amb necessitats especials. Són declaracions de la vicepresidenta de l’Associació de Veïns Paratge Sant Pol-S’Agaró, Carme Altés.

A més, critiquen que Endesa no registra les incidències de manera àgil, ja que només obre incidències si es truca durant el mateix tall de llum. L’associació es pregunta amb ironia “si caldrà fer servir senyals de fum” per comunicar-se.

Els veïns exigeixen una actuació clara per part de la companyia i reclamen que els ajuntaments actuïn amb fermesa per exigir millores en el servei elèctric i en l’enllumenat públic de la zona, que consideren fonamental per la seguretat i el desenvolupament econòmic d’aquest entorn turístic. Altés anuncia que es reuniran amb l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró durant les pròximes setmanes per tractar la problemàtica.

Els veïns denuncien que les explicacions de la companyia, com ara l’increment de demanda estiuenca, no justifiquen la falta d’inversions ni l’absència de millores d’una situació que fa anys que s’allarga.

Santa Cristina d’Aro impulsa una nova excavació per museïtzar l’antiga església paleocristiana

Per
Redacció
-
església paleocristiana santa cristina d'aro

L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro ha iniciat aquest gener una segona campanya d’excavacions arqueològiques a l’antiga església paleocristiana, situada a prop del temple actual. L’objectiu és museïtzar l’espai i fer-lo accessible a la ciutadania en el futur.

Els treballs se centren en consolidar les tombes i l’edifici original per garantir-ne la conservació. A més, s’excava un nou sector de la necròpolis medieval per ampliar el coneixement històric del jaciment. El conjunt té un alt valor patrimonial i cultural per al municipi.

Amb la museïtzació, el consistori vol que la ciutadania conegui la història medieval de la vila i el paper clau de l’església i la necròpolis en la configuració del territori. El projecte busca acostar el patrimoni local a veïns i visitants.

Durant la campanya, l’Ajuntament té previst organitzar visites guiades al jaciment, per tal que la gent pugui seguir de prop els avenços dels treballs i el valor del conjunt arqueològic. Els treballs, que van començar a mitjans de gener i s’allargaran fins al mes de març, compten amb finançament de l’Ajuntament i amb una subvenció de la Diputació de Girona.

Detingut un home a Platja d’Aro per intentar comprar un mòbil amb documentació falsa

Per
Redacció
-
mossos segrest
Pla de detall del lateral d'un dels nous vehicles dels Mossos d'Esquadra presentats al Complex Egara, el dia 11 de novembre de 2021. (Horitzontal)

La Policia Local de Platja d’Aro ha detingut un home que volia comprar un mòbil amb documentació falsa. Els fets van passar en un establiment de l’avinguda S’Agaró, on l’individu va intentar finançar el dispositiu amb un document d’identitat robat i un rebut bancari falsificat.

El personal de la botiga va sospitar que la documentació no coincidia amb la identitat del comprador i va alertar immediatament la policia. Un cop al lloc, els agents van confirmar el frau documental i van procedir a la seva detenció.

L’arrestat acumula antecedents per delictes com robatoris i furts. Ara se l’acusa de delicte d’estafa i falsificació documental.

Aquest intent d’estafa ha permès destapar un possible entramat de revenda d’aparells electrònics. Segons la Policia Local, el cas no seria un fet aïllat. El Grup de Delinqüència Urbana investiga diversos casos similars, on productes com mòbils o ordinadors s’adquireixen fraudulentament i després es venen a través de plataformes com Wallapop.

La xarxa actuaria en diferents nivells: unes persones es dediquen a recollir els productes —normalment en situació de vulnerabilitat econòmica—, i unes altres s’encarreguen de la revenda, utilitzant perfils que canvien sovint per evitar ser detectats.

La investigació continua oberta per identificar els membres de rang superior que podrien dirigir aquest entramat delictiu.

L’atur puja un 1,14% al gener a les comarques gironines i la demarcació perd quasi 5.300 llocs de treball

Per
ACN
-

L’atur ha pujat un 1,14% a les comarques gironines aquest gener i això també s’ha traduït en una davallada d’afiliats a la Seguretat Social, perquè la demarcació ha perdut quasi 5.300 llocs de treball. Sobretot, el sector que més aturats ha sumat (357) és el de serveis -dins el qual hi ha el comerç- cosa que evidencia la fi de la campanya de Nadal. Per contra, construcció i agricultura han reduït en conjunt 64 desocupats, tot i que no n’hi ha prou per decantar la balança (perquè la indústria també tanca gener amb 21 aturats més).  A les comarques gironines, actualment hi ha 28.850 persones que busquen feina. L’única nota positiva la posa, això sí, el fet que en comparació amb  l’any passat ara hi ha un 5,07% menys d’aturats.

Després de pujar un tímid 0,45% al desembre, les comarques gironines obren aquest 2026 amb un nou increment de l’atur. En aquest cas, d’un 1,14%. Segons les dades que periòdicament fa públiques el Ministeri de Treball, en global ara hi ha 326 persones més apuntades a les llistes.

Percentualment, l’increment de l’atur a Girona dobla la mitjana catalana (on l’augment s’ha situat al 0,6%). A Barcelona, el gener es tanca amb un 0,46% més d’aturats; a Lleida, amb un 0,48% més, i a Tarragona, amb un 1,23% més.

Si es passa la lupa per sectors, les dades evidencien com el territori nota la fi de la campanya de Nadal. De fet, a les comarques gironines, el sector serveis -dins el qual hi ha el comerç- ha sumat 357 aturats més aquest gener.

La indústria tanca el mes de amb 21 desocupats més. I per contra, tant la construcció com l’agricultura gironines redueixen aturats (42 i 22 respectivament, tot i que això no permet decantar la balança). D’altra banda, hi ha 12 persones que s’han apuntat a llistes que no tenien cap feina anteriorment.

28.850 aturats

En global, a les comarques gironines, ara hi ha 28.850 persones que busquen feina. Són, això sí, 1.541 menys que al gener de l’any passat (cosa que traslladat en percentatges suposa un descens del 5,07%).

De tots els desocupats, la majoria es concentren al sector serveis (20.457). Al terciari, el segueix la indústria (amb 3.186 desocupats), la construcció (2.304) i l’agricultura (610). Per últim, a comarques gironines hi ha 2.293 aturats a qui no els consten feines anteriors.

Més de la meitat dels aturats -en concret, el 57,05%- són dones (16.460). L’estadística del Ministeri també recull que, de tots els qui busquen feina a comarques gironines, hi ha 2.451 desocupats que tenen menys de 25 anys.

 

Més destrucció d’ocupació

En paral·lel a aquest increment de l’atur, durant aquest gener la demarcació ha continuat destruint llocs de treball. I en aquest cas, les dades que ho reflecteixen són les d’afiliació a la Seguretat Social. Perquè com recull l’estadística del Ministeri d’Inclusió, durant el darrer mes a les comarques gironines s’han destruït 5.296 llocs de treball.

En concret, a la demarcació, aquest gener hi ha amb 356.922 afiliats a la Seguretat Social. Són un 1,46% menys dels que hi havia el mes anterior.

En comparació amb el gener del 2025, però, encara s’està per sobre de les xifres que hi havia aleshores. En concret, amb 5.731 afiliats més (cosa que suposa un increment de l’1,63%).

I tot i l’augment de l’atur i a la destrucció d’ocupació, tot i que pugui semblar paradoxal aquest gener es tanca amb més contractes signats. Cosa que s’explica perquè al desembre ja s’havien rubricat la majoria dels que entraven dins la campanya del Black Friday i de Nadal.

Al llarg d’aquest gener, a la demarcació s’han signat 18.660 contractes (dels quals 7.414 han estat indefinits). Això suposa un augment de l’1,80% en comparació amb els que es van signar al desembre. En concret, aquest gener se n’han signat 330 més.

Si la xifra es posa en relació amb el gener del 2025, però, aleshores la cosa canvia. Perquè ara s’està per sota dels contractes que es van signar aleshores (596 menys, un 3,10%).

1...101102103...6.881Pàgina 102 de 6.881