El palamosí Manuel Martínez celebra el seu centenari

Palamós centenari Manuel

Aquest dimarts 5 de maig, Manuel Martínez Fernández, veí palamosí del barri de les Cases Noves, ha celebrat els seus 100 anys envoltat de la seva família. Com és habitual en aquests casos, l’Ajuntament de Palamós s’ha sumat a la commemoració. L’alcaldessa, Maria Puig, i la regidora de Gent Gran, Yolanda Aguilar, han visitat el domicili de l’homenatjat per felicitar-lo en nom de tot el municipi i fer-li entrega d’un ram de flors.

A l’acte també s’hi ha afegit la Generalitat de Catalunya, que li ha concedit la Medalla Centenària. El reconeixement s’ha lliurat a través dels Serveis Territorials de Drets Socials i Inclusió.

Manuel Martínez Fernández va néixer l’any 1926 a Lugros, a Granada. De ben jove va començar a treballar com a carboner a la comarca de l’Alpujarra, on també va conèixer la seva esposa, Remedios Ferrer.

Més endavant, va emigrar a Catalunya, passant per municipis com Pals, Regencós i Sant Feliu de Guíxols. A mitjans dels anys cinquanta es va establir definitivament a Palamós, on ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria laboral, especialment vinculada a l’empresa surera Armstrong. També va treballar a la fàbrica Vincke. Actualment, vidu des de fa tres anys, Martínez té dos fills, tres netes i una besneta.

13 platges i 4 ports del Baix Empordà revaliden la Bandera Blava 2026

La platja de la Fosca, pertanyent a Sant Joan / Isidro Jabato (CC-BY-SA 4.0)

Catalunya revalida aquest 2026 les 101 platges amb Bandera Blava, la mateixa xifra que l’any passat, i incrementa fins a 24 els ports distingits amb aquest segell de qualitat internacional. La novetat és la recuperació del guardó per part del port de Sitges-Aiguadolç, que en els darrers anys havia quedat fora del llistat per obres de remodelació. Al Baix Empordà són 13 les platges reconegudes amb el distintiu i 4 ports.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha destacat que aquestes distincions reconeixen “una feina constant i rigorosa” en àmbits com la gestió ambiental, la seguretat i els serveis. Segons ha remarcat, el lideratge català en banderes blaves portuàries reflecteix el compromís dels ports amb la sostenibilitat, la protecció del medi marí i una activitat nàutica responsable, elements clau tant per a l’economia blava com per a la preservació del litoral.

El distintiu Bandera Blava s’atorga en 47 països i valora aspectes com la qualitat ambiental, la seguretat de les zones de bany, els serveis disponibles i les tasques d’informació i educació ambiental.

Al Baix Empordà han estat 13 platges les que han rebut el distintiu i en total l’han revalidat 4 ports. Les platges distingides han estat la Cala Montgó (Torroella), Tamariu (Palafrugell), Llafranc (Palafrugell), Canadell (Palafrugell), La Fosca (Palamós), Es Monestrí (Calonge i Sant Antoni), Sant Antoni (Calonge i Sant Antoni), Torre Valentina (Calonge i Sant Antoni), Cala Cristus – Ses Torretes (Calonge i Sant Antoni), Cala Rovira (Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró), Sa Conca (Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró), Sant Pol (Sant Feliu de Guíxols), Sant Feliu (Sant Feliu de Guíxols). I els ports distingits han estat el Port de l’Estartit. Club Nàutic L’Estartit, el Port d’Aiguablava. Club Nàutic Aiguablava (Begur), la Marina Palamós, SA i el Port Marina Port d’Aro. Club Nàutic Port d’Aro.

Pel que fa a la distribució territorial, de les 101 platges reconegudes, 27 són a les comarques de Girona, 24 a Barcelona, 23 al Penedès, 23 a Tarragona i 8 a les Terres de l’Ebre. En l’àmbit portuari, Girona concentra 9 ports amb Bandera Blava, Barcelona en té 8 —un més que el 2025— i Tarragona i les Terres de l’Ebre en sumen 7.

Per obtenir aquest reconeixement, les platges han d’assolir una qualitat de l’aigua “excel·lent”, segons la normativa europea. Aquest resultat és fruit de la bona gestió ambiental, el correcte funcionament dels sistemes de sanejament i els controls periòdics sobre l’estat del medi.

Aida Garcia: «És un dia molt bonic, no et puc dir res més»

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Aida Garcia: "És un dia molt bonic, no et puc dir res més"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, la presidenta de l’associació Viu Autisme, Aida Garcia, ha presentat la nova edició de la marxa inclusiva que se celebrarà aquest diumenge a Castell d’Aro. La iniciativa arriba a la seva dotzena edició amb l’objectiu de visibilitzar l’autisme i reivindicar una inclusió real i accessible per a tothom.

La jornada començarà a les 9.30 h des de la plaça Poeta Sitjar de Castell d’Aro i inclourà dos recorreguts: un de 2,7 quilòmetres i un altre de 5 quilòmetres. “És una marxa inclusiva, és apta per a tothom”, explica Garcia, que destaca que hi poden participar infants, adults, persones amb cadira de rodes o bicicletes. La voluntat és clara: convertir l’activitat en una festa oberta i participativa. La presidenta insisteix que no es tracta d’una competició. “És una marxa, no una cursa”, recorda, reivindicant l’esperit lúdic i comunitari de la proposta.

Per a l’associació, la inclusió significa garantir les mateixes oportunitats per a tothom. “Que puguem viure tots en conjunt i que tothom tingui les mateixes oportunitats”, resumeix Garcia. La marxa també incorpora mesures pensades específicament per a persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA), com un “racó de la calma”, destinat a aquells participants que necessitin allunyar-se del soroll o de la sobreestimulació.

Més enllà de la caminada, la jornada inclourà diverses activitats complementàries. Durant les inscripcions, la Policia Local de Platja d’Aro exposarà un vehicle policial perquè els més petits el puguin visitar. Un cop finalitzada la marxa, hi haurà activitats dirigides com circuits adaptats amb el grup MIFAS, sessions de dansa i una activitat de ioga oberta a tothom. A més, l’espai comptarà amb servei de bar i activitats infantils durant tot el matí.

La marxa arriba ja a la seva dotzena edició i, segons Garcia, cada any augmenta la participació. “Cada any tenim una mica més de participació”, assegura. La presidenta destaca especialment el bon ambient que es genera durant la jornada. “És un dia molt bonic i molt emocionant”, explica, posant en valor la resposta de participants, voluntaris i col·laboradors.

L’associació treballa per donar suport a famílies i persones amb TEA arreu de Catalunya. Entre les seves activitats hi ha suport psicològic, activitats de lleure, casals i iniciatives inclusives. Segons Garcia, cada vegada hi ha més famílies que busquen suport. “Cada vegada hi ha més gent diagnosticada i les famílies necessiten més ajuda”, afirma. Tot i això, recorda que cada persona amb TEA és diferent i que cal abordar cada cas de manera individualitzada.

Des de Viu Autisme animen tothom a participar en la jornada, tant caminant com gaudint de les activitats complementàries. “És un dia on disfrutaran, faran esport i faran una molt bona causa”, conclou Garcia.

Supermatí – 6 maig 2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 6 maig 2026
Loading
/

El TETAFEST celebra cinc anys reivindicant el feminisme des de la música i la cultura a Tarragona

el-tetafest-celebra-cinc-anys-reivindicant-el-feminisme-des-de-la-musica-i-la-cultura-a-tarragona
El TETAFEST celebra cinc anys reivindicant el feminisme des de la música i la cultura a Tarragona

La ciutat de Tarragona acollirà una nova edició del TETAFEST, que enguany arriba al seu cinquè aniversari consolidat com molt més que un festival musical. Amb l’objectiu de reafirmar-se com un projecte de ciutat, la cita aposta per continuar sent un espai de trobada, celebració i transformació des del feminisme, la cultura i la comunitat.

Sota el lema “Més veus, més ritme, més futur”, el festival posa en valor la trajectòria recorreguda durant aquests anys i reforça la seva vocació de ser un espai plural, viu i en constant evolució. Des dels seus inicis, el TETAFEST ha situat la diversitat al centre, donant protagonisme a veus, cossos i experiències diverses, amb una mirada interseccional que entén el feminisme com una eina de transformació social.

La música i el cos continuen sent eixos centrals del projecte. El festival reivindica el gaudi col·lectiu com una forma de resistència i defensa la festa com a espai de construcció comunitària i consciència. Aquesta cinquena edició mira també cap al futur, amb la voluntat de seguir visibilitzant talent femení, enfortir el teixit associatiu i generar nous referents culturals.

El Camp de Mart tornarà a ser l’escenari principal del festival, amb una programació que combinarà noms consolidats i propostes emergents. El divendres 29 de maig hi actuaran Maria Fort, Sandra Monfort, Poncelam, Queralt Lahoz i Lia Kali, que posarà el punt final a la primera jornada.

L’endemà, el dissabte 30 de maig, serà el torn de Marisa Valle Roso, el duet Alosa i Vanesa Martín, una de les grans figures del pop estatal. La programació es completarà amb activitats als jardins del recinte, com la sessió de Señora DJ a l’hora del vermut i el concert gratuït de Les que Faltaband per cloure el festival.

A més, el TETAFEST manté espais com l’Espai Aliances, pensat per donar visibilitat a projectes i entitats liderades per dones i continuar reforçant el teixit comunitari. Una proposta que, cinc anys després, continua demostrant que la cultura també és una eina per imaginar i construir futurs més justos, lliures i igualitaris.

L’entrada El TETAFEST celebra cinc anys reivindicant el feminisme des de la música i la cultura a Tarragona ha aparegut primer a Primera Fila.

Els premis T de la Fundació Jordi Comas

martí sabrià
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Els premis T de la Fundació Jordi Comas
Loading
/

El passat divendres es van lliurar els premis T de la Fundació Jordi Comas, en el decurs del memorial que es celebra cada any, des de la seva mort el 2012, al voltant de la data de Sant Jordi, per recordar aquest entranyable homenot del mon de l’hostaleria i el turisme.

Son uns premis que reconeixen la bona feina feta per persones i entitats, a favor del país, però sobretot a aquells que s’han significat especialment a la comarca del Baix Empordà.

Els guardonats foren en Miquel Noguer, president de la Diputació i del Patronat de turisme Costa Brava-Girona, pel seu compromís amb l’activitat turística: la DO. Empordà que acaba de complir 50 anys d’activitat, el músic i compositor de sardanes Josep Cas i la família Casellas Grassot del hotel restaurant Casamar de Llafranc.

Tots ben merescuts, però deixeu-me posar l’accent en aquest darrer guardó, que posa de manifest una trajectòria llarga i exitosa que després de setanta anys ha incorporat ja a una quarta generació.

També l’haurien pogut rebre la família Boix de l’hotel Sant Roc de Calella, establiment que també s’inaugurà el 1955, com el Casamar, o tants altres que amb poc coneixement i un enorme coratge i esforç, van generar una oferta turística compromesa i reconeguda que va portar a la Costa Brava Central a guanyar-se un enorme prestigi fonamentat en la qualitat, el tracte i la gastronomia.

Un model que tot i aquestes honroses excepcions citades, sembla anar camí de la desaparició per donar pas a una proposta impersonal, sense arrelament i sense identitat.

La mateixa que podem trobar a S’Arenal, a Benidorm o a Fuengirola.