Privat: Ampliació de l’àrea de consultes del CAP de Palamós
El CAP de Palamós ha ampliat la seva àrea de consultes amb l’entrada en funcionament de cinc nous espais d’atenció sanitària, situats a la planta 0 de l’Edifici Fleming. Aquesta ampliació ha estat possible gràcies a les obres de reforma recentment finalitzades, que han permès una millor distribució de l’espai i més capacitat assistencial.
Les noves consultes es destinen als serveis de ginecologia, llevadora, odontologia i tècniques, millorant l’accessibilitat i l’atenció a la ciutadania en àmbits especialitzats.
Aquesta actuació forma part del projecte global de reforma de la planta 0 de l’edifici, que ja va permetre ampliar les consultes externes de l’Hospital de Palamós el mes de novembre passat. Ara, amb aquesta segona fase, s’ha pogut reforçar també l’àrea d’atenció primària del Centre d’Atenció Primària.
Pel que fa a l’equipament i decoració dels nous espais, s’han triat colors càlids, agradables i lluminosos amb l’objectiu de crear un entorn més confortable i acollidor tant per als pacients com per als professionals sanitaris.
Amb aquesta ampliació, el CAP i l’Hospital optimitzen l’ús compartit de l’Edifici Fleming i reforcen la capacitat assistencial del municipi.
En una entrevista concedida al Supermatí, l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, ha fet un balanç positiu de l’any 2025 i ha repassat els principals temes d’actualitat del municipi. Soler ha destacat que el govern local compta amb 12 regidors sobre 17, la qual cosa els proporciona “una estabilitat clara i que ens permet treballar d’una manera molt directa”.
Una de les decisions recents que ha aixecat més polèmica és la reducció del nombre de plens municipals de mensuals a bimestrals, passant així de 12 sessions anuals a només 6. Soler defensa que la mesura s’ha pres per agilitzar la gestió i que no impedeix l’activitat política: “L’oposició pot seguir presentant mocions i preguntes; només canvia la periodicitat”. Davant les crítiques, afegeix que les crítiques són “interessades”.
Soler afegeix que no hi haurà “cap problema” en convocar més plens extraordinaris si són necessaris, però des de l’equip de govern consideren que una sessió ordinària cada dos mesos s’ajusta a la dinàmica de l’Ajuntament i també a l’activitat habitual dels partits de l’oposició en els plenaris.
Pel que fa al pressupost per al 2026, aprovat al novembre, puja a 32 milions d’euros i és de caràcter “continuista”. El govern prioritzarà acabar obres en marxa com la Fundació Gamón-Medina i el futur grau universitari en nutrició, gastronomia i cuina, a més de continuar amb accions socials, com els 18 apartaments adjudicats per a lloguer social.
Soler també ha detallat els efectes dels temporals recents, que han afectat greument les platges i han deixat grans acumulacions de brutícia. L’Ajuntament espera poder començar la retirada d’escombraries i canyes de forma imminent. Pel que fa als espigons de protecció, el projecte ha entrat en fase de recàlcul després que es detectessin errors tècnics. “Esperem que el contractista pugui continuar les obres sense haver de tornar a licitar”.
Segons dades de la darrera Junta de Seguretat, els índexs de delinqüència i sinistralitat continuen baixant al municipi. L’alcalde destaca la bona coordinació entre Policia Local, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil com a clau de l’estabilitat.
En una època marcada per la cultura de la immediatesa, hi ha propostes culturals que demanen justament el contrari: temps per connectar pensaments. Dues exposicions Rodoreda, un bosc, actualment al CCCB, i Passatges, de Cristina Iglesias, que es va poder veure a La Pedrera, són propostes que estableixen i ofereixen un diàleg profund i suggeridor.
L’exposició dedicada a Mercè Rodoreda ens endinsa copiosament en el seu univers literari i simbòlic. El bosc, metàfora central, esdevé espai de refugi i de pèrdua, de memòria i de llenguatge. No hi ha un relat lineal ni una lectura tancada, sinó un recorregut fet de capes, ombres i silencis, que convida a navegar pel seu pensament i cartografiar novament els imaginaris compartits. També, però, a repensar els plantejaments de les narratives museogràfiques excessives.
A Passatges, Cristina Iglesias proposa també una experiència immersiva. L’espai arquitectònic es transforma en un lloc de trànsit interior, on l’aigua, les resines i la paraula es combinen per crear espais que es travessen amb el cos i amb el pensament. L’obra no s’imposa ni busca una lectura immediata: s’habita, s’experimenta, es recorre. I en aquest gest, estableix un paral·lelisme subtil però potent amb l’univers de Rodoreda.
Iglesias i Rodoreda comparteixen una manera d’entendre la creació com a procés lent, profund i radicalment lliure. No busquen l’impacte ràpid ni la lectura fàcil. Demanen atenció, complicitat.
Aquest diàleg entre universos posa sobre la taula una qüestió fonamental: la centralitat de les veus femenines en la cultura contemporània, no com a quota ni com a excepció, sinó com a estructuradores de pensament. Tant Rodoreda com Iglesias han construït llenguatges propis, allunyats de modes o etiquetes simplificadores. I és des d’aquesta singularitat que continuen interpel·lant-nos.
Des del punt de vista de la gestió cultural, ambdues propostes són un exemple de com es pot treballar el patrimoni —literari o artístic— amb una mirada contemporània, sense caure en l’academicisme ni en l’efectisme gratuït. Són exposicions que entenen la cultura com un espai de pensament compartit.
Rodoreda i Iglesias ens ofereixen boscos i passadissos: espais per perdre’ns, per escoltar-nos i per tornar a sortir-ne una mica diferents. I potser aquest és un dels gestos culturals més valuosos d’avui: recordar-nos que la cultura profunda, permeable i viva, ens ofereix un refugi front les dinàmiques vertiginoses que ens imposen.
L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha obert aquest 2 de febrer un procés participatiu que estarà actiu fins al 22 de febrer. La iniciativa vol recollir les propostes i necessitats dels veïns i veïnes, especialment dels barris del sud, com a pas previ per optar a la convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta línia d’ajuts podria suposar una inversió d’entre 3 i 12 milions d’euros per a actuacions de regeneració urbana i cohesió social. Els barris inclosos en l’àmbit van des del Mas Quinto fins a l’avinguda Josep Irla, i inclouen zones com el barri del Convent, la Pau, la Talaia, Sant Francesc i Sant Martí. En queden exclosos el carrer del Carme i part del Pedró, per no complir els requisits socioeconòmics.
Fa mesos que l’Ajuntament va encarregar un diagnòstic tècnic per detectar mancances. L’estudi assenyala falta d’espais verds i equipaments, problemes d’accessibilitat i habitatges amb poca eficiència energètica, a més d’un envelliment progressiu de la població. També s’hi recullen indicadors econòmics baixos, un factor clau per accedir a la subvenció.
Les actuacions subvencionables es divideixen en tres grans àmbits: transformació urbanística, transició ecològica i acció comunitària. Inclouen propostes com rehabilitació d’edificis, millora de l’accessibilitat, instal·lació de plaques solars o foment de la cohesió social, però no es permet construir habitatges ni escoles.
La participació es pot fer en línia o de manera presencial, amb una urna situada a l’Ajuntament Vell. L’enquesta permet descriure les necessitats del barri i fer aportacions ciutadanes. L’Ajuntament es compromet a mantenir la participació oberta en tot el procés, amb espais de seguiment i consulta.
La convocatòria oficial del Pla de Barris es preveu per al maig. Si la proposta és seleccionada, el municipi disposarà de cinc anys per executar les actuacions. En cas contrari, el consistori manté el compromís de tirar endavant les millores amb recursos propis i un calendari adaptat.
Forallac celebrarà aquest dissabte 7 de febrer, a les 17 h, la projecció del documental “Picant pedra, 50 anys després”, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament. La pel·lícula, dirigida per Antoni Martí, ha estat premiada recentment amb el Premi Josep Alabern Valentí, dins dels Premis Bonaplata 2024, en la categoria de voluntariat en patrimoni industrial.
El documental recull tot el procés que va envoltar la I Cuita de Calç al Forn Gran d’en Torró de Fonteta, celebrada el 2018, i que va tornar a posar en funcionament el forn mig segle després de la seva última activitat. L’experiència va suposar una fita en la recuperació del patrimoni industrial local, i va comptar amb la coordinació del mestre ceramista Josep Matés, de Fonteta.
L’acte vol ser també un reconeixement públic a totes les persones voluntàries que van participar en aquella activitat, i que amb el seu esforç van fer possible la recuperació d’un dels elements patrimonials més singulars del municipi.
El Forn Gran de Fonteta, on es va fer la cuita de calç, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2011. El documental mostra com aquest projecte va néixer de la col·laboració entre l’Ajuntament de Forallac, entitats locals i persones compromeses amb la preservació de la memòria històrica.
Amb aquest acte, Forallac celebra no només la projecció d’un documental premiat, sinó també el valor del treball col·lectiu, la recuperació patrimonial i el compromís ciutadà.
Privat: Moren atropellats una cinquentena de gripaus a Platja d’Aro
L’entitat ecologista Grup de Natura Sterna ha denunciat la construcció de basses a tocar de carreteres sense preveure-hi passos de fauna, després de detectar la mort d’una cinquantena de gripaus atropellats al golf Mas Nou de Platja d’Aro.
La situació s’ha produït en un tram de 150 metres proper a una bassa de rec. L’entitat assenyala que cal incorporar solucions específiques per facilitar el pas segur de la fauna, especialment dels amfibis, en àrees on hi ha presència d’aigua i alta mobilitat d’animals.
Els fets es van confirmar durant una actuació conjunta amb la unitat de medi natural de la policia local de Platja d’Aro, que va permetre localitzar i recollir els 46 exemplars de gripau morts en aquesta zona.
El president del Grup de Natura Sterna, Jaume Ramot, ha expressat a través de les xarxes socials la necessitat d’obrir un debat sobre el finançament de mesures que protegeixin la fauna salvatge. Segons Ramot, caldria “començar a parlar de qui ha d’assumir la responsabilitat” de planificar aquestes accions preventives.
