La Bisbal completa la primera fase de millora del Pavelló Firal per reforçar-ne la seguretat

Pavelló Firal Bisbal

La Bisbal d’Empordà ha finalitzat la primera fase del projecte de millora del Pavelló Firal, una actuació destinada a garantir la seguretat i la qualitat d’un equipament clau per a l’activitat esportiva, social i firal del municipi.

Els treballs han inclòs la substitució del paviment esportiu en l’espai més proper a l’entrada per una nova pista de parquet, així com la ignifugació de les bigues de la coberta i la reparació i fixació de les plaques acústiques del sostre. Aquestes actuacions responen a una diagnosi tècnica prèvia que havia detectat deficiències estructurals i desperfectes derivats del pas del temps i dels episodis meteorològics dels darrers anys.

L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, ha destacat que la intervenció “va més enllà del manteniment” i la defineix com una aposta per la seguretat i el futur de la ciutat. En la mateixa línia, el regidor d’Esports, Cesc Vidal, ha remarcat que la nova pista de parquet permetrà millorar les condicions d’entrenament, especialment per al club de patinatge.

Pel que fa a la coberta, s’hi han dut a terme actuacions de reforç estructural i millores en la seva rigidesa, a més de la protecció contra el foc amb pintura específica. El cost de la renovació del paviment s’ha situat en més de 132.000 euros, mentre que el conjunt d’actuacions estructurals supera els 360.000 euros, convertint aquesta intervenció en una de les més importants dels darrers anys en aquest equipament.

Un cop acabada aquesta primera fase, el pavelló reprendrà l’activitat habitual mentre s’inicia la segona etapa del projecte. Aquesta inclourà noves actuacions a la coberta, com la reparació de canals de desguàs, la revisió de juntes i la millora de la fixació dels panells.

També està previst instal·lar sistemes de climatització i plaques fotovoltaiques. Si les condicions meteorològiques ho permeten, aquesta segona fase tindrà una durada inferior a un mes i es podrà compatibilitzar amb l’ús de les instal·lacions, tot i que puntualment podria afectar l’activitat en cas de pluja.

El Govern aprova un decret per agilitar la creació d’habitatge als municipis rurals

El nucli del municipi d'Ullastret

El Govern ha aprovat un decret llei per agilitar la creació d’habitatge als municipis rurals de Catalunya. La mesura vol facilitar l’arrelament de la població i impulsar l’activitat econòmica en aquests territoris.

El nou marc normatiu aposta per simplificar els tràmits urbanístics. També redueix la burocràcia que afronten els ajuntaments petits. L’objectiu és adaptar la normativa a municipis amb menys recursos tècnics i humans.

Una de les principals novetats és la creació del Pla d’ordenació urbanística municipal rural. Aquest instrument permetrà fer planejament amb procediments més simples i flexibles. També reduirà la documentació exigida i escurçarà els terminis de tramitació.

El decret també incorpora mesures per facilitar la gestió del sòl no urbanitzable. Es crea un inventari d’edificacions que es podran rehabilitar per a habitatge o activitats econòmiques. A més, es regulen els nuclis rurals antics per permetre la seva recuperació.

En paral·lel, la norma inclou canvis per agilitar la contractació pública. Els ajuntaments podran licitar projectes i obres de manera conjunta. També es reforça el suport tècnic de la Generalitat per executar actuacions locals.

Finalment, el decret impulsa la transició energètica als municipis rurals. Es promou l’ús d’energies renovables i millores d’eficiència energètica. Amb tot plegat, el Govern vol facilitar el desenvolupament equilibrat del territori.

Al Baix Empordà, aquest decret pot beneficiar Albons, Bellcaire d’Empordà, Colomers, Corçà, Cruïlles, Foixà, Fontanilles, Forallac, Garrigoles, Gualta, Jafre, Mont-ras, Palau-sator, Parlavà, La Pera, Regencós, Rupià, Serra de Daró, La Tallada d’Empordà, Torrent, Ullà, Ullastret, Ultramort, Vall-llobrega, Verges i Vilopriu. Aquests municipis podran aprofitar les noves eines per facilitar habitatge i dinamitzar l’economia local.

La platja de la Fosca i el port nàutic Marina de Palamós revaliden el distintiu de Bandera Blava

privat:-la-platja-de-la-fosca-i-el-port-nautic-marina-palamos-guardonats-un-any-mes-amb-el-distintiu-de-bandera-blava
Privat: La platja de la Fosca i el port nàutic Marina Palamós guardonats un any més amb el distintiu de Bandera Blava

Palamós torna a situar-se entre els municipis distingits amb la Bandera Blava aquest 2026. L’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC-FEE) ha fet pública la llista anual de guardons i, un any més, la platja de la Fosca i el port esportiu Marina Palamós han estat reconeguts per la qualitat dels seus serveis, la seguretat i la gestió ambiental.

En paral·lel a aquest reconeixement, el municipi ja treballa en la posada a punt del litoral de cara a la temporada d’estiu. Durant aquest mes de maig, l’Àrea de Medi Ambient i la Brigada municipal ultimen els treballs d’adequació de totes les platges.

Les actuacions inclouen la restauració de la sorra en aquells punts afectats pels temporals d’hivern i primavera, així com tasques de neteja i retirada de residus que el mar hagi pogut arrossegar fins a la costa. També s’estan instal·lant serveis bàsics com passeres, rampes d’accés, senyalització informativa i papereres.

Des de Setmana Santa, ja estan operatius els serveis de dutxes i rentapeus als accessos de la platja Gran i la Fosca. Amb l’arribada de l’estiu, s’activaran la resta de serveis, entre els quals destaca el de socorrisme, que funcionarà del 13 de juny al 13 de setembre.

A més, es tornarà a oferir el servei de bany assistit per a persones amb mobilitat reduïda, amb cadires amfíbies, armilles de flotació i altres elements que faciliten l’accés segur a l’aigua.

Palafrugell entrega el novè Premi Tom Sharpe de redacció en llengua anglesa

privat:-palafrugell-entrega-el-ix-premi-tom-sharpe-de-redaccio-en-llengua-anglesa
Privat: Palafrugell entrega el IX Premi Tom Sharpe de redacció en llengua anglesa

Palafrugell ha entregat aquest dimarts el novè Premi Tom Sharpe de redacció en llengua anglesa. L’acte s’ha fet al Teatre Municipal amb la participació de centres educatius del municipi. El concurs reconeix el treball de l’alumnat de secundària i batxillerat.

El premi té com a objectiu fomentar l’ús de la llengua anglesa entre els joves. També vol impulsar la lectura d’obres en aquesta llengua. A més, manté viu el record de l’escriptor Tom Sharpe, molt vinculat a la vila.

En aquesta edició s’han presentat prop de cinquanta redaccions finalistes. El jurat ha premiat cinc alumnes de secundària i dos de batxillerat. Els treballs han destacat pel domini de l’anglès i per la creativitat literària.

La principal novetat d’enguany ha estat el format de les proves. Les redaccions s’han fet a mà i davant del professorat. Aquesta mesura vol garantir l’autoria dels textos i reforçar el caràcter presencial del concurs.

Els participants han hagut d’escriure textos amb to humorístic i sarcàstic. Aquest estil és característic de l’obra de Tom Sharpe. El concurs combina així llengua, lectura i creativitat.

Els alumnes premiats han rebut trofeus, xecs i llibres de l’autor. L’acte ha comptat amb representants municipals i de la fundació que impulsa el premi.

La Diputació de Girona preveu que la depuradora de Palamós torni a operar amb normalitat a finals de juny

El Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, de la Diputació de Girona, ha fet balanç de les reparacions dutes a terme a les instal·lacions de fins a onze municipis de les comarques gironines després dels desperfectes causats pel temporal Harry del passat mes de gener. En total s’hi han destinat 3.964.195 euros, dels quals més de 3 milions han estat exclusivament per a la depuradora de Palamós.

La Diputació ha avançat la data prevista per a la tornada al funcionament «normal» de la depuradora de Palamós, que fa uns mesos es col·locava més enllà del mes de juliol. El president de la Diputació de Girona i del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, Miquel Noguer, explica que ara la data prevista és a finals del mes de juny, encara que van «amb tota la cautela».

Les reparacions de la desena d’instal·lacions restants, entre les quals s’hi troben les de Begur i Pals, han estat més senzilles d’efectuar. En canvi, el «col·lapse» total que va viure la depuradora de Palamós ha obligat a reformar-la gairebé íntegrament ja que, amb les inundacions, el nivell de l’aigua va fregar els dos metres d’alçada a l’interior de l’equipament. Són declaracions de Miquel Noguer.

A més, uns dies després del temporal Harry, es va registrar la desconnexió d’un emissari submarí a 600 metres de la platja de Castell i a 23 metres de profunditat, amb afectacions a la costa de Palamós. Lluís Sala, gerent en funcions del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, explica que va cedir una peça col·locada el 2020, després del temporal Glòria, així que ara se n’ha encarregat una de més resistent.

Des del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona asseguren que el principal motiu d’aquests desperfectes, que van afectar principalment la depuradora de Palamós, és la reiteració d’aiguats i temporals. Al Baix Empordà, per Sant Esteve ja hi va haver precipitacions intenses, així que l’arribada del temporal Harry amb menys d’un mes de diferència no va permetre ni als aqüífers ni al sòl absorbir la quantitat d’aigua que va caure entre el 19 i 20 de gener.

A banda, la Diputació de Girona i també l’Ajuntament de Palamós, amb la seva alcaldessa Maria Puig com a representant, han posat en valor la coordinació i la feina feta durant aquests mesos per tal de tenir reparades les instal·lacions amb la major celeritat possible. Puig també celebra que la depuradora de Palamós pugui estar en funcionament de nou a finals de juny, ja que Sant Joan és la festa major del municipi.

 

 

 

Jordi Bellapart: “Això s’ha fet entre tots”

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Jordi Bellapart: “Això s’ha fet entre tots”
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, Jordi Bellapart, membre del Cine Club Torroella, ha explicat com l’entitat celebra el seu 50è aniversari. Mig segle de trajectòria que consolida el cineclub com un referent cultural al territori, amb una aposta clara pel cinema d’autor i la difusió cinematogràfica.

El Cine Club Torroella va néixer l’any 1976 com una secció del Casal del Montgrí. Durant els seus primers anys, el projecte es va beneficiar d’un context de canvi polític i social, amb la fi de la censura franquista. Això va permetre projectar pel·lícules fins aleshores prohibides i ampliar l’oferta cinematogràfica.

L’any 1983, la Generalitat de Catalunya va reconèixer la seva tasca amb el Premi al millor cineclub del país, consolidant el seu paper dins del panorama cultural català.

Per commemorar l’efemèride, el cineclub ha organitzat una exposició que repassa la seva història. Aquesta mostra es pot visitar a la capella de Sant Antoni, a la plaça de la Vila de Torroella de Montgrí. L’espai s’ha adaptat com a sala de cinema, convertint una ermita en un escenari cultural singular, on també s’hi projecten pel·lícules dins de la programació especial de l’aniversari.

Un dels projectes destacats és la producció d’un documental commemoratiu. “És un documental fet de fragments de pel·lícules, records i testimonis”, explica Bellapart. La peça recull la memòria del cineclub a través de les persones que n’han format part, posant en valor el caràcter col·lectiu del projecte. “Això s’ha fet entre tots”, subratlla.

Actualment, el Cine Club Torroella compta amb un públic fidel, especialment interessat en el cinema d’autor. La programació combina pel·lícules en versió original amb propostes més comercials, mantenint dues línies diferenciades. Segons Bellapart, la branca del cineclub és la que té més pes actualment, amb una selecció de films més “intel·lectuals i selectius”, pensats per a un públic exigent.

Com moltes iniciatives culturals, el cineclub ha hagut de fer front a moments complicats, especialment durant la pandèmia. “Amb el Covid vam perdre molt i encara no hem recuperat el nivell d’abans”, admet. Tot i això, l’entitat continua activa, amb programació regular i nous projectes que busquen mantenir viu l’interès pel cinema.

La celebració inclou projeccions de clàssics i obres destacades de la història del cinema, com Amarcord o Els 400 cops, així com altres cicles temàtics. Aquesta programació especial conviu amb les sessions habituals, que es mantenen cada cap de setmana, reafirmant el compromís del cineclub amb la difusió cinematogràfica.