Privat: Els Mossos denuncien un jove de 19 anys per amenaçar l’alcalde de Platja d’Aro a través d’una xarxa social
Els Mossos d’Esquadra han detingut a Sant Feliu de Guíxols el quart membre d’un grup criminal acusat de cinc robatoris violents en habitatges de persones grans del Baix Empordà. La detenció s’ha fet després de diversos mesos d’investigació iniciada arran d’uns assalts comesos a la comarca.
L’arrestat és un home de 30 anys amb antecedents policials, que els agents de la Divisió d’Investigació Criminal han localitzat en un carrer de Sant Feliu de Guíxols. La policia ja havia detingut tres presumptes integrants més del grup al gener, després d’un seguiment que va acabar en una zona boscosa de Llagostera.
Segons la investigació, el grup hauria comès cinc robatoris en domicilis del Baix Empordà i hauria sostret més de 46.000 euros en diners, joies i altres objectes de valor. Els assalts estaven dirigits especialment a persones d’edat avançada.
Els investigadors expliquen que els lladres accedien als habitatges amb el rostre cobert i actuaven amb violència. Les víctimes haurien estat immobilitzades per impedir que poguessin defensar-se mentre els assaltants buscaven objectes de valor.
El grup actuava de manera planificada i utilitzava vehicles estacionats en punts estratègics per dificultar la seva localització. La investigació va començar després d’un robatori a Palafrugell i posteriorment la va assumir la Divisió d’Investigació Criminal de la Regió Policial de Girona.
L’últim assalt investigat es va produir la nit del 26 de gener a Mont-ras. Després d’aquest robatori, els agents van localitzar el vehicle utilitzat pels presumptes autors mentre circulava per Calonge. El conductor va fugir i va acabar xocant contra un altre vehicle, en un accident que va deixar una persona ferida lleu.
L’endemà, els Mossos van seguir un vehicle que sortia del domicili d’un dels investigats. El seguiment va acabar en una zona boscosa de Llagostera, on tres dels sospitosos van abandonar el cotxe i van intentar fugir a peu. Finalment, els agents els van detenir.
Els tres primers arrestats van ingressar a presó després de declarar davant del jutjat de guàrdia de la Bisbal d’Empordà. El quart detingut també ha passat a disposició judicial per respondre dels mateixos delictes: robatoris violents en domicilis, pertinença a grup criminal i detenció il·legal.
L’Aeroport Girona-Costa Brava ha perdut un 5% de passatgers entre gener i agost i ja arrossega cinc mesos consecutius de caigudes. Segons recull l’última estadística d’Aena, en l’acumulat del 2026 han passat per la terminal de Vilobí d’Onyar (Selva) gairebé un milió i mig de passatgers; en concret, 1.496.213. El descens de passatgers, però, contrasta amb les xifres d’operacions.
Perquè durant aquests vuit mesos, s’han fet un 3,8% més d’aterratges i enlairaments d’aeronaus des de la pista (20.123). L’estadística d’Aena recull també les dades específiques de l’agost. En aquest cas, l’Aeroport Girona-Costa Brava ha rebut 342.458 passatgers (un 2% menys en comparació amb el mateix mes del 2025) i s’han fet 3.105 operacions (un 8,6% menys).
Efecte dominó a la gira d’Ed Sheeran: tots els teloners que quedaven abandonen els concerts
La polèmica generada al voltant de Macklemore ha provocat un autèntic efecte dominó a la gira d’Ed Sheeran. En només uns dies, diversos dels artistes que havien de participar en les pròximes dates han anunciat que no continuaran formant part del tour. FINNEAS, Lukas Graham i Aaron Rowe han comunicat la seva retirada, mentre que Beoga, la banda irlandesa que acompanya Sheeran sobre l’escenari, també ha decidit abandonar la gira.
El conflicte va començar després de les actuacions de Macklemore al MetLife Stadium de Nova Jersey, on el raper es va pronunciar públicament a favor de Palestina i va interpretar ‘Hind’s Hall’, una de les seves cançons més explícitament vinculades al conflicte. Posteriorment, es va anunciar que Macklemore no participaria en les dates restants de la gira. El músic va assegurar que la decisió estava relacionada amb la pressió exercida per propietaris i responsables dels estadis on s’havien de celebrar els concerts.
Ed Sheeran, per la seva banda, ha negat haver estat qui va decidir apartar Macklemore. El britànic ha explicat que la decisió corresponia al promotor i als recintes i ha assegurat que ell mateix havia intentat trobar una alternativa perquè el raper pogués continuar formant part de la gira. Sheeran també s’ha pronunciat sobre el conflicte entre Israel i Palestina, assegurant que està consternat pel patiment provocat a totes dues bandes, però que no vol prendre partit públicament per cap dels dos bàndols.
Les explicacions del cantant, però, no han evitat les reaccions dels seus companys de gira. Aaron Rowe, que havia de continuar com a teloner en les pròximes dates nord-americanes, ha decidit retirar-se argumentant que no se sent còmode participant en una gira enmig d’una situació que, segons ell, està provocant que determinades veus siguin silenciades. Lukas Graham també ha anunciat la seva sortida i ha defensat que els artistes han de poder parlar sobre les guerres i el patiment de la població civil.
El cas de FINNEAS és especialment significatiu perquè el músic tenia previst acompanyar Sheeran en sis concerts de Sud-amèrica previstos per al novembre. També ha decidit no participar-hi i ha expressat públicament el seu suport a Palestina. A aquestes tres baixes s’hi suma Beoga, grup irlandès que fa anys que treballa amb Sheeran i que forma part de la seva banda de directe. La formació també ha decidit apartar-se de la gira enmig de la controvèrsia.
D’aquesta manera, el que inicialment semblava un conflicte entre Macklemore i els responsables de la gira s’ha convertit en una crisi molt més àmplia. En pocs dies, diversos músics han decidit no participar en els concerts d’Ed Sheeran, posant sobre la taula una qüestió que va més enllà de la pròpia gira: fins a quin punt els artistes poden expressar les seves opinions polítiques quan formen part d’un gran espectacle internacional.
Som Energia, Fundació Climent Guitart i bonÀrea Agrupa han rebut els VI Premis Josep Pallach Empreses per l’Educació i el Compromís Social. Els guardons reconeixen la contribució d’aquestes tres entitats en l’àmbit educatiu i social.
La cerimònia de lliurament s’ha fet al Museu del Suro de Palafrugell. L’acte ha servit per posar en valor el paper del món empresarial en la construcció d’una societat més educadora i cohesionada.
El jurat dels premis ha escollit les tres entitats després de valorar els mèrits de les candidatures presentades. El veredicte s’ha aprovat per unanimitat en aquesta sisena edició dels guardons.
La Fundació Josep Pallach destaca amb aquests premis la importància de les empreses i associacions empresarials en la promoció de valors educatius i de compromís social.
Els guardons reconeixen iniciatives de diferents àmbits empresarials. El premi vol estimular la implicació del teixit empresarial en una educació vinculada amb la societat.
Aprofitant l’arrencada del curs polític que conduirà a les eleccions municipals del maig de 2027, el Govern i Oposició de Ràdio Capital de l’Empordà ha assegut a la mateixa taula l’alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit, Jordi Colomí, i el cap de l’oposició i portaveu de Compromís per Torroella de Montgrí i l’Estartit, Jordi Cordon, per fer balanç del mandat i confrontar les seves prioritats per al municipi.
El debat ha evidenciat dues lectures molt diferents de la situació política municipal. Colomí ha reivindicat els tres anys de mandat com una etapa de feina i estabilitat dins d’un govern format per tres forces polítiques. Segons l’alcalde, l’executiu ha funcionat sense grans discrepàncies internes i ha permès continuar i impulsar projectes per a Torroella i l’Estartit.
Cordon, en canvi, ha ampliat el balanç més enllà d’aquest mandat i ha situat l’inici de la responsabilitat política de Colomí al govern l’any 2016. El cap de l’oposició ha suspès la gestió municipal, argumentant que no hi veu un model clar ni grans projectes iniciats i culminats durant aquesta etapa. Colomí ho ha rebutjat i ha reivindicat actuacions com la zona esportiva, Can Castells o l’Espai Medes, així com la reducció de l’endeutament municipal.
Municipalització de l’aigua, primer gran desacord
Un dels xocs més intensos ha arribat amb la municipalització del servei d’aigua potable. Colomí l’ha defensat com una de les apostes estratègiques del govern, assegurant que ha permès conèixer millor la xarxa i augmentar les inversions.
L’alcalde ha explicat que, abans de la municipalització, l’aprofitament de l’aigua se situava aproximadament en el 60% i ha defensat actuacions en la potabilitzadora, els dipòsits, la sectorització de la xarxa i els sistemes de control de pressió i detecció de fuites. També ha sostingut que les inversions anuals s’han incrementat sense augmentar el preu de l’aigua.
Cordon manté, però, l’oposició al model. Considera que un servei d’aquestes característiques hauria d’estar gestionat per una empresa especialitzada, sota el control i la fiscalització de l’Ajuntament. El portaveu de Compromís ha qüestionat quin benefici econòmic directe ha comportat la municipalització per a la ciutadania.
Dos models de municipi
Cordon ha situat entre les seves prioritats completar la zona esportiva amb una piscina municipal, potenciar l’habitatge social i per a joves, impulsar habitatges per a persones grans i reforçar la seguretat. També ha criticat la situació de la mobilitat i ha reclamat una planificació adaptada a les particularitats locals.
Colomí ha respost reivindicant un model de municipi construït durant dècades, basat en el control urbanístic, la sostenibilitat, la protecció del medi ambient i una oferta turística vinculada a aquests valors. Segons l’alcalde, aquest model ha permès preservar el territori i continua sent la base sobre la qual s’han d’anar desenvolupant els diferents projectes.
Energia i defensa del territori
En polítiques energètiques hi ha hagut més punts de coincidència. Colomí ha destacat la substitució d’una part de l’enllumenat públic, la instal·lació de plaques solars en equipaments municipals i la creació d’una comunitat energètica local.
L’alcalde ha assegurat que l’estalvi en la factura elèctrica municipal s’acosta als 400.000 euros anuals, des d’una despesa aproximada d’un milió d’euros. També ha reivindicat el paper de Torroella en les al·legacions al planejament català d’energies renovables per compatibilitzar la producció energètica amb la preservació del paisatge del Baix Empordà.
Cordon ha compartit bona part d’aquesta defensa territorial, però ha qüestionat com es trasllada l’estalvi aconseguit a la ciutadania i ha defensat que una reducció de costos també hauria de poder repercutir en taxes i impostos.
El futur contracte d’escombraries torna a enfrontar govern i oposició
L’altre gran punt de fricció ha estat el futur servei de recollida d’escombraries i neteja. Cordon ha acusat el govern de no haver preparat la nova licitació amb prou antelació i s’ha mostrat contrari tant a una possible municipalització com a models basats en el porta a porta o els contenidors intel·ligents.
Colomí ha defensat, en canvi, el procés de treball obert als grups municipals per definir el futur servei i ha retret a Cordon la seva escassa participació en les reunions. L’alcalde també ha assenyalat que la realitat turística del municipi obliga a reforçar la neteja i la recollida durant més hores del dia i especialment durant la temporada alta.
La intensitat del cara a cara ha fet que el programa superés l’hora i quart i ha impedit desenvolupar els dos últims temes previstos, gestió i promoció econòmica i mobilitat, tot i que algunes d’aquestes qüestions han aparegut transversalment durant el debat.
