Els Merlots: “Mai s’acaba tot a temps, però sempre estem a punt per sortir en la primera rua de Carnaval”

Carnaval és cada cop més a prop, i les colles del territori es troben immerses en l’última fase de preparació. Els Merlots, una de les formacions més arrelades de la Costa Brava, no són una excepció. Tal com explica Xevi Figueras, membre històric de la colla, aquest any no serà diferent: els nervis i l’estrès de l’última hora estan a l’ordre del dia. “Mai acabem mai, però al final tot arriba a temps per sortir al carrer”, assegura Figueras, que reconeix que, com cada any, les darreres setmanes abans del gran esdeveniment sempre són les més intenses.

Els Merlots, coneguts per la seva gran implicació en la comunitat, són una colla amb una forta base familiar. La preparació del Carnaval és un procés col·lectiu que implica des de les disfresses fins a la música i les llums de la carrossa. Però, com explica Xevi, la feina és constant i sempre hi ha més per fer del que es preveu inicialment. “Cada any diem que començarem abans, però no, al final sempre fem les coses a última hora. Això ja és una tradició per nosaltres”, afegeix.

Tot i aquesta pressió de l’últim moment, Figueras reconeix que aquesta manera de treballar forma part de la màgia del Carnaval. “És cert que, a vegades, els nervis ens poden fer més difícils les coses, però és també la manera en què ens impliquem tots junts, alhora que ho vivim amb molt d’entusiasme”, afirma. En aquest sentit, la colla busca trobar un equilibri entre l’espectacularitat visual de les disfresses i la comoditat, ja que moltes de les seves membres són famílies amb nens petits. “Ens agrada que la festa sigui accessible per a tothom, per a totes les edats. Això implica tenir en compte la comoditat de la disfressa, perquè al final és un esdeveniment que dura moltes hores i és important que tothom pugui gaudir”, explica Xevi.

Un dels aspectes que fa única a la colla dels Merlots és la combinació de música i llums en les seves carrosses. Xevi Figueras és el responsable de coordinar aquests dos elements essencials per a la gran festa. A l’entrevista, ens detalla que, a pesar dels imprevistos que poden sorgir, el muntatge de la música i les llums és un dels últims passos en la creació de la carrossa. “Les llums les col·loquem una vegada estiguem segurs de com serà la carrossa, perquè no podem posar-les abans ja que potser la figura que han fet no ens permet col·locar-les al lloc pensat”, assegura. Això implica una gran capacitat d’adaptació i molta paciència, ja que cada any els dissenys són diferents.

Però, tot i les complicacions, en Xevi és clar: “Al final, tot acaba sortint bé. Potser no arriba tot a temps com ens agradaria, però el més important és que, quan el carnaval comença, tothom es deixa portar per la màgia de la festa. Els nervis es transformen en alegria i tot surt a la perfecció”. I és que la il·lusió de sortir al carrer i fer gaudir la gent és el principal motor de la colla.

Una altra gran dificultat que afronten les colles de Carnaval són els canvis en les normatives de seguretat i la circulació. Aquest any, els Merlots han hagut de modificar els seus plans de transport per a la carrossa. Xevi explica que, per a algunes rues, com la de Llagostera i Caldes, ja no poden portar la carrossa gran. “Ens hem vist obligats a fer servir un remolc per poder transportar la música i els altaveus, ja que no podem circular amb la carrossa com en altres edicions”, comenta. Aquesta limitació ha estat una font d’inquietud per a moltes colles, ja que les noves restriccions de trànsit afecten directament la seva capacitat per mostrar les seves creacions en tot el seu esplendor. “El problema és que aquests canvis en la regulació ens han fet modificar els nostres plans. Abans podíem fer-ho d’una altra manera, però ara hem d’adaptar-nos a les noves normatives”, reconeix Figueras.

Malgrat aquestes dificultats, els Merlots segueixen endavant amb la seva missió de mantenir viu el Carnaval de Santa Cristina, una de les festes més emblemàtiques de la comarca. “El Carnaval del nostre poble és una festa molt especial per a nosaltres. Va néixer gràcies a la nostra colla i, a dia d’avui, continuem fent-ho amb la mateixa passió. És el nostre gran moment de l’any, i el vivim amb molta intensitat”, comenta Xevi, amb un to de nostàlgia.

La colla de Merlots no només es prepara per a la festa, sinó que també manté viu el seu esperit en cada detall. De fet, el Carnaval de Santa Cristina té un significat molt especial, no només per a ells, sinó per a tota la comunitat. “Aquesta festa ha anat creixent en els últims anys. Abans només érem nosaltres, però ara tenim més colles, més activitat. Tot i que som conscients que el Carnaval evoluciona, per nosaltres sempre serà una gran festa de poble”, assegura Xevi. I és que, a mesura que la població ha crescut, el Carnaval també ha guanyat en varietat i diversió, fent que cada any sigui un esdeveniment esperat per tothom.

Aquest 2026, com cada any, els Merlots es preparen per participar en diverses rues. El divendres serà el torn de Sant Feliu de Guíxols, el dissabte a Platja d’Aro, i el diumenge a Santa Cristina, on, com sempre, la colla posarà tot el seu esforç per fer gaudir a tots els assistents. “El més important és que ens ho passem bé i que la gent gaudeixi. És el que compta al final”, conclou en Xevi.

Xavier Coll: “El Correpoble és una activitat consolidadíssima i que tothom s’espera cada any”

privat:-la-quarta-edicio-del-correpoble-al-baix-emporda-tindra-lloc-el-proper-28-de-marc-a-santa-cristina-d’aro
Privat: La quarta edició del Correpoble al Baix Empordà tindrà lloc el proper 28 de març a Santa Cristina d’Aro
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Xavier Coll: "El Correpoble és una activitat consolidadíssima i que tothom s’espera cada any”
Loading
/

El Correpoble arriba aquest 2026 a la seva quarta edició plenament consolidat com una de les cites esportives més populars i participatives del Baix Empordà. La prova se celebrarà el 28 de març a Santa Cristina d’Aro i tornarà a reunir corredors i corredores de totes les edats en un recorregut de 10 quilòmetres majoritàriament planers, que transcorre per l’entorn natural de l’Ardenya.

Així ho ha explicat al programa Supermatí de Ràdio Capital el conseller responsable del Consell Esportiu del Baix Empordà, Xavi Coll, que ha remarcat el bon moment que viu la cursa: “És una activitat consolidadíssima i que tothom s’espera cada any”. Les inscripcions, obertes des del 15 de desembre, ja freguen el ple. A finals de gener, només quedaven unes 100 places disponibles d’un total de 1.500 participants, xifra màxima prevista per garantir una bona organització.

Segons Coll, el límit no és casual. “És un número que podem assumir i que ens permet donar un bon servei als corredors, tant pel que fa als avituallaments com a l’aparcament o la logística general”, ha explicat. Per aquest motiu, l’organització no preveu ampliar les inscripcions un cop s’arribi al límit.

La cursa està impulsada pel Consell Esportiu del Baix Empordà conjuntament amb la taula comarcal d’esports, formada pels tècnics dels diferents ajuntaments de la comarca. Aquesta coordinació permet repartir tasques i responsabilitats, amb una organització compartida que culmina el dia de la prova, considerat clau per al bon funcionament de l’esdeveniment.

El recorregut d’aquesta edició passarà per zones poc conegudes del municipi de Santa Cristina d’Aro. El Correpoble es pot fer corrent, caminant o amb marxa nòrdica, i està obert a un públic molt ampli, des de joves a partir de 15 anys fins a famílies, avis i fins i tot participants amb gos.

Tot i que no s’han volgut avançar detalls, l’organització ha confirmat que hi haurà alguna novetat durant el recorregut, seguint la línia dels darrers anys d’introduir petits canvis per sorprendre els participants i fer la prova més atractiva.

Més enllà de l’aspecte esportiu, el Correpoble manté una clara vessant solidària. Per segon any consecutiu, dos euros de cada inscripció es destinaran al CIBE, concretament al projecte “Com a Casa”, que té com a objectiu humanitzar i fer més acollidor l’Hospital de Dia Mèdic de l’Hospital de Palamós.

Un dels trets distintius de la cursa és el seu component identitari. Cada participant representa un municipi del Baix Empordà i ho fa amb una samarreta exclusiva, que no es pot comprar per separat i que només s’obté amb la inscripció. Els municipis més petits participen amb la samarreta lila del Correpoble, mentre que enguany s’incorpora com a novetat Mont-ras, que tindrà samarreta pròpia.

Pel que fa a la classificació, es tenen en compte els 35 primers corredors de cada municipi, fet que permet equilibrar les opcions entre pobles grans i petits. A més del municipi guanyador, també s’atorga la Cullera de Fusta al poble classificat en última posició i un reconeixement especial al participant de més edat, que ja s’ha convertit en una figura habitual de la prova.

La sortida tindrà lloc a les 9 del matí, amb recollida de dorsals el mateix dia entre les 8 i les 8.30 a l’Espai Ridaura, tot i que també es podran recollir prèviament als ajuntaments. El lliurament de premis està previst a partir de les 10.30, amb el tancament de la línia d’arribada a les 11.30.

Els Showboys: “El Carnaval de Palamós és un carnaval de poble i és únic”

El Carnaval de Palamós és un dels més destacats del Baix Empordà i, entre les diverses colles que hi participen, la dels Showboys és una de les més emblemàtiques. Amb més de 30 anys de trajectòria, la seva preparació per al Carnaval sempre es fa amb ganes però sense pressió, tal com expliquen en Ferran Penya i en Carlos Ribas, membres fundadors de l’associació.

Segons en Ferran i en Carlos, l’esperit dels Showboys és relaxat, però sempre ple de creativitat i ganes de passar-ho bé. “Nosaltres som una colla que no ens estressem gaire pel Carnaval. Hi ha una comissió que decideix les disfresses, organitza els sopars, però sempre sense estrès. Al final, la diversió és el més important”, afirma en Carlos Ribas. Tot i així, enguany han tingut alguns contratemps a l’hora de rebre les disfresses, amb un problema amb les duanes que ha obligat la colla a improvisar una modista perquè tot estigués a punt a temps. “Tot i això, estem segurs que la disfressa quedarà espectacular”, diu en Ferran Penya, fent referència a l’esperit de la colla per adaptar-se a qualsevol situació.

Una altra característica destacada de la colla Showboys és la seva manera d’entendre la participació al Carnaval. Més enllà de les disfresses, la colla manté una tradició en les seves actuacions que es basen més en la comparsa que en les grans carrosses. “Nosaltres tenim una carrossa antiga, un camió que fa més de 20 anys que utilitzem, però al final som una comparsa que camina, i alguns pugen al camió quan els fa mandra caminar”, explica en Ferran, que destaca les diverses anècdotes de lesions i incidents que han viscut durant aquests anys de desfilades.

El Carnaval de Palamós, per als Showboys, no és només una rua o un conjunt d’actes que es celebren durant un cap de setmana. És una festa que s’allarga quasi quinze dies, amb esdeveniments que van des de la presentació del rei i la reina del Carnaval fins a la calçotada i la festa de la “despertada” a les 5 del matí. “El Carnaval de Palamós és únic perquè és un carnaval de poble. Tothom es coneix, és un ambient familiar i, al final, el que importa és compartir els bons moments amb amics, família i altres colles”, comenta en Carlos. En Ferran hi afegeix que “més que una competició, el que tenim és una gran convivència, un esperit de comunitat que no es veu en altres llocs.”

Aquest esperit de comunitat i de tradició és el que fa que el Carnaval de Palamós sigui diferent d’altres carnavals de la zona, com el de Platja d’Aro. Els Showboys tenen un clar sentit de pertinença al poble i això es reflecteix no només en els actes relacionats amb el Carnaval, sinó també en la seva implicació en altres activitats culturals durant l’any. “A banda del Carnaval, també organitzem altres esdeveniments com la marxa dels gats, els pastorets i altres activitats culturals que ajuden a dinamitzar Palamós”, explica en Ferran.

Aquesta visió de dinamitzar el poble, que va més enllà del Carnaval, és una de les claus de l’èxit de la colla Showboys. En Ferran i en Carlos destaquen la importància de mantenir l’activitat durant tot l’any, amb la incorporació de gent jove que aporta idees fresques i energètiques. “Hem passat de ser una colla petita a tenir gairebé 40 persones, una gran família que no només es dedica al Carnaval, sinó a moltes altres coses que ajuden a que Palamós sigui viu durant tot l’any”, explica en Ferran.

El creixement de la colla, amb una renovació generacional constant, ha ajudat a mantenir l’esperit original dels Showboys, però també a introduir novetats que han anat millorant les seves actuacions any rere any. Aquesta renovació també s’ha produït en la manera d’entendre la festa, on cada membre, independentment de l’edat, es converteix en un element essencial per a la colla. “El Carnaval no és només per a joves. A la nostra colla hi ha membres de totes les edats, des de persones de més de 60 anys fins a joves de 20 i pico, i tots ens portem molt bé. Això és el que fa que tot funcioni”, conclou en Carlos.

Usuaris de l’Avant de Girona i Figueres reclamen responsabilitats polítiques per la degradació del servei

 

Els usuaris habituals del servei Avant Figueres–Girona–Barcelona denuncien una degradació continuada del servei ferroviari i reclamen responsabilitats polítiques davant una situació que consideren insostenible. Asseguren que les incidències no són puntuals, sinó reiterades i perfectament identificables, i que afecten de manera directa centenars de persones que utilitzen el tren diàriament per motius laborals i acadèmics.

Segons exposen, al llarg d’un any s’han registrat més de 1.600 retards, una xifra que evidencia un funcionament deficient del servei. Aquestes incidències provoquen un desgast emocional constant, marcat per la incertesa diària, l’estrès d’arribar tard a la feina o als estudis i les dificultats per conciliar la vida personal i professional.

Un dels principals greuges que assenyalen és l’allargament dels temps de viatge. El trajecte entre Girona i Barcelona, que havia de ser de 38 minuts, supera sovint els 50 minuts i en alguns casos arriba a l’hora de durada. A això s’hi suma la reducció de freqüències respecte a les existents abans del 2020 i una elevada ocupació dels trens, que obliga a reservar plaça amb molta antelació. Daniel Blay, portaveu d’aquesta plataforma, ha estat entrevistat per Joan Bosch al programa DE CAP A CAP

 

L’evolució patrimonial i cultural de la Masia Bas i del Castell de Benedormiens

Castell de Castell d'Aro o Benedormiens
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
L'evolució patrimonial i cultural de la Masia Bas i del Castell de Benedormiens
Loading
/

La Masia Bas i el Castell de Benedormiens són dos dels edificis amb un major pes patrimonial i històric dins del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. Les seves històries particulars es remunten a temps pretèrits, però després d’anys amb diferents usos i propietats i alguns reformes necessàries, a dia d’avui estan més vius que mai.

La Masia Bas està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional des de la dècada dels 80, que va ser quan la van cedir a l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. Quan es va rehabilitar, se li va donar un ús cultural que perdura gairebé 40 anys més tard. Les sales superiors s’utilitzen com a espais d’exposicions, en especial durant l’estiu, i les inferiors s’han habilitat com a biblioteca, ja que la principal ha quedat petita. El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament, Josep Amat, explica que la intenció és que en el futur la Masia Bas sigui únicament un espai d’exposició artística.

Actualment s’ha acabat de redactar el projecte de restauració de la torre de la Masia Bas, que inclourà la instal·lació d’una passarel·la des del primer pis de l’edifici fins a la torre, facilitant així l’accés a persones amb problemes de mobilitat. Són declaracions de Josep Amat.

El Castell de Benedormiens apareix documentat per primer cop l’any 1.041, i va acabar esdevenint l’origen del poble de Castell d’Aro. Segles més tard, i després de superar un incendi i una explosió accidental, l’Ajuntament encarrega la restauració del castell a Miquel Oliva i no és fins al 1983 quan s’habilita com un espai d’exposicions. Aquest ús segueix vigent a dia d’avui, tal com explica Josep Amat, la intenció és que segueixi així.

De fet, és un espai consolidat com a centre expositiu durant tot l’any, no només durant els mesos d’estiu amb més visitants. Josep Amat considera que la ciutadania «ja coneix l’espai» i està funcionant molt bé, amb exposicions de diferents artistes i gèneres.

Amat afegeix que, gràcies al gran nombre d’exposicions que rep el Castell de Benedormiens, i en menor mesura també la Masia Bas, l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró és un dels consistoris amb un fons patrimonial més extens i ric.

Tant la Masia Bas com el Castell de Benedormiens s’han convertit durant els últims anys en dos espais pensats per preservar la cultura i la història que les seves pròpies parets han viscut de primera mà. L’objectiu de l’Ajuntament és mantenir i ampliar aquests usos per tal que la ciutadania els tingui com a dos referents culturals i patrimonials no només del municipi, sinó també de la comarca.