Arriben 5 infants sahrauís al Baix Empordà per passar l’estiu

El passat divendres 5 de juliol, Can Genís va acollir cinc infants sahrauís que passaran l’estiu al Baix Empordà. Dos d’ells s’estaran a Palafrugell, un a Palamós, un a Calonge i un a La Pera. La benvinguda va ser a càrrec de M. Lluïsa Teixidor, regidora de cooperació internacional de l’Ajuntament de Palafrugell, i Núria Ramírez, representant al Baix Empordà d’ACAPS Girona, juntament amb les famílies d’acollida. En total, 37 infants sahrauís passaran l’estiu a la demarcació de Girona.

Aquests nens i nenes, de 9 anys, provenen dels campaments de refugiats de Tindouf, situats al desert algerià, on es troba la Daira de Bu Craa, amb la qual Palafrugell manté un conveni d’agermanament. Des del novembre del 2020, aquest territori està en guerra amb el Marroc per recuperar la seva terra.

La seva estada, que durarà fins a finals d’agost, forma part del projecte “Vacances en Pau 2024” coordinat per ACAPS, membre de la Taula de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Palafrugell. L’objectiu del projecte és permetre que diversos infants sahrauís passin les vacances en un entorn diferent i donar a conèixer la realitat del poble sahrauí. Durant la seva estada, es faran diverses revisions mèdiques als nens, participaran en casals d’estiu i en activitats lúdiques amb les famílies d’acollida. Un aspecte important del projecte és garantir una alimentació adequada, ja que aquests infants tenen un accés limitat a productes frescos als campaments de refugiats.

ACAPS Girona participa en el projecte “Vacances en Pau”, organitzat per la Delegació del Front Polisari a Catalunya. Les colònies d’estiu per infants sahrauís simbolitzen la solidaritat amb aquests nens i nenes i són un clam per la pau, contra la injustícia i la guerra.

ACAPS Girona continua buscant famílies d’acollida per poder augmentar el nombre d’infants sahrauís que puguin gaudir de l’estiu al Baix Empordà.

Sílvia Pérez Cruz tanca el Festival ÍTACA 2024 amb un concert memorable a Calella de Palafrugell

Sílvia Pérez Cruz va fer ahir el concert de tancament del Festival ÍTACA 2024 a la platja de Port Bo de Calella de Palafrugell. L’actuació va tenir lloc davant de 2.000 espectadors i amb totes les entrades exhaurides. La cloenda es va alinear amb la tònica general de la 12a edició del festival, que ha comptat amb cinc sold outs dels sis dies de concerts organitzats amb aforament controlat. En total, el festival ha acollit 28.000 persones en quinze actuacions a diferents municipis de l’Empordà, com l’Escala, Gualta, Corçà, l’Estartit i la Pera.

El concert d’ahir va tancar un cercle simbòlic, ja que Sílvia Pérez Cruz havia inaugurat el mateix escenari el 7 de juliol de 2013, durant el segon any del festival. Acompanyada de Bori Albero (contrabaix) i Marta Roma (violoncel), Pérez Cruz va oferir un concert irrepetible que va comptar amb la col·laboració especial del trobador cubà Roly Berrío i un cor d’antics companys de l’Escola de Música de Palafrugell.

La cantant va presentar el seu darrer àlbum, “Toda la vida, un día”, una reflexió sobre la vida i la mort, i va interpretar temes del seu repertori aclamat. Sílvia Pérez Cruz, amb una veu impressionant i un bagatge musical que inclou la tradició de la cançó popular ibèrica i llatinoamericana, així com el jazz i la música clàssica, va captivar el públic amb la seva manera personal de cantar.

El Festival ÍTACA 2024 va començar el 30 de març amb la Santa Gresca de l’Escala i ha continuat amb actuacions a diversos llocs, destacant l’ÍTACA Sant Joan a l’Estartit, que va reunir 10.000 persones al recinte dels concerts i 15.000 a la revetlla popular. Aquesta edició ha estat la més femenina de la seva història, amb gairebé dos terços de les propostes liderades per dones. El festival, organitzat per la productora gironina Link Produccions, ha ofert una programació variada i a preus populars, amb artistes catalans i d’arreu de l’estat.

Setmana de sol i ambient més calorós

La setmana comença amb temps assolellat i temperatura a l’alça. El termòmetre pot superar avui els 30 ºC de màxima a l’interior del Baix Empordà amb ambient més xafogós a la costa.

A partir de migdia i tarda el vent de comonent sud, sud-oest guanyarà intensitat, un garbí que pot bufar amb cops de 40 a 50 km/h. Estat del mar molt tranquil aquest matí i sols lleugera maror a la tarda amb onades màximes al voltant de 0,5 metres.

Demà i dies vinents ens trobarem sota domini del sol i temperatura que anirà pujant com a mínim fins dijous, repetint el patró de vent de garbí per les tardes.

El món de les havaneres continua sent tan masculí?

neus mar

Fotografia: Neus Mar. Imatge d’Arxiu (2021)

En el programa especial per la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell ens hem preguntat si el món de l’havanera continau sent tan masculí com era als seus inicis o fa uns anys. El cert és que, en comparació amb els homes, són poques les dones artistes que han actuat a l’escenari de la Cantada. Aproximadament, són només el 20% del total d’artistes que hi han actuat, segons ha analitzat Ràdio Capital. I només hi ha hagut un 5% d’actuacions de dones solistes o de grups liderats per dones. Hem parlat amb algunes artistes que hi han actuat i que porten anys dedicant-se al món de l’havanera per saber què en pensen.

Una d’elles és la Núria Berengueras, del Grup Ultramar. La Núria va començar a cantar l’any 1978, amb el grup Quatre Veus. Era la líder del grup, convertint-se així en la primera dona en dirigir-ne un. Assegura que ella NO li va donar massa importància a aquest fet, ja que simplement es veia com una persona a qui li agradava cantar havaneres. Ara bé, explica va tardar poc a adonar-se que hi havia gent que NO hi estava d’acord.

Una altra cantant d’havaneres amb molts anys de trajectòria, i a més, de solista, és la Neus Mar. Ella va començar el 2006, i ens ha explicat com se sentia en aquella època.

I després, també hem pogut parlar amb un altre grup format per tres cantants. Són Haváname, que van ser el primer grup NOMÉS de dones en actuar a Calella. N’ha parlat a Ràdio Capital la directora del grup, Aleli Vázquez. 

Actualment, totes creuen que el món de l’havanera ha millorat en aquest sentit. Ara bé, també creuen que encara queda feina per fer. La Neus Mar ens ha posat l’exemple d’una situació que va viure fa poc. 

Tot i això, Núria Berengueras i Haváname celebren els avenços que asseguren que hi ha hagut fins ara. Ara bé, també creuen que cal seguir treballant.

Les dues creuen que cal normalitzar del tot el fet que hi hagi dones en les havaneres, i que ha de deixar de ser un tema de debat.

El viatge de l’havanera: de Cuba a Calella de Palafrugell

L’havanera és un gènere que neix de la fusió de músiques i ritmes que van viatjar entre continents. En el programa especial que Ràdio Capital va emetre en directe des de la Calella de Palafrugell per la 57a cantada d’havaneres ens vam preguntar com arriba exactament l’havanera a Catalunya i a Calella. Existeixen diferents versions i nosaltres hem parlat de la més repetida.

Per això, hem fet un viatge musical que comença a Anglaterra amb la contradansa anglesa. Després hem fet una parada a França i Espanya abans de travessar l’Atlàntic cap a Cuba. I cop allà, hem vist com la contradansa adopta ritmes caribenys abans que torni un altre cop cap a la península ibèrica amb lletra i un ritme més lent. A la costa empordanesa es troba amb els cants de taverna i finalment puja als escenaris per crear la popular cantada d’havaneres de Calella.

Escolteu tots els detalls d’aquest viatge d’anada i tornada.

 

Havanera, rumba o valset

En una cantada d’havaneres no només s’hi canten havaneres. Sovint hi sonen altres estils musicals com la rumba, el bolero o el valset marinat… a més de l’havanera. Com vas, de coneixement sobre el tema?