Les lletres de les havaneres utilitzen moltes metàfores i llenguatge mariner, cosa que també passa en el cinema i en pel·ícules com “Pirates del carib”. Per això hem volgut sortir a preguntar si algunes d’aquestes frases pertanyen a la cançó de taverna o a la saga de pel·lícules.
Eye Tana canta ‘Summer fling’ i ens descobreix la seva màgia
L’Aitana Gilabert “@eye_tana”, cantautora i compositora, col·labora a La Xalana, el programa matinal dels caps de setmana d’estiu. Aquest primer dissabte 6 de juliol ha cantat ‘Summer Fling’, una de les seves cançons que parla sobre els amors d’estiu escrita a Tamariu i inspirada en els paisatges paradisíacs de Costa Brava.
Després que ens presentés el seu tema, n’hem analitzat la lletra i l’origen de la melodia. Hem parlat de les relacions efímeres i les històries que passen durant els estius a les cales de l’Empordà.
Eye Tana presentarà la cançó i el seu primer ep ‘I’ al festival Les Nits al Molí, al Molí de Can Boada a Banyoles el pròxim divendres 12 de juliol a dos quarts de nou del vespre.
Txabi Franquesa es posa a la butxaca el públic de Sant Feliu de Guíxols
L’actor i humorista barceloní arribava ahir dissabte al Festival Salat, per presentar el seu xou ‘Escocía’, i va triomfar amb una exhibició de dues hores ininterrompudes d’humor.
La Sala Las Vegas de la vila ganxona va ser testimoni d’un espectacle que ja va per la seva tercera temporada, i que en la majoria de ciutats espanyoles on ha aterrat, ha penjat el cartell de ‘sold out’.

El títol de l’obra vol exemplificar com de cuita es troba la gent a partir dels 40 anys. És com una mena de coïssor generacional, que ell mateix està experimentant per edat, i ho comparteix amb un públic majoritàriament de la seva mateixa franja vital.
Amb una platea on gairebé no hi cabia ni una agulla, Franquesa va fer una autèntica demostració de domini del directe, fent partíceps als assistents, i amb un reguitzell d’anècdotes infinit.
Un espectacle molt recomanable per passar dues hores de diversió, i en el qual és pràcticament impossible no riure desaforadament amb multitud de vivències en les que ens hi trobarem identificats de ben segur.
L’Ajuntament de Torroella reforça la capacitat i autonomia d’abastament d’aigua potable amb la construcció d’un pou
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí està enllestint la construcció d’un nou pou per millorar la capacitat d’abastament d’aigua potable a Torroella i l’Estartit. El municipi es proveeix d’aigua a través de dos pous situats a Canet de la Tallada (Canet 1 i Canet 2) i dos més a Gualta, un dels quals està gestionat pel Consorci d’Aigües de la Costa Brava.
El nou pou, anomenat Canet 3, substituirà el Canet 1, construït l’any 1988 amb una canonada de ferro de 600 mm de diàmetre. Aquest pou ha vist disminuït el seu rendiment en els darrers anys. Amb l’objectiu de millorar-ne el seu rendiment, l’any 2017 s’hi van fer treballs de millora i es va reentubar amb canonada de 500 mm de diàmetre quan es va detectar que la reixa d’aspiració estava deteriorada. L’any passat també s’hi van fer treballs de neteja.
Malgrat les tasques de millora i manteniment que s’hi han fet, l’alcalde, Jordi Colomí, ha explicat que “la disminució de la seva capacitat ha motivat la necessitat de trobar una solució per compensar la pèrdua i donar major seguretat i autonomia a l’abastament municipal”.
Els treballs de construcció del nou pou van començar el 25 de juny i estan coordinats pel servei municipal Montgrí Aigua. S’està construint per emergència degut a l’estat de sequera. S’espera poder-lo tenir en funcionament la setmana del 15 de juliol. Els propers dies es farà la instal·lació de la bomba i del muntant a l’interior del pou, la connexió amb la canonada d’impulsió existent, el cablejat elèctric i l’aforament del pou per determinar el cabal d’aportació obtingut.
L’actuació es completarà amb el condicionament de l’entorn del pou, tasca que es farà posteriorment. Aquest nou pou és una iniciativa clau per garantir l’abastament d’aigua potable al municipi, proporcionant seguretat i autonomia en la gestió dels recursos hídrics locals.
Calella de Palafrugell celebra la 57a Cantada d’Havaneres amb homenatge a Josep Bastons i llengua de signes catalana
La platja de Port Bo ha tornat a agermanar la nit, el mar i les havaneres. La tradicional Cantada, que marca l’inici de l’estiu a la Costa Brava, ha atret milers de persones fins a Calella, el nucli de Palafrugell que any rere any -i ja en van 57, descomptant el parèntesi de la pandèmia- es converteix en capital del cant mariner.
Per l’escenari de la Cantada hi han passat els grups Arjau, Els Cremats, Peix Fregit i Les Anxovetes. L’artista convidada ha estat Mariona Escoda, la guanyadora de la primera edició del programa ‘Eufòria’ de TV3.
Aquest 2024 també ha estat, però, el primer en què Port Bo, un dels grups degans de la Cantada, no hi ha pres part. Després de la renúncia de l’antic director artístic, aquest any l’organització ha anat a càrrec d’una comissió formada per tots els grups locals de Palafrugell (referència en el món de l’havanera).
La comissió va establir un nou sistema rotatiu perquè cada any tres grups locals pugessin a l’escenari de Calella de Palafrugell. I de manera consensuada, es va decidir que tant Neus Mar Grup com Port Bo en quedessin fora aquest 2024.
Amb Port Bo, de fet, s’ha seguit el mateix criteri que en el seu moment ja va afectar Peix Fregit (perquè el grup ja no conserva cap dels seus membres històrics). El 2012 Port Bo no va pujar a l’escenari de la Cantada, però sí que va formar part de la programació paral·lela (fent duet amb la cantant Nina).

La primera cantada en llengua de signes… a la ràdio
Ràdio Capital va emetre el programa “Una cantada diferent“ des de la Plaça del Port Bo. El programa va començar a les vuit del vespre i, a més del nou format de programa ja anunciat, la transmissió va incorporar la llengua de signes.
Per fer-ho la ràdio de l’Empordà va comptar amb l’Associació Sociocultural “Encantades“ que des de fa cinc anys, facilita experiències accessibles en llengua de signes a través de la música per a Persones Sordes.
La incorporació de la llengua de signes es va poder seguir en format audiovisual a través del web de Ràdio Capital i també a youtube, facebook, twitter, twitch i Instagram i gràcies a dues intèrprets de l’associació que participarà al programa des de la mateixa platja del Port Bo.
La transmissió en llengua de signes va ser possibles gràcies a la col·laboració d’OH La La comunicació i l’Ajuntament de Palafrugell
Homenatge a Josep Bastons
Amb el mar ple de barques com a fons, i els cremats acompanyant des de la sorra, els diferents grups d’havaneres han anat pujant damunt l’escenari per interpretar el repertori de la Cantada. Al final, i com ja és tradició, mocadors onejant per cantar a l’uníson ‘La bella Lola’ i ‘El meu avi’. Les dues cançons icona de la Cantada d’Havaneres, interpretades conjuntament per tots els grups i els artistes -en aquest cas, Mariona Escoda- que hi participen.
Aquest any, però, també s’ha cantat una tercera cançó: ‘Mariner de terra endins’. D’aquesta manera, la Cantada d’Havaneres ha homenatjat el compositor Josep Bastons, líder carismàtic i un dels fundadors del grup Peix Fregit, que va morir el desembre passat als 96 anys.
‘Mariner de terra endins’, de la qual en va crear la melodia, és la seva havanera més popular. Però el llegat de Bastons inclou fins a un centenar de cançons de taverna. La Generalitat i l’Ajuntament li van reconèixer la seva trajectòria lliurant-li la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Honor de la Vila de Palafrugell.
Reportatge: Què en saps de les Havaneres?
Què en sap la gent que passeja tranquila per Calella, de la cantada d’Havaneres? En Blai Corpas ha voltat per Callela per preguntar-ho. El que diuen et sorprendra…. o no.







Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.