El Palau Solterra acull l’exposició fotogràfica de Leopold Samsó

Leopold Samsó al costat d'una fotografia de Pau Riba i la seva família Data de publicació: dimecres 26 de juny del 2024, 13:13 Localització: Torroella de Montgrí Autor: Gerard Vilà
Leopold Samsó al costat d'una fotografia de Pau Riba i la seva família Data de publicació: dimecres 26 de juny del 2024, 13:13 Localització: Torroella de Montgrí Autor: Gerard Vilà

El Palau Solterra presenta una exposició dedicada a l’obra del fotògraf Leopold Samsó, titulada ‘Tan lluny, tan a prop’. La mostra inclou més de cent fotografies provinents del seu arxiu, amb retrats d’artistes i personalitats culturals dels anys 80, com Salvador Dalí, Jaume Plensa, Pau Riba i Ocaña. També s’exposen imatges de la Barcelona “canalla” postfranquista, així com fotografies dels seus viatges pel món i paisatges diversos.

L’exposició ofereix un recorregut antològic per l’obra de Samsó, destacant l’eclosió de tota una generació després de la dictadura. Segons Pilar Parcerisas, comissària de la mostra, “podem veure com la seva fotografia vol expressar els valors humans i la importància que té la natura”.

Leopold Samsó, seguint l’estela familiar, va decidir dedicar-se a la fotografia i amb només 18 anys va començar a treballar amb Enric Gras, on va aprendre a utilitzar càmeres de gran format. Durant els anys 80, Samsó va retratar figures destacades del món cultural i artístic, situant-les en el seu context arquitectònic i personal.

Entre les fotografies destacades de l’exposició, es poden veure imatges d’Ocaña en un pis modernista, Pau Riba amb la seva família, Jaume Plensa i Miquel Barceló pintant la cúpula del Mercat de les Flors. També hi ha un retrat de Salvador Dalí de 1966, una de les primeres incursions de Samsó en el retrat.

A més dels retrats, Samsó va capturar la Barcelona “canalla” i els seus viatges per Espanya i Portugal. Destaquen imatges d’un exlegionari a Còrdova i de pagesos a Portugal. L’exposició també inclou fotografies de viatges pel Marroc, Haití i l’Equador, mostrant rituals i cultures diverses.

Finalment, l’exposició dedica un espai als paisatges, amb instantànies captades a Andalusia, Portugal i Islàndia, on es ressalta la bellesa i la densitat de l’ombra.

L’empordanesa Genna converteix “El pacte” en la cançó de l’estiu de Ràdio Capital

Cançó de l'estiu 2024 Genna - El pacte
Cançó de l'estiu 2024 Genna - El pacte

Coincidint amb l’inici de la temporada d’estiu la periodista, presentadora de televisió i locutora de ràdio Georgina Arnau, coneguda artísticament amb el nom de Genna, ha convertit “El pacte” en la cançó de l’estiu de Ràdio Capital de l’Empordà.

Amb una tornada positiva i alhora nostàlgica, la cançó parla de la reconciliació amb els llocs que en el passat han tingut un significat especial. Per fer-ho Genna aposta per un tema que fusiona l’indiepop amb l’electrònica i amb la veu càlida de l’artista. La cançó es va publicar en format EP el passat mes d’abril, mentre que la versió per a Ràdio Capital sonarà a partir de l’1 de juliol com a Cançó Capital de la setmana, per incorporar-se després a la programació musical de l’emissora. Per altra banda, amb la tornada del tema també se n’han fet diversos indicatius que sonaran al llarg del dia, durant tot l’estiu.

“El Pacte” (Promoarts music) ha estat produït per Uri Plana (Siderland) i Roger Argemí mentre que el videoclip de la cançó (rodat entre les platges de la Rubina i l’Almadrava) l’ha dirigit ella mateixa. 

Qui és Genna?

Genna és el nom artístic de Georgina Arnau, una periodista i cantant de Castelló d’Empúries. Actualment és coneguda per ser presentadora del programa Tot es Mou a 3Cat. Paral·lelament, ha desenvolupat la seva passió per la música, destacant en l’escena indiepop i electrònica.

Mira el videoclip de la cançó

Paula Badosa continua fent passes endavant

A la begurenca no li està anant malament l’arribada dels tornejos sobre herba, i de moment ja ha passat dues rondes al WTA 500 de Bad Homburg (a Alemanya).

En el primer partit es va desfer amb solvència de l’holandesa Arantxa Rus, per un clar 6-4 i 6-1. I a segona ronda es va imposar amb una remuntada imponent a la tennista local Jule Niemeier, que abans havia vençut la principal favorita al títol, la grega Maria Sakkari.

L’alemanya s’havia adjudicat el primer set per 4-6, però Badosa va derrotar-la en els dos següents per 6-2 i 6-1.

Gràcies a aquest triomf, la de Begur avança fins a quarts de final, i de retruc s’assegura tornar a entrar en el top-100 quan s’actualitzi el rànquing.

El proper partit de Badosa serà demà dijous contra la guanyadora del duel entre la ucraïnesa Yastremska i la russa Shnaider.

Supermatí – 26 juny 2024

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 26 juny 2024
Loading
/

L’Associació Empordà Mar inicia la segona fase del projecte PosidoniaGrows a la cala Galladera

La platació que es va fer l'any passat a la zona Data de publicació: dimecres 26 de juny del 2024, 07:00 Localització: Cadaqués Autor: Cedida a l'ACN
La platació que es va fer l'any passat a la zona Data de publicació: dimecres 26 de juny del 2024, 07:00 Localització: Cadaqués Autor: Cedida a l'ACN

L’Associació Empordà Mar, amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i del Parc Natural del Cap de Creus, ha iniciat aquest dimarts la segona fase del projecte PosidoniaGrows a la cala Galladera. Aquesta fase inclou la plantació d’unes 500 plàntules de posidònia. La iniciativa continua la tasca de plantació de 700 exemplars que es va realitzar l’any passat a aquesta cala i a cala Nans, amb l’objectiu de reduir i combatre la presència de l’alga invasora Caulperpa cylindracea. Aquest any, el projecte es concentra exclusivament a Galladera, on la supervivència de les plantes plantades l’any passat ha estat del 85%.

L’any passat, l’associació va començar la primera plantació de posidònia en dues cales de Cadaqués. El projecte es va concebre un any abans amb l’objectiu de combatre l’expansió d’aquesta alga invasora d’origen asiàtic que ha colonitzat diverses zones del Cap de Creus.

El projecte busca frenar l’erosió de les praderies mortes, recuperar les àrees afectades i reduir la presència de l’alga invasora. També pretén millorar les tècniques de restauració de les praderies marines, calcular el balanç d’emissions de carboni i sensibilitzar la població sobre les pràctiques de fondeig responsable.

En la primera fase, es van plantar 700 exemplars (300 a la cala Galladera i 400 a cala Nans). Un any després, s’ha constatat l’èxit del projecte a Galladera, on la supervivència és del 85%, mentre que a cala Nans és del 50%. El responsable d’Empordà Mar, Salva Manera, destaca que a Galladera el fondeig està prohibit, la qual cosa ha permès un seguiment adequat de les plantacions.

A cala Nans, on el fondeig és lliure, els resultats no han estat tan bons i s’ha decidit no plantar-hi més exemplars fins que es reguli el fondeig. Manera subratlla la necessitat d’ordenar el fondeig en aquesta cala per compatibilitzar-ho amb les plantacions.

Manera també destaca que s’ha utilitzat un sistema nou basat en llavors recollides en època de floració, cultivades en vivers del Ministeri a Portman, Cartagena, i després traslladades a Galladera. Aquest mètode, a diferència de l’ús de fragments vegetals, ha donat millors resultats.

La voluntat és repetir el procés anualment per obtenir resultats concloents. La posidònia necessita molts anys per créixer, i es tracta d’un estudi científic a deu anys vista, que es compararà amb un altre que també es realitza a Cartagena.

 

Palafrugell revisa les caixes niu per fomentar la biodiversitat urbana

privat:-palafrugell-potencia-la-biodiversitat-a-traves-de-25-caixes-niu-que-aquesta-primavera-han-acollit-9-nius-de-pardal-xarrec-amb-14-ous-i-14-pollets
Privat: Palafrugell potencia la biodiversitat a través de 25 caixes niu que aquesta primavera han acollit 9 nius de pardal xarrec amb 14 ous i 14 pollets

Aquest mes de juny s’ha dut a terme la revisió de primavera de les 25 caixes niu per a ocells insectívors, rapinyaires nocturns i ratpenats, situades en centres educatius, equipaments i espais verds de Palafrugell.

L’objectiu de la revisió en època de cria és identificar les espècies presents i detectar nius, postes, pollets o individus dins les caixes niu.

Les caixes van ser construïdes l’any 2019 pels alumnes de la Fundació Tresc amb fusta reciclada de palets. La seva col·locació, el 2020, i les revisions anuals es fan amb l’assessorament dels tècnics de Natura Montfred, la col·laboració del Grup de Natura Sterna i la participació dels alumnes dels centres educatius participants.

El projecte busca potenciar la biodiversitat urbana i funcional per millorar la conservació dels ecosistemes urbans, incentivant grups faunístics que ajuden en el control biològic de plagues, la resiliència al canvi climàtic i l’increment de la biodiversitat autòctona, contribuint així a la qualitat de vida dels ciutadans.