25.4 C
Pals
Dimecres, 27 agost 2025
- Publicitat -

Detenen un home a Sant Feliu de Guíxols per robar a persones utilitzant la submissió química

mossos segrest
Pla de detall del lateral d'un dels nous vehicles dels Mossos d'Esquadra presentats al Complex Egara, el dia 11 de novembre de 2021. (Horitzontal)

Els Mossos d’Esquadra han detingut a Sant Feliu de Guíxols un home de 26 anys. Se l’acusa d’un delicte de robatori amb violència, estafes informàtiques i una agressió sexual. Segons la policia, el jove utilitzava drogues per anul·lar la voluntat de les víctimes, i després els robava les pertinences o feia compres fraudulentes amb les seves targetes bancàries.

La investigació va començar a principis de maig a Barcelona. Una víctima va presentar denúncia després de quedar inconscient a casa seva. Havia conegut el detingut a través d’una aplicació de cites. Després de preparar-li un xopet, la víctima va perdre el coneixement. L’endemà, a l’hospital, els metges van detectar benzodiazepines, un tipus de substància amb efectes sedants. També va comprovar que li havien sostret diners en efectiu, joies, material informàtic i documentació, i va trobar moviments fraudulents per valor de més de 9.000 euros al seu compte bancari.

Dos dies després, una patrulla de la policia va identificar tres joves que sortien d’una botiga d’informàtica a Barcelona. Portaven eines per cometre robatoris. Un dels joves coincidia amb la descripció facilitada per la víctima. A partir d’aquest fet, els investigadors van localitzar el grup en un hotel de Calonge, al Baix Empordà.

Durant l’escorcoll a l’hotel, la policia va recuperar diversos aparells electrònics que pertanyien a la víctima de Barcelona. També van trobar altres telèfons mòbils presumptament robats. En contactar amb un dels propietaris, van descobrir que es tractava d’una altra víctima, que havia estat intoxicada i ingressada d’urgència en un hospital de Girona.

Els agents han pogut relacionar almenys dos casos més ocorreguts entre l’abril i el maig de 2025 al districte de Ciutat Vella, a Barcelona. Les víctimes van reconèixer l’autor i el modus operandi coincideix amb el descrit en les altres denúncies.

En el moment de la detenció, el sospitós no tenia antecedents policials. El 16 de maig va passar a disposició judicial. La policia continua amb la investigació per identificar possibles nous casos i determinar si el detingut formava part d’un grup organitzat.

Calonge i Sant Antoni organitza un acte obert a la ciutadania per fer un balanç de mig mandat

El govern de Calonge i Sant Antoni fa balanç de mig mandat en un acte obert a la ciutadania (2)

L’equip de govern de Calonge i Sant Antoni ha fet balanç de mig mandat aquest divendres al vespre amb un acte institucional obert a la ciutadania. L’esdeveniment, celebrat a la Sala Gran del castell de Calonge, ha posat de manifest la voluntat de transparència de l’executiu local.

Conduït pel periodista Josep Puigbó, l’acte s’ha estructurat en dues parts. En la primera, diversos regidors de les formacions que integren el pacte de govern han compartit les seves valoracions. Hi han participat Lídia Sánchez, regidora de Medi Ambient; Arturo Prades, responsable d’Hisenda i Habitatge; Elena Montiel, regidora d’Igualtat i del projecte Poble de Llibres; Alberto Mas, regidor de Seguretat; i Raoni Molina, regidor de Platges i Salut.

En la segona part, l’alcalde Jordi Soler ha respost preguntes sobre la gestió municipal i també qüestions de caràcter més personal. Ha destacat que “aquest és el millor govern en què he estat mai” i ha assenyalat que un dels grans reptes és “mantenir la velocitat de creuer actual”.

Durant l’acte s’han repassat els principals projectes impulsats en els darrers dos anys. Entre ells, la revitalització del centre històric a través del projecte Poble de Llibres, el nou contracte de recollida de residus, la creació de pisos de lloguer social, la consolidació de les platges amb nous espigons i la creació de l’àrea d’Igualtat i Dona.

Altres actuacions destacades són el reforç de la plantilla de la Policia Local, la reforma de la plaça Catalunya i l’avinguda Costa Brava de Sant Antoni, la nova plaça de la Sala Fontova i el Centre Cultural Colònica, dedicat al turisme del vi i la gastronomia. També s’ha avançat en la conservació de varietats de vinya autòctones i en el projecte de creació d’àrees verdes marines al litoral.

Amb aquest balanç de mig mandat, el govern municipal ha volgut apropar-se a la ciutadania i compartir els avenços assolits, alhora que ha marcat el camí per a la segona meitat de la legislatura.

Rècord històric de temperatura del mar a l’Estartit en un mes de maig

Josep Pascual Medalla l'Estartit

La temperatura del mar a l’Estartit, a la Costa Brava, ha assolit un rècord històric aquest mes de maig. El passat 30 de maig, la superfície marina va arribar als 21 graus, la xifra més alta registrada mai en aquest període de l’any. És el valor més elevat des que es fan mesuraments en aquesta zona, ara fa més de cinquanta anys.

Segons les dades de Josep Pascual, observador oceanogràfic de referència, aquesta temperatura supera en uns 3 graus la mitjana climàtica que sol tenir l’aigua per aquestes dates, que habitualment oscil·la entre els 17 i els 18 graus. Els experts consideren que es tracta d’una anomalia sense precedents. De fet, ni tan sols durant onades de calor primerenques s’havien registrat valors tan alts en aquesta època.

El fenomen coincideix amb un episodi de calor anòmal que ha afectat Catalunya durant els darrers dies de maig. Les temperatures de l’aire han estat més pròpies de ple estiu que no pas de finals de primavera. En aquest context, el Mediterrani occidental presenta actualment uns valors de temperatura marina més característics d’un mes de juliol.

Diversos factors meteorològics han contribuït a aquest ràpid escalfament del mar. D’una banda, la persistència de dies assolellats. De l’altra, l’absència de vent fort i una mar encalmada. Segons explica Josep Pascual, aquestes condicions han afavorit que la calor acumulada a la capa superficial de l’aigua no es dissipés. Això ha permès que la temperatura hagi anat augmentant de manera progressiva al llarg de tot el mes de maig.

Aquesta situació s’inscriu en una tendència d’escalfament sostingut del Mediterrani. Les observacions a llarg termini recollides a l’Estartit mostren un augment constant de la temperatura de les aigües costaneres. En concret, la temperatura mitjana anual de la superfície marina ha pujat més d’un grau en els darrers cinquanta anys.

Aquesta sèrie històrica, iniciada l’any 1974 i reconeguda internacionalment pel seu valor climàtic, posa de manifest l’impacte del canvi climàtic a escala local. Des de finals dels anys vuitanta, tant la temperatura com el nivell del mar a l’Estartit han anat en augment. Un exemple recent va ser el rècord absolut registrat a l’agost de 2022, quan es van mesurar 27 graus i mig a mig metre de fondària, en plena onada de calor estival.

Els científics adverteixen que l’escalfament del Mediterrani té conseqüències importants. Segons diversos experts i institucions, aquest mar s’està escalfant aproximadament un 20 per cent més ràpid que la mitjana global dels oceans. Això afecta de manera directa la biodiversitat marina. Per exemple, afavoreix la proliferació d’espècies tropicals i pot provocar episodis de mortalitat d’espècies autòctones.

A més, una mar més calenta pot alterar la meteorologia regional. Segons l’Agència Estatal de Meteorologia, un Mediterrani molt càlid aporta més humitat a l’atmosfera. Això incrementa la sensació de xafogor i pot intensificar les pluges torrencials si es donen les condicions adequades.

Davant d’aquestes dades, els meteoròlegs catalans subratllen que l’escalfament de les aigües del litoral català és un indicador clar del canvi climàtic. Situacions com la d’aquest mes de maig a l’Estartit podrien repetir-se i fins i tot agreujar-se en el futur si no es redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Jordi, Maria i José són els noms i cognoms més freqüents al Baix Empordà el 2024: consulta quants veïns es diuen com tu

Jordi García, Maria Martínez, José Sánchez. Aquests podrien ser perfectament noms típics de qualsevol carrer del Baix Empordà, si tenim en compte les dades que acaba de publicar l’Idescat sobre els noms i cognoms més freqüents a cada comarca de Catalunya, actualitzades a data de 2024.

El rànquing confirma algunes tendències que ja s’intuïen: la pervivència de noms tradicionals catalans, l’impacte de la migració interna d’altres comunitats de l’Estat i l’empremta creixent de la diversitat cultural i lingüística que caracteritza la comarca.

Jordi, el nom d’home més freqüent al Baix Empordà
El nom masculí més habitual a la comarca és Jordi, amb 1.698 homes que el porten. Tot un clàssic català que aquí resisteix amb força, per davant de José (1.459), Antonio (1.300), Josep (1.204) i David (1.139).

També apareixen en el top 10 Mohamed (1.107), una mostra clara de la presència de comunitats d’origen marroquí a municipis com Palafrugell, Palamós o Torroella de Montgrí; Marc, Juan, Joan i Francisco.

A diferència d’altres comarques catalanes on Antonio és el primer nom masculí en nombres absoluts, aquí Jordi conserva el lideratge, i Josep també manté una posició destacada.

Maria, el nom de dona més transversal
Entre les dones, Maria (i la seva variant María) és, de llarg, el nom més comú: 1.586 dones a la comarca porten aquest nom. La segueixen Montserrat (1.274), María del Carmen (1.050) i Núria/Nuria (1.014).

També es mantenen en el top 10 noms com Marta, Carmen, Anna, Cristina, Laura i Maria Teresa.

Curiosament, Montserrat, tot i ser un nom molt associat a la identitat catalana, encara ocupa la segona posició, cosa que indica la vigència dels patrons de noms tradicionals en moltes famílies.

La petjada de la immigració: Mohamed entre els més freqüents
Una dada rellevant és la presència de Mohamed entre els 10 noms masculins més comuns, amb 1.107 homes a la comarca. Això reflecteix la creixent diversitat cultural del Baix Empordà, que en les darreres dècades ha rebut onades migratòries provinents, entre d’altres, del Magrib.

És un fenomen similar al que es dona al conjunt de Catalunya, on Mohamed ja supera els 40.000 ciutadans, segons l’Idescat.

En canvi, entre les dones, cap nom clarament associat a la immigració apareix en el top 10, tot i que noms com Fàtima o Salma comencen a guanyar pes en generacions més joves.

García: el cognom que domina el Baix Empordà
Pel que fa als cognoms, la tendència és clara i coincideix amb la resta del país: García és el cognom més freqüent, amb 2.571 persones que el tenen com a primer cognom.

El segueixen Martínez (1.830), Sánchez (1.646), Fernández (1.469), López (1.454), Rodríguez, Pérez, González, Ruiz i Gómez.

Aquestes dades mostren com els cognoms d’origen castellà continuen tenint molt de pes al Baix Empordà, en bona part fruit de la migració provinent d’Andalusia, Extremadura o Castella durant les dècades del desenvolupament turístic i industrial de la comarca, a mitjans del segle XX.

Comparativa comarcal: què diferencia el Baix Empordà?
A diferència de comarques veïnes com l’Alt Empordà, on José i Antonio encara són molt més habituals, o del Gironès, on David i Marc han escalat posicions, el Baix Empordà manté Jordi com a referent masculí.

Entre les dones, Maria lidera també amb contundència, com arreu del país, i Montserrat hi manté una presència més alta que en altres zones més urbanitzades.

Pel que fa als cognoms, el predomini de García és gairebé universal a tot Catalunya, però cal destacar que al Baix Empordà la proporció és lleugerament superior a la mitjana catalana.

Consulta personalitzada: busca el teu nom o cognom
Vols saber si el teu nom o cognom es troba entre els més freqüents del Baix Empordà? O vols comparar com canvien aquestes tendències entre comarques?

Ho pots fer fàcilment a través de les eines interactives de l’Idescat:

Consulta de noms al Baix Empordà

Consulta de cognoms al Baix Empordà

L’empordanesa Txell Alós acaba cinquena en la categoria U14 a l’Europeu de golf d’Edimburg

Txell Alós

Txell Alós, jove golfista de Torroella de Montgrí, ha tancat el Campionat d’Europa U14 de golf en cinquena posició. Amb aquest resultat, ha assolit l’objectiu que s’havia marcat: situar-se entre les deu primeres classificades.

La competició s’ha celebrat al camp The Musselburg Golf Club, a Edimburg, a Escòcia. Alós, que pertany a l’Empordà Golf Club de Gualta i s’entrena amb Pol Bech, ha sumat un total de 222 cops en tres jornades. Durant els dos primers dies es va situar segona, però el fort vent del tercer dia va complicar-li el joc.

A més, la jugadora empordanesa ha participat i ha vençut en la Van Horn Cup, una prova paral·lela del mateix campionat. Aquesta competició, d’un sol dia, reuneix les millors jugadores de cada categoria.

Txell Alós només fa tres anys i mig que juga a golf. El passat cap de setmana s’ha proclamat campiona de Catalunya infantil per tercera vegada. Ja havia guanyat els campionats de Catalunya en categories benjamina i alevina els anys 2022 i 2023. Ara, la golfista de Torroella es prepara per disputar el Campionat d’Espanya, que tindrà lloc a finals de juny al camp La Estancia Golf de Cádiz.

Es presenta el primer Mapa dels hàbitats marins amb una imatge completa del fons marí

La Generalitat ha presentat aquest dijous el primer Mapa dels hàbitats marins de Catalunya. Es tracta d’un projecte pioner que aporta una imatge completa i detallada del fons marí català. El mapa recull informació sobre la composició dels fons, la batimetria i la geomorfologia del litoral, des de Portbou fins a les Cases d’Alcanar.

L’elaboració d’aquest mapa respon a un buit històric d’informació sobre l’estat i la composició dels hàbitats marins. Segons ha explicat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, “aquest nou instrument permetrà planificar i gestionar de manera sostenible les activitats que tenen incidència en l’àmbit marí”.

El Mapa identifica un total de 26 hàbitats marins, dels quals quatre són d’interès comunitari. Inclou coves submarines, estuaris, fons rocosos i praderies de posidònia oceànica. El conjunt de dades es pot consultar a través del portal Hipermapa de la Generalitat.

Els hàbitats cartografiats es distribueixen en tres grans ambients que ocupen prop del 93% de la superfície estudiada. A la Costa Brava nord i al Maresme predominen les sorres i les sorres fangoses. En canvi, entre Barcelona nord i el Delta de l’Ebre, es troben majoritàriament fangs i fangs sorrencs. Aquestes diferències es deuen als processos sedimentaris associats als grans rius com l’Ebre, el Llobregat i el Besòs.

Un dels hàbitats més destacats són les praderies de posidònia oceànica, considerades fonamentals per a la biodiversitat marina i la protecció de la costa. Aquests alguers cobreixen una superfície de prop de 4.600 hectàrees, un 2,4% del total mapejat. Es troben sobretot a la Costa Brava, a l’àrea marina del Parc Natural del Cap de Creus, i també a la costa de Tarragona.

A més de la posidònia, s’han identificat importants hàbitats de Cymodocea nodosa. Aquesta planta marina es localitza en zones més fangoses i properes a les desembocadures de rius, com les badies del Delta de l’Ebre i els aiguamolls de l’Empordà. En conjunt, les praderies de fanerògames marines ocupen prop de 3.000 hectàrees.

El mapa també ha posat en relleu l’existència de fons de grapissar o maërl, formats per algues calcàries. Aquests fons, que ofereixen refugi i alimentació a nombroses espècies, ocupen més del 20% de la superfície mapejada en zones com el Maresme i la Costa Brava sud.

Pel que fa als fons rocosos, s’han localitzat principalment a la part nord de la costa catalana. Tot i que representen un percentatge reduït de la superfície prospectada, són hàbitats d’alt valor ecològic. Es tracta de substrats durs i compactes, tant submergits com semiemergits, d’origen geològic o biològic.

El projecte ha requerit quatre anys de treball intensiu. La campanya de prospecció ha cobert prop de 190.000 hectàrees del litoral, des de la línia de la costa fins a una profunditat de 50 metres. Per fer-ho, s’ha utilitzat un vaixell equipat amb sonar d’escombrada lateral i sonda multifeix. A més, s’han recollit mostres de sediments i s’han realitzat filmacions submarines per caracteritzar els hàbitats.

Per a les zones menys profundes, entre els 5 i els 10 metres de fondària, s’ha emprat tecnologia LiDAR, que ha permès obtenir imatges en tres dimensions de molt alta resolució.

La inversió total ha estat de 3,9 milions d’euros. El 75% del cost s’ha finançat a través del Fons Europeu Marítim i de la Pesca. Segons ha explicat la secretària general del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Cristina Massot, “aquesta eina és essencial per garantir la gestió sostenible dels hàbitats d’interès per a la pesca, fonamentals per a la reproducció i creixement de moltes espècies”.

El Mapa dels hàbitats marins s’integra dins l’Estratègia marítima de Catalunya 2030 i l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat. També complementa altres projectes, com la xarxa de radars d’alta freqüència de l’Institut Oceanogràfic de Catalunya, que permet monitorar els corrents marins i la temperatura de l’aigua.

Segons ha destacat la consellera Paneque, “el projecte marca un abans i un després en el coneixement del fons marí català. Sabem molt sobre els sistemes terrestres, però el mar era encara poc conegut. Ara disposem d’una imatge integrada de tot el litoral, que ens ajudarà a protegir-lo i a gestionar-lo millor”.

Paneque també ha posat en valor la col·laboració entre departaments de la Generalitat, clau per a l’èxit del projecte. “El mar és un espai natural de gran valor, font de biodiversitat, d’activitat econòmica i part essencial de la nostra identitat com a país mediterrani”, ha conclòs.