La VII Jornada de recerca de residents dels Serveis de Salut Integrals del Baix Empordà (SSIBE), celebrada el divendres 10 d’abril, ha reunit professionals en formació de diferents especialitats per presentar un total de nou treballs i un projecte final de residència.
Durant la jornada, es van lliurar dos premis, dotats amb 300 euros cadascun. En la categoria de metges i metgesses residents, el guardó va ser per a Sara Soria Casals, resident de quart any d’Obstetrícia i Ginecologia, pel seu estudi sobre la capacitat diagnòstica de l’automostra vaginal en el cribratge de clamídia i gonococ.
Pel que fa a infermeria, el premi va recaure en Alejandro García Pérez, Lucía Gil Rubio i Germán Pacheco Regueira, residents de segon any d’Infermeria Familiar i Comunitària a les ABS de Torroella de Montgrí i Palamós. El treball analitza l’ús de pantalles entre joves d’entre 14 i 18 anys en aquests àmbits territorials.
A banda dels treballs premiats, també es van presentar investigacions dels residents de Medicina Familiar i Comunitària i d’Infermeria Familiar i Comunitària de diverses àrees bàsiques de salut. La jornada va incloure, a més, l’exposició del projecte final de residència de la llevadora Sara Fuente.
El jurat va estar integrat per professionals de diferents àmbits, amb representació de la docència, la medicina preventiva, la traumatologia i la infermeria comunitària. La sessió va ser moderada pel Doctor José A Marchena, especialista en Medicina Interna, i Jordi Montià, infermer del CAP de Palamós.
La trobada es consolida com un espai de referència per a la difusió de la recerca entre residents, i des de l’organització s’ha volgut agrair la implicació dels participants, així com la tasca de coordinació i l’assistència del públic.
Un espectador de la cantada d'havaneres de calella, escola el programa especial de Ràdio Capital
Ràdio Capital de l’Empordà i Taronja Ràdio Girona consoliden el seu creixement i superen conjuntament els 19.000 oients en la primera onada de 2026 de l’Estudi General de Mitjans (EGM), una dada que referma el posicionament dels dos projectes dins el panorama comunicatiu de la demarcació de Girona.
En concret, Taronja Ràdio Girona registra més de 13.000 oients*, coincidint amb el seu primer any de trajectòria, mentre que Ràdio Capital de l’Empordà arriba als 6.575 oients*. Aquestes xifres evidencien la bona acollida dels dos mitjans i la seva capacitat de connectar amb l’audiència a través d’una proposta de proximitat, contemporània i arrelada al territori.
El balanç és especialment rellevant en el cas de Taronja Ràdio Girona, que en només un any ha aconseguit consolidar-se com un nou actor radiofònic al territori, amb una evolució sostinguda i una clara capacitat d’atracció d’audiència. Paral·lelament, Ràdio Capital de l’Empordà arriba a aquestes dades en el marc del seu 25è aniversari, una efemèride que posa en valor la trajectòria del mitjà i el vincle consolidat amb l’audiència de l’Empordà.
Aquest creixement també reflecteix el suport creixent de les institucions, empreses i comerços de la demarcació de Girona, que aposten cada vegada més pels mitjans de comunicació de proximitat com a canals efectius per connectar amb la ciutadania. La confiança del teixit econòmic i institucional reforça el paper de Ràdio Capital i Taronja Ràdio com a plataformes de comunicació de referència al territori.
En paral·lel, el portal digital radiocapital.cat reforça també el seu paper, amb 136.000 usuaris únics en el mateix període, una xifra que representa un creixement del 110% respecte a l’any anterior. Aquest increment sostingut evidencia la consolidació del consum digital i la capacitat del mitjà per generar continguts d’alt valor. Destaquen especialment la bona acollida de les entrevistes en profunditat, els reportatges de llarg format i les ficcions sonores com Aquella nit al Tiffany’s, que contribueixen a diferenciar el projecte editorial i a reforçar el vincle amb l’audiència. A més, el butlletí diari de notícies compta amb prop de 3.000 subscriptors i registra taxes d’obertura superiors al 40%, una dada molt significativa dins el sector i que confirma l’alt nivell d’interès i fidelització dels lectors.
Amb aquestes dades, els dos projectes consoliden un model que combina arrelament territorial, innovació en formats i una clara orientació a l’audiència, en un context mediàtic en transformació.
* Dades que inclouen la suma de l’audiència de l’Estudi General de Mitjans (EGM) i el consum en streaming online (Dades pròpies). Dades web (Google analytics + OJD)
Calella de Palafrugell es prepara per rebre aquest cap de setmana més de 100 regatistes en el marc de l’EurILCA Master 2026, XVIII Trofeu Calella de Palafrugell Memorial “Pitus” Jiménez. La competició tindrà lloc entre divendres 17 i diumenge 19 d’abril a les aigües del municipi.
Les proves començaran divendres a les 12 del migdia i es repetiran dissabte a la mateixa hora, mentre que diumenge l’activitat s’avançarà a les 11 del matí. L’organització recorda que els horaris poden variar en funció de les condicions meteorològiques. Abans de l’inici oficial, dijous 16 d’abril, els participants ja podran prendre contacte amb el camp de regates amb diverses sessions d’entrenament.
La cita destaca per la seva dimensió internacional, amb regatistes procedents de més de quinze països. Aquesta participació reforça el pes d’una prova que ja és habitual en el calendari europeu de la classe ILCA en categoria màster.
Més enllà de la competició, l’esdeveniment també vol fomentar l’intercanvi i la convivència entre esportistes, tot consolidant Calella de Palafrugell com un dels escenaris destacats de la vela internacional.
El Festival de la Porta Ferrada inicia una nova etapa aquest 2026 amb l’entrada de l’empresa Barcelona Events Musicals com a gestora i la direcció executiva de Víctor Partido. En una entrevista al Supermatí, Partido ha explicat els reptes d’aquest primer any i les línies mestres d’un projecte que vol combinar continuïtat i renovació.
El relleu al capdavant del festival s’ha produït de manera planificada. Partido assumeix la direcció executiva després d’un període inicial liderat per Jordi Herrero, amb l’objectiu de consolidar el projecte des del territori. “És una transició tranquil·la, amb respecte per al recorregut del festival”, ha explicat.
La 64a edició presenta artistes de primer nivell com The Corrs, Rigoberta Bandini, Mónica Naranjo o David Bisbal. Aquests noms conviuen amb propostes més singulars i artistes emergents, en una programació que busca ser transversal. “El públic és divers i el cartell també ho ha de ser”, ha destacat Partido, que defensa una combinació entre propostes mainstream i d’autor.
Una de les novetats destacades és la recuperació de l’Espai Port, un escenari que no s’utilitzava des de feia dos anys. Aquest espai acollirà propostes més cuidades i singulars, mentre que el Guíxols Arena concentrarà els concerts més multitudinaris amb formats de doble o triple actuació.
Partido també ha remarcat que el 2026 és un any “singular” per als festivals. L’augment dels costos, les grans gires internacionals i els canvis en els hàbits de consum del públic condicionen la programació i la venda d’entrades. “El públic decideix cada cop més a última hora”, ha apuntat, destacant que aquest fenomen s’ha accentuat des de la pandèmia.
Tot i que l’empresa gestora també està darrere del Festival Cruïlla, Partido ha volgut deixar clar que són propostes diferents: “No serà un Cruïlla a Sant Feliu. Cada festival té la seva identitat”. Amb aquesta nova etapa, el Porta Ferrada busca reforçar la seva posició com un dels festivals més emblemàtics del país, mantenint l’essència però adaptant-se als nous temps.
Els pescadors catalans critiquen que el preu del gasoil se’ls ha doblat pel conflicte a l’Orient Mitjà i alerten que la situació els aboca a reduir dies de pesca o a aturar-se. El secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, Xavier Domènech, diu que ja n’hi ha que fan festa els divendres per guardar dies pel segon semestre, «amb l’esperança que el conflicte s’acabi i es tornin a moderar els preus». Des de la Costa Brava, el president de la Federació Catalana de Confraries, Antoni Abad, afirma que viuen la situació amb «incertesa» perquè fa «trontollar» la viabilitat de moltes embarcacions, especialment les d’arrossegament o encerclament. «Calculem que estan gastant uns 200 euros més al dia», detalla.
El conflicte a l’Orient Mitjà ha fet que el preu del combustible s’hagi duplicat en molts ports pesquers. Això suposa el doble del que pagaven fins ara i afecta de ple les embarcacions més grans, com són les d’arrossegament o encerclament. Els pescadors catalans diuen que la situació genera una incertesa «molt gran» en aquest sector primari i que la situació els aboca a reduir dies de pesca, com alguns ja estan fent en ports de Tarragona, o a acabar aturant l’activitat.
Domènech diu que la situació, combinada amb les limitacions dels dies de pesca imposades des de Brussel·les, fa que alguns pescadors estiguin intentant reduir els dies que surten a la mar per guardar-ne de cara al segon semestre, amb l’esperança que el conflicte al Pròxim Orient s’acabi i es tornin a moderar els preus del carburant. «Hi ha barques que els divendres fan festa per estalviar-se aquest dia», explica. «És un moment complicat perquè som dependents de gastar gasoil, no podem fer res per gastar menys», valora.
El secretari afegeix que els tres grans costos que tenen els empresaris del sector són els salaris, les quotes de la seguretat social i el gasoil, i l’afectació per l’encariment del combustible varia en funció de l’art de pesca que es practiqui. «No és el mateix una art menor, que fa servir una barca més petita, que l’arrossegament, que gasta molt més», destaca Domènech.
Amb tot, no creu que això condicioni el cost final per al consumidor. «Que hi hagi menys peix al mercat sempre pot fer que s’incrementi una mica de preu, però hem de pensar que aquí només pesquem el 17% del que consumim», afirma per relativitzar la situació.
Per la seva banda, Abad considera que els ajuts previstos no són suficients i que «si no arriben aviat» faran «trontollar» la viabilitat de moltes empreses. «Si el carro penja enrere, és a dir, si hi ha una despesa més gran que el que en puguem treure, crec que en aquestes demarcacions poden arribar a amarrar i demanar deixar l’activitat». I això afecta de ple les embarcacions més grans, especialment les d’arrossegament i encerclament.
Uns 1.000 euros més a la setmana
Abad diu que l’increment de preus suposa un sobrecost mitjà d’uns 200 euros més al dia per a una embarcació gran. Això, afegeix, a la setmana es tradueix en uns 1.000 euros i en 5.000 al mes. «Aquest tipus de flota va a la retribució «a la part» que es diu: primer es treuen les despeses i després el que queda es reparteix en funció de la feina que fa cadascú», detalla. «Si tens 1.000 euros més de despesa, són 1.000 menys que tens per repartir. Directament, afecta la butxaca del pescador, sigui l’armador o el patró», afegeix.
Amb tot, Abad recorda que es tracta d’un sector estratègic amb greus problemes de relleu generacional i que ja està molt «desgastat» amb les reduccions de jornades de pesca. «Ara ve això i ens acaba d’aixafar», remarca. Sobre això, diu que les ajudes han de ser «ràpides» i més «contundents».
Menys hores de pesca a Blanes
Al port de Blanes (Selva), moltes embarcacions han optat per reduir les hores de pesca arran de l’increment del cost del combustible. El patró major de la confraria, Ferran Martínez, explica que habitualment un dia assolellat com el d’aquest dimarts els vaixells allargarien l’horari fins a les sis de la tarda. A les quatre, però, pràcticament totes ja eren a port i amb el peix descarregat. «Com que el gasoil és més car, la gent torna abans i així estalvia una mica de dipòsit», explica el patró major.
Martínez ha explicat que abans de l’inici de la guerra a l’Orient Mitjà ells pagaven el combustible a 0,65 cèntims el litre. Aquest dimarts ho han fet a 1,25. «Això és més del doble del cost», lamentava el pescador. Ara, demana «ajudes directes i amb efecte immediat» perquè creu que si no moltes flotes acabaran tancant. «Totes les persianes que s’abaixin ara, costarà molt que es tornin a aixecar», ha advertit el portaveu de la confraria de pescadors de Blanes.
De fet, Martínez assegura que els pescadors no deixen d’acumular pedres a la sabata des del 2020. La pandèmia, la guerra a Ucraïna, les limitacions de pesca de la UE i ara aquest nou conflicte fa que el sector acumuli sis anys d’inestabilitat.
A Palamós, menys gambes i més despesa
A la confraria de pescadors de Palamós la flota la formen divuit vaixells d’arrossegament, tres d’encerclament i quinze d’arts menors. El patró major, Miquel Mir, explica que paguen el litre de gasoil a 1,32 euros, quan abans de l’alça derivada per la guerra es trobava a 60 cèntims. «El carburant és la despesa més important d’una barca, i si no arriben ajudes aviat, serem inviables», lamenta.
Mir assegura que l’ajuda de 20 cèntims per litre no tan sols és «insuficient», sinó que com que pel cap baix no es cobrarà fins a l’estiu, de moment són els pescadors els qui han d’assumir el sobrecost. «Necessitem el descompte ara i no d’aquí a uns mesos, quan potser ja no hi serem», critica el patró major.
A la confraria, a més, a l’encariment dels carburants s’hi suma també la reducció de captures de gamba des de Brussel·les. «Som un port que depenem de la gamba, i com que se’ns han limitat els quilos, les barques han de capturar més peix», afirma Mir. I hi afegeix: «Això també fa que es consumeixi encara més petroli que quan sortim a capturar gamba, perquè amb el peix el motor va més revolucionat».
A Palamós, l’encariment dels carburants ja s’ha traduït amb barques que han limitat els dies de pesca. I que quan bufa tramuntana, prefereixen quedar-se a port. «Dilluns tan sols en van sortir dues i aquest dimarts tan sols ho han fet sis o set, perquè hi havia vent; la resta, han preferit esperar per aprofitar els dies en què faci més bo, més de cara a l’estiu», explica Miquel Mir.
«Si la situació no canvia i no arriben ajudes ràpid, la solució serà quedar-nos lligats al moll; perquè arribarà un punt en què no podrem assumir el sobrecost», afirma el patró major. A més, Mir concreta que, com que el preu a llotja el marquen els peixaters, es troben amb què ara a ells se’ls compra més barat. «Com que els costa més transportar-lo, allò que fan és baixar-nos el preu, i qui acaba rebent som els pescadors», conclou.
Més amunt de la Costa Brava, a la confraria de pescadors de Roses (Alt Empordà), que Abad també presideix, hi ha actualment divuit barques d’arrossegament i vuit més d’arts menors. Fa setmanes que els temporals els obliguen a sortir menys dies i no poden pujar al Golf de Lleó.
«Com que hi ha hagut molt mal temps estem pescant més a prop. La despesa de gasoil és important, però no és el mateix que si fes bon temps i poguéssim anar als caladors profunds», assegura Abad. «Si poguéssim sortir cada dia, probablement agafaríem més peix, el peix seria més barat i després sí que probablement algunes embarcacions no serien viables», afegeix.
La flota calera reclama descomptes directes al preu del gasoil
L’increment del preu del combustible ha coincidit a l’Ametlla de Mar, al Baix Ebre, amb l’inici de la veda de la pesca d’arrossegament i el final de la veda de la pesca d’encerclament, però el president de la Confraria de Pescadors, Miquel Brull, assenyala que si el cost del gasoil continua prohibitiu durant molt temps, es notarà en les captures i en el peix disponible. «Un transport que és el doble de car repercutirà seriosament en la matèria primera i potser alguna barca es pot veure afectada», ha dit. «Hem de veure també fins a quin preu arribarà i què serà sostenible, però és un maldecap que tenim a sobre i que genera angoixa», ha reconegut.
La flota pesquera de l’Ametlla de Mar està formada per divuit barques d’arrossegament, dues barques d’encerclament, vint barques d’arts menors i una tonyinera. Tot i que el preu del gasoil havia anat fluctuant els últims anys, mai s’havia encarit tant, i s’està pagant sobre uns 1,30 euros el litre, al punt que Repsol té al port calero. Hi ha embarcacions que necessites entre 4.000 i 5.000 litres de combustible cada setmana. Brull ha recriminat que, mentre l’encariment del petroli té un efecte immediat en el preu combustible, l’abaratiment no es trasllada tan ràpidament i tarda setmanes a notar-se. El president de la Confraria de pescadors de l’Ametlla de Mar demana que els governs intervinguin «contra la cara dura de les petrolieres».
Miquel Brull també reclama que el descompte de 30 cèntims per litre del govern espanyol s’apliqui directament als punts de subministrament portuari, com s’ha fet a la resta d’estacions de servei, i que els pescadors no hagin d’esperar unes subvencions que no se sap quant es pagaran ni amb quins requisits, i que incrementen la pressió burocràtica als mariners. «No té gaire sentit que en un lloc ho facin i als professionals de la mar, no. D’aquesta manera, el que gasta, té la seva compensació. Seria més just i no caldrien ajudes», ha reivindicat.
Precisament, aquest dimarts hi ha hagut una reunió amb la Federació Nacional de Confraries de Pescadors (FNCP), en la qual ha participat Abad, i s’ha acordat demanar una reunió amb el ministre d’Agricultura, Luis Planas, per abordar la situació.
