Privat: Balanç molt positiu de la 29a Fira de Circ al Carrer de la Bisbal, que augmenta lleugerament el públic assistent
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
Encetem l’agenda parlant de festivals. El festival de Cap Roig a Palafrugell arriba amb un cap de setmana ple de propostes. Divendres serà el torn de Simple Minds de pujar dalt l’escenari. Les entrades per aquesta proposta ja estan esgotades.
I el festival Portalblau arriba carregat de propostes. Divendres 18 de juliol a l’Alfolí de la Sal, a l’Escala, hi tindrem la conferència de Dones i mitjans de comunicació amb les veus i l’experiència de Laura Fa i Lorena Vázquez.
El Festival Sons del Món de Roses comptarà aquest cap de setmana amb l’actuació de Judit Martín al Celler de la Vinyeta el divendres 18 de juliol.
A la Bisbal d’Empordà la Fira del Circ al Carrer celebra els seus 30 anys amb més de 40 espectacles repartits en diversos espais del municipi. L’edició d’enguany destaca per una programació amb un fort pes de les noves creacions i propostes acabades d’estrenar. Les actuacions i actes comencen aquest mateix divendres.
I, finalment, a Santa Coloma de Farners se celebra el festival La Bullanga, una proposta que porta música, xerrades i bon menjar de proximitat al Parc de Sant Salvador del municipi. La proposta comença el divendres 18 de juliol i d’allargarà fins el dissabte 19.
L’estiu ha arrencat al Baix Empordà i la gestió del litoral, tal com passa durant aquest període de l’any, no és senzilla. La convivència entre embarcacions, caiaquistes, nedadors i banyistes, entre altres, és complexa en municipis com Palamós, Mont-ras, Palafrugell o Begur. A més, les administracions han de fer aquesta gestió litoral tenint en compte la preservació del medi ambient de la zona costanera.
El robatori de les boies que delimiten la zona de bany en diverses cales de Mont-ras fa una setmana demostren que l’equilibri al litoral és fràgil. El membre de SOS Costa Brava, Jordi Cruz, explica que aquest fet no és el primer cop que passa al Baix Empordà. L’any passat ja van desaparèixer diverses boies en cales i platges de la comarca. Des de l’entitat denuncien les accions d’aquest tipus i, per això, reconeix que caldria més mesures de seguretat per evitar que es produeixin aquests tipus de robatoris.
Jordi Cruz explica que aquest tipus d’instal·lacions a les platges i cales de la nostra costa no són barates. Amb aquesta informació hi coincideix la regidora de platges i medi ambient de l’Ajuntament de Palamós, Maria Puig, que reconeix que el cost d’aquestes instal·lacions pot ser excessivament elevat per ajuntaments més petits.
La tasca dels Ajuntaments
Els ajuntaments del Baix Empordà, abans que arrenqui la temporada d’estiu comencen a regular els espais i usos de la costa i del litoral. El regidor de platges i medi ambient de l’Ajuntament de Palafrugell, Xavier Rangel reconeix que l’arribada del bon temps fa que cada cop més siguin més banyistes, nedadors i navegants els que visiten aquesta zona del litoral a la comarca. Per això, cada municipi té el seu Pla d’Usos per mirar de limitar i controlar les activitats que es desenvolupen durant l’època estival en aquests espais.
Des dels ajuntaments són conscients de la complexitat del fons marí. Per això, s’han anat instal·lant espais al mar com les boies diürnes que permeten amarrar les embarcacions sense haver de llançar l’àncora al fons marí. A Palafrugell n’hi ha unes 45, repartides en tres espais, i a Palamós n’hi ha una setantena. La regidora de platges i medi ambient de Palamós, Maria Puig, explica que aquests espais serveixen per preservar l’ecosistema marí de la zona.
A Begur, el regidor de medi ambient i platges, Jordi González, explica que al municipi no hi ha tanta problemàtica de saturació de barques a la zona del litoral. Les boies de dia a Begur, d’altra banda, també serveixen per evitar que es malmeti el fons marí. Tot i això, reconeix que des del consistori es treballa per equilibrar tots aquests actors que fan ús del litoral.
La Taula de Cogestió del Litoral
L’òrgan que serveix per treballar i regular els espais marítims del litoral del Baix Empordà de manera supramunicipal és la Taula de Cogestió del Litoral. La creació d’aquest organisme es va fer l’any 2019 i compta amb la participació de 76 entitats i organismes que volen vetllar per l’espai protegit de la Xarxa Natura 2000 Litoral del Baix Empordà. Concretament, l’espai correspon a l’espai marí protegit situat davant dels municipis de Palamós, Mont-ras, Palafrugell i Begur.
Des dels diferents ajuntaments reconeixen que la Taula de Cogestió és un espai que permet connectar els diferents actors involucrats d’una manera o altra en la gestió del litoral. Jordi González explica que des de la Taula de Cogestió es va impulsar l’any passat una tasca de conscienciació per mirar de preservar els espais marítims.
Jordi Cruz reconeix que tot i la feina de la Taula de Cogestió del Litoral, hi ha un clar desequilibri en contra de la preservació del medi ambient. Durant els darrers anys, tot i la massificació del litoral, s’han anat impulsant mesures per promoure la nàutica, els esports aquàtics, entre altres. I tot i que Jordi Cruz no s’hi mostra contrari, reconeix que hi ha sectors que hauran de limitar la seva activitat per mirar de preservar el litoral.
Recorda que hi ha zones de la costa, tal com es recull en el Mapa d’Hàbitats Marins a Catalunya, on hi ha camps de posidònia o el coral·ligen i que són sensibles a aquest tipus d’activitats que es desenvolupen a la zona.
El membre de SOS Costa Brava reconeix que tot i les propostes que hi ha a sobre de la Taula de Cogestió del Litoral, cal escoltar de manera més clara als científics i prendre decisions més valentes quan es parla de conservar el litoral. A part de prendre aquestes decisions, des de l’entitat s’han demanat canvi en les normatives com, per exemple, la velocitat a la qual van les embarcacions a la zona, la distància de col·locació de les boies, que es contempli una distància mínima de fondeig, entre altres mesures.
A Catalunya hi ha quatre tipus de concessió de gestió de l’aigua; a través d’una empresa pública, d’una empresa privada, d’una de mixta o d’una cooperativa. Actualment, al Principat, 545 municipis gestionen l’aigua de forma pública, en 394 localitats el servei d’aigua està en mans privades, 45 poblacions mitjançant una empresa publicoprivada i una localitat, Olesa de Montserrat, a través d’una cooperativa.
Encara que el nombre de localitats amb gestió pública és superior al de localitats amb gestió privada, el cert és que, per volum poblacional, són més els habitants que viuen en municipis amb el servei d’aigua privatitzat, en concret, un 78% dels catalans. El 22% restant viuen en municipis amb l’aigua municipalitzada o de gestió publicoprivada. Des de la plataforma l’Aigua és Vida i l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública defensen la municipalització dels serveis d’aigua de tots els municipis catalans.
N’hem parlat amb Lluís Basteiro, coordinador de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública, entitat de la qual formen part la Bisbal d’Empordà, Torroella de Montgrí i Sant Feliu de Guíxols. Basteiro afirma que l’aigua és un dret humà i, per tant, ha d’estar en mans públiques.
El coordinador de l’AMAP apunta que les empreses privades que gestionen xarxes d’aigua busquen entorns “on maximitzar els rendiments”. Aquest és un dels motius pel qual sovint aquells pobles més petits tenen gestió pública i els pobles amb més habitants, gestió privada, tot i que no sempre és així.
Un dels fets que condiciona la municipalització de l’aigua són les concessions llargues dels contractes de gestió. Lluís Basteiro explica que hi ha contractes de més de 20 o 30 anys.
Un cas de concessió de contracte de llarga durada el trobem a Santa Cristina d’Aro, on la durada del contracte amb l’empresa Aqualia és de 55 anys. Un altre cas és el de Sant Feliu de Guíxols, on el contracte té una durada de 50 anys i venç l’any 2048.
Basteiro afirma que amb els contractes de llarga durada hi ha molta opacitat i que els municipis perden el control de la xarxa de l’aigua.
La Bisbal d’Empordà va anunciar fa pocs mesos la seva intenció de municipalitzar l’aigua de cara l’any 2027. Expliquen des de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública que, en aquests moments, cap altre municipi del Baix Empordà que té gestió privada s’està plantejant la municipalització.
En quines mans està l’aigua dels municipis baixempordanesos?
Al Baix Empordà, el debat de qui ha de gestionar els serveis municipals d’aigua s’ha fet palès en els últims mesos amb el cas de la Bisbal, que va arrossegar durant mesos la liquidació del contracte amb AGBAR i que, si tot va com està previst, el 2027 municipalitzarà el servei d’aigua, com s’ha mencionat anteriorment.
A la nostra comarca, en aquests moments, 16 pobles tenen una gestió de l’aigua de forma pública, 18 de forma privada i 2 a través d’una empresa publicoprivada.
El servei d’aigua en mans privades als pobles més grans de la comarca
Els pobles baix-empordanesos que acumulen més habitants com són Palafrugell, Sant Feliu, Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i la Bisbal d’Empordà tenen el servei d’aigua privatitzada, la majoria en mans del grup AGBAR. Les excepcions són Palamós, que té una gestió mixta, i Torroella de Montgrí que té una gestió pública.
Si mirem les dades per percentatges, al Baix Empordà un 71,37% de la població viu en un municipi amb el servei d’aigua privatitzat, un 13,61% en un poble amb l’aigua municipalitzada i un 14,15% viu en una localitat amb el servei d’aigua gestionat per una empresa publicoprivada.
El cas de la Bisbal d’Empordà
Un dels temes que es va treballar durant l’inici de l’actual mandat del govern de la Bisbal va ser la relació amb AGBAR, empresa que gestiona actualment el servei d’aigua de la capital, i les problemàtiques que presenta la xarxa d’aigua municipal.
Durant els darrers 40 anys, AGBAR ha gestionat el servei municipal d’aigua bisbalenc. L’any 2010, es va renovar el contracte amb l’empresa per 20 anys, però sense que hi hagués cap licitació prèvia. Això va portar el contracte al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el va declarar nul. Tot i la nul·litat per part del tribunal, l’empresa va continuar gestionant el servei d’aigua de la Bisbal i, a la vegada, reclamava una indemnització de 2.500.000 € (inicialment de 4.500.000 €). Això, a la vegada que el consistori li reclava a l’empresa abans coneguda com a Sorea, les quantitats econòmiques per les inversions que deia haver fet a la xarxa d’aigua.
Finalment, es va arribar a un acord, a finals del 2024, entre l’Ajuntament i l’empresa que va establir que no es pagaria cap quantitat econòmica per la liquidació i que AGBAR retiraria les demandes que tenia interposades contra el consistori bisbalenc.
Cal recordar que, en els darrers anys, el servei d’aigua ha patit fuites constants i avaries que han portat diverses queixes per part de la ciutadania.
Després de l’acord entre l’Ajuntament i AGBAR, el consistori va anunciar que municipalitzarà el servei d’aigua l’any 2027, però que, fins aleshores, hi haurà un contracte pont de tres anys que pròximament sortirà a licitació. A més, hi ha hagut una inversió de prop de 2.000.000 € per millorar la xarxa d’aigua municipal.
Les localitats amb una gestió pública de l’aigua presenten millors resultats, segons un estudi
Un estudi recentment elaborat per les entitats Aigua És Vida, Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública i Enginyeria Sense Fronteres assenyala que aquells municipis que tenen el servei d’aigua municipalitzat tenen menys fuites i presenten una eficiència hidràulica més alta.
Per arribar a aquesta conclusió, l’estudi ha analitzat 119 auditories d’eficiència hidràulica que va publicar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Els serveis que han sigut analitzats per l’estudi cobreixen el 81% de la població catalana.
A més, segons l’informe del preu de l’aigua que va fer pública l’ACA l’any passat, l’aigua resulta un 30% més cara en aquells municipis que tenen una gestió indirecta del servei d’aigua.
Aquest divendres 18 de juliol, a les set i mitja del vespre, s’inaugura l’exposició “Els colors del blanc” d’Anna Ballesté al Terracotta Museu de la Bisbal. La mostra es podrà visitar fins al 5 d’octubre a l’espai La Peixera i forma part del cicle d’exposicions organitzat per l’Associació de Ceramistes de la Bisbal.
Ballesté presenta un conjunt de peces de formes simples que exploren les múltiples tonalitats del blanc. Mitjançant una gran varietat d’esmalts, l’artista demostra que aquest color aparentment neutre pot ser mat, brillant, setinat o opalescent, amb una riquesa visual infinita.
Cada peça exposada és única i resultat d’un procés tècnic rigorós. L’artista ha treballat aspectes com la composició de l’argila, la forma d’aplicar l’esmalt i la cocció per aconseguir textures i acabats diversos que donen identitat pròpia a cada obra.
Amb més de vint anys d’experiència en ceràmica artística, Anna Ballesté ha exposat en galeries i museus d’arreu. Va iniciar la seva formació a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal i va obtenir el títol superior a l’Escola d’Art de Manises. La seva obra es caracteritza per una investigació tècnica constant, centrada en esmalts i argiles.
Des del 2011, Ballesté viu a l’Empordà, on va fundar amb David Rosell l’Estudi Ceràmic [ba_Ro] de Vulpellac, especialitzat en vaixelles artesanals per a la restauració. A més, compagina la seva activitat artística amb la docència a l’Escola d’Arts Pau Gargallo.
L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro nega que el projecte de requalificació a Rosamar, al Baix Empordà, impliqui la pèrdua de l’aparcament ni dels usos comercials o comunitaris. Segons un comunicat oficial, el nou planejament urbanístic manté l’espai de pàrquing i preveu la seva cessió gratuïta al consistori, garantint-ne la continuïtat com a equipament per als veïns.
La federació ecologista SOS Costa Brava havia denunciat que el projecte prioritzava l’habitatge i eliminava serveis bàsics de proximitat. L’Ajuntament respon que aquestes afirmacions són incorrectes i assegura que la classificació urbanística també permet usos comercials, col·lectius i hotelers, a més d’habitatge unifamiliar.
Fins ara, la comunitat de veïns pagava un lloguer anual al propietari privat per fer ús del pàrquing. Amb el nou model, l’espai passarà a ser de titularitat municipal sense cost per a la ciutadania, evitant una expropiació que hauria estat cara i innecessària per al municipi.
El consistori remarca que si els veïns volen impulsar un equipament o comerç, poden fer-ho adquirint una parcel·la, com en qualsevol altre entorn urbà, ja que no hi ha cap impediment legal per a això.
Finalment, l’Ajuntament rebutja que el projecte vulneri criteris de sostenibilitat o planificació responsable. Assegura que vol ordenar i recuperar un espai abandonat amb criteris actuals i pensant en el benefici públic.
La Generalitat ha venut per 48.000 euros un local comercial de Sant Feliu de Guíxols que formava part del llegat dels germans Anlló, morts sense hereus ni testament l’any 2002. El local es troba al número 30 del carrer Mossèn Jacint Verdaguer, i havia sortit a subhasta per un preu inicial de 38.000 euros.
El segon local comercial, situat al mateix carrer, no s’ha adjudicat perquè l’única oferta presentada contenia errors en la documentació. Ara, la Generalitat el podrà vendre directament pel preu de sortida de 85.000 euros, segons preveu la normativa.
L’antic hotel Mediterráneo, al número 12 del carrer Penitència, també forma part del llegat i estava inclòs a la mateixa subhasta. Tot i això, un recurs va ajornar-ne la venda. Un tribunal ha desestimat la mesura cautelar i s’ha fixat una nova subhasta per al 28 de juliol, amb un preu de sortida de més de 320.000 euros.
Un cop venuts aquests immobles, es podrà liquidar totalment el llegat dels germans Anlló. La Generalitat preveu destinar els prop de 2 milions d’euros pendents a projectes d’habitatge, assistència social o cultura, prioritzant els de Sant Feliu de Guíxols i la comarca.
L’any 2022, la Generalitat ja va distribuir un milió d’euros entre entitats mitjançant convocatòries públiques. A més, dos edificis del llegat s’han reconvertit en prop de 25 habitatges de lloguer social al municipi. Aquest procés forma part de la gestió de les herències intestades a càrrec del Govern, que actua quan no hi ha descendents ni familiars coneguts.
