24.3 C
Pals
Dilluns, 25 agost 2025
- Publicitat -

Quan la Costa Brava va esquivar la central nuclear de Pals

central nuclear a la platja de pals
central nuclear a la platja de pals

Durant la primavera de 1965, la platja de Pals va ser protagonista d’un episodi que podria haver canviat radicalment el destí de la Costa Brava i del mateix Empordà. En plena cursa per la modernització energètica, Espanya i França van projectar la construcció d’una central nuclear a tocar del riu Ter. L’acord hispanofrancès de 1964 pretenia establir una instal·lació estratègica, capaç de satisfer la demanda creixent d’electricitat a Catalunya i, de retruc, exportar-ne part al Rosselló.

El lloc escollit era gairebé simbòlic: un tram de platja verge, a la Fonollera, entre la desembocadura del Ter, els arrossars i els boscos de pins. A pocs metres, les antenes de Ràdio Liberty emetien propaganda anticomunista cap als països de l’Est. Tot semblava indicar que la Costa Brava es convertiria en una de les primeres zones nuclears d’Espanya. Però la resistència dels empresaris turístics locals, el context polític i una subtil batalla d’interessos van acabar fent fracassar el projecte. La central es va construir finalment a Vandellòs, i Pals va conservar el seu caràcter natural.

Una aliança nuclear hispanofrancesa

El projecte s’emmarca en una etapa de clara aposta europea per l’energia nuclear. França, sota el lideratge del general Charles de Gaulle, havia fet de l’energia atòmica un pilar de la seva sobirania. Espanya, que volia escapar de l’ensopiment energètic franquista, buscava modernitzar-se.

L’acord signat el 1964 entre ambdós governs preveia la creació d’una central a prop de la frontera. Les negociacions van donar lloc a una comissió tècnica integrada per EDF (Électricité de France), la Comissaria francesa de l’Energia Atòmica, la Junta d’Energia Nuclear espanyola i les tres grans companyies elèctriques catalanes. Presidia la comissió Pere Duran Farell, conseller delegat d’Hidroelèctrica de Catalunya, figura clau en l’impuls del sector energètic català.

Segons relatava El Correo Catalán, l’objectiu era doble: proveir la demanda catalana —aleshores en fort creixement— i establir un flux d’exportació cap al Rosselló. Per això es buscava un emplaçament de fàcil connexió transfronterera.

La platja de Pals va emergir com a candidata ideal. Es van iniciar sondejos geològics a la zona de la Fonollera per garantir la viabilitat del projecte.

Josep Pla, la veu inesperada del progrés nuclear

Enmig de tot aquest debat, la figura de Josep Pla va tenir un paper singular i sovint mal entès. L’escriptor, que residia a Palafrugell, a pocs quilòmetres de la zona proposada per a la central, no només seguia de prop les converses entre promotors i opositors, sinó que també es va posicionar públicament com un defensor del projecte.

Les seves Notes per a un dietari (1965) en deixen constància. Pla veia en l’energia nuclear una oportunitat per modernitzar el país, en sintonia amb l’estratègia del general De Gaulle a França. En un context en què l’energia atòmica encara no estava demonitzada i es considerava un símbol de progrés, Pla admirava el model francès i imaginava Catalunya convertida en una avantguarda nuclear dins l’Estat espanyol.

En un passatge de les seves anotacions, després d’una reunió clau a l’Hotel La Rotonda de Barcelona (5 d’abril de 1965), Pla deixava escrita la seva decepció davant la resistència del lobby turístic: “El mal esperit de la reunió —el seu arcaisme. Interessos particulars turístics. Possiblement res a fer”.

Però més enllà del seu dietari privat, Pla també va deixar testimoni públic de la seva posició en un article publicat a El Correo Catalán, titulat La central nuclear de Pals. Hi defensava un debat seriós i informat, tot lamentant l’alarmisme que s’havia generat al voltant del projecte. En el seu estil clar i sobri, escrivia:

“El problema no és fàcil. Requereix una documentació tècnica exhaustiva, que encara no tenim. No es tracta d’adoptar una actitud política, sinó de resoldre una qüestió concreta.”

I hi afegia, com a crítica als arguments catastrofistes dels opositors:

“El sector turístic no té molt a témer si, com diuen els tècnics, aquesta indústria no produeix ni residus ni emanacions perilloses.”

Per a Pla, el que calia era informació, tècnica i racionalitat. Defensava que la Costa Brava podia compatibilitzar turisme i modernització industrial, tal com ja passava —segons ell— en zones turístiques de França i Itàlia on hi havia centrals atòmiques.

De fet, l’article d’El Correo Catalán transmet un Pla convençut que el rebuig local era més emocional que raonat:

“No fem les coses a tontes i a locas, com tantes vegades s’ha fet.”

En definitiva, Pla no era un boig ni un tecnòcrata desarrelat, com a vegades se l’ha volgut pintar. Era un observador lúcid que entenia que el progrés energètic formava part de la modernitat del país. I per això, en aquell moment, va donar suport —amb arguments— a la central de Pals, encara que fos una postura minoritària dins el seu entorn més proper.

Com remarcava Josep Vergés, el seu editor i amic, al pròleg de Notes per a un dietari:

“Pla n’és partidari, d’altres no. El projecte caurà a terra després de molta intriga local i anirà a Vandellòs. Pla ho sap tot i veu a tothom.”

El lobby turístic es mobilitza

La primavera de 1965, el pes econòmic del turisme a la Costa Brava era cada cop més rellevant. Empresaris com Miquel Mateu Pla (amic personal de Franco), Ensesa (s’Agaró) i el Dr. Andreu (Cap Sa Sal) veien en la central nuclear una amenaça directa per als seus interessos.

Segons recordava Pere Servià, la trobada de La Rotonda va reunir els “pesos pesants” de la Costa Brava. Malgrat que Pla no apareix clarament alineat amb aquesta oposició, a les seves notes deixa entreveure el seu aïllament dins del món local: “El projecte caurà a terra després de molta intriga local.”

També cal recordar que Carrero Blanco, vicepresident del govern franquista i habitual estiuejant de Cap Sa Sal, podria haver exercit una pressió clau per a la retirada del projecte.

Un debat que arriba a l’opinió pública

El projecte no va quedar circumscrit als despatxos. Aviat, la premsa en va començar a parlar. El director general de Promoció Turística, Juan de Arespacochaga, declarava a Los Sitios (27 d’abril de 1965) que caldria “solucions perquè això no repercuteixi desfavorablement en una de les zones més importants del nostre turisme”.

El 12 de maig, l’enginyer Joaquín Ortega admetia que no era un “projecte ferm”, però insistia que Girona es beneficiaria de la inversió.

Mentrestant, a la revista Presència, es criticava l’oposició: “Per aquí es va aixecar una injusta campanya per evitar la seva erecció a Pals (…) Van haver d’arribar les paraules tan sensates de Josep Pla.”

Un final anunciat

El 25 de maig de 1965, es va oficialitzar l’abandonament de la ubicació de Pals. Oficialment, es va adduir que les condicions geològiques de la Costa Brava no eren òptimes. La realitat, però, era una altra: el pes dels interessos turístics i l’absència de consens polític havien acabat amb la candidatura empordanesa.

La central que havia de ser a Pals es traslladava a Vandellòs, on es va inaugurar el 1972. Mentrestant, al Rosselló, també es va frustrar un projecte nuclear previst a Portvendres.

Un futur alternatiu per a l’Empordà

Si la central s’hagués construït a Pals, la Costa Brava d’avui seria molt diferent. Zones com la platja de Pals, el golf, els arrossars i el parc natural haurien quedat marcades per la presència de la infraestructura.

Josep Pla, malgrat tot, mai no va renegar de la seva posició. Al seu dietari, reflexionava sobre el que considerava una pèrdua d’oportunitat per a la modernització de Catalunya. Però també reconeixia el pes dels interessos contraris i la força dels lobbies turístics.

Aquest diumenge es posa en marxa un dispositiu especial per evitar col·lapses de trànsit a Santa Cristina d’Aro

transit-tallara-un-acces-a-la-c-31-per-evitar-que-es-faci-drecera-per-santa-cristina-d’aro
Trànsit tallarà un accés a la C-31 per evitar que es faci drecera per Santa Cristina d’Aro

Aquest diumenge, dia 1 de juny, el Servei Català de Trànsit començarà a aplicar un dispositiu especial a Santa Cristina d’Aro. L’objectiu és evitar els col·lapses de trànsit que es produeixen sovint al nucli urbà, quan els vehicles marxen de la Costa Brava cap a les seves poblacions d’origen.

La mesura principal del dispositiu serà el tancament de l’accés a la variant a l’altura del giratori de Solius. Amb aquesta acció es vol impedir que els conductors travessin el poble per esquivar una part de les cues que es formen a la variant.

Els vehicles que intentin arribar fins a aquest punt hauran de recular. Per tornar a la variant, hauran de fer-ho des del giratori de l’entrada de Santa Cristina d’Aro. Per informar-ne els conductors, es col·locaran pantalles informatives a la variant.

Per accedir al nucli de Santa Cristina d’Aro no caldrà presentar cap document justificatiu.

D’altra banda, a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró no es preveuen mesures similars. Tot i que el Servei Català de Trànsit havia deixat oberta la possibilitat de tancar l’accés a Castell d’Aro, finalment l’Ajuntament ha decidit no fer-ho. El govern local considera que no hi ha queixes per part de veïns, veïnes ni empreses de serveis. Aquesta decisió es va prendre en una reunió recent amb el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, i representants dels cossos de seguretat.

Detenen un home a Sant Feliu de Guíxols per robar a persones utilitzant la submissió química

mossos segrest
Pla de detall del lateral d'un dels nous vehicles dels Mossos d'Esquadra presentats al Complex Egara, el dia 11 de novembre de 2021. (Horitzontal)

Els Mossos d’Esquadra han detingut a Sant Feliu de Guíxols un home de 26 anys. Se l’acusa d’un delicte de robatori amb violència, estafes informàtiques i una agressió sexual. Segons la policia, el jove utilitzava drogues per anul·lar la voluntat de les víctimes, i després els robava les pertinences o feia compres fraudulentes amb les seves targetes bancàries.

La investigació va començar a principis de maig a Barcelona. Una víctima va presentar denúncia després de quedar inconscient a casa seva. Havia conegut el detingut a través d’una aplicació de cites. Després de preparar-li un xopet, la víctima va perdre el coneixement. L’endemà, a l’hospital, els metges van detectar benzodiazepines, un tipus de substància amb efectes sedants. També va comprovar que li havien sostret diners en efectiu, joies, material informàtic i documentació, i va trobar moviments fraudulents per valor de més de 9.000 euros al seu compte bancari.

Dos dies després, una patrulla de la policia va identificar tres joves que sortien d’una botiga d’informàtica a Barcelona. Portaven eines per cometre robatoris. Un dels joves coincidia amb la descripció facilitada per la víctima. A partir d’aquest fet, els investigadors van localitzar el grup en un hotel de Calonge, al Baix Empordà.

Durant l’escorcoll a l’hotel, la policia va recuperar diversos aparells electrònics que pertanyien a la víctima de Barcelona. També van trobar altres telèfons mòbils presumptament robats. En contactar amb un dels propietaris, van descobrir que es tractava d’una altra víctima, que havia estat intoxicada i ingressada d’urgència en un hospital de Girona.

Els agents han pogut relacionar almenys dos casos més ocorreguts entre l’abril i el maig de 2025 al districte de Ciutat Vella, a Barcelona. Les víctimes van reconèixer l’autor i el modus operandi coincideix amb el descrit en les altres denúncies.

En el moment de la detenció, el sospitós no tenia antecedents policials. El 16 de maig va passar a disposició judicial. La policia continua amb la investigació per identificar possibles nous casos i determinar si el detingut formava part d’un grup organitzat.

Calonge i Sant Antoni organitza un acte obert a la ciutadania per fer un balanç de mig mandat

El govern de Calonge i Sant Antoni fa balanç de mig mandat en un acte obert a la ciutadania (2)

L’equip de govern de Calonge i Sant Antoni ha fet balanç de mig mandat aquest divendres al vespre amb un acte institucional obert a la ciutadania. L’esdeveniment, celebrat a la Sala Gran del castell de Calonge, ha posat de manifest la voluntat de transparència de l’executiu local.

Conduït pel periodista Josep Puigbó, l’acte s’ha estructurat en dues parts. En la primera, diversos regidors de les formacions que integren el pacte de govern han compartit les seves valoracions. Hi han participat Lídia Sánchez, regidora de Medi Ambient; Arturo Prades, responsable d’Hisenda i Habitatge; Elena Montiel, regidora d’Igualtat i del projecte Poble de Llibres; Alberto Mas, regidor de Seguretat; i Raoni Molina, regidor de Platges i Salut.

En la segona part, l’alcalde Jordi Soler ha respost preguntes sobre la gestió municipal i també qüestions de caràcter més personal. Ha destacat que “aquest és el millor govern en què he estat mai” i ha assenyalat que un dels grans reptes és “mantenir la velocitat de creuer actual”.

Durant l’acte s’han repassat els principals projectes impulsats en els darrers dos anys. Entre ells, la revitalització del centre històric a través del projecte Poble de Llibres, el nou contracte de recollida de residus, la creació de pisos de lloguer social, la consolidació de les platges amb nous espigons i la creació de l’àrea d’Igualtat i Dona.

Altres actuacions destacades són el reforç de la plantilla de la Policia Local, la reforma de la plaça Catalunya i l’avinguda Costa Brava de Sant Antoni, la nova plaça de la Sala Fontova i el Centre Cultural Colònica, dedicat al turisme del vi i la gastronomia. També s’ha avançat en la conservació de varietats de vinya autòctones i en el projecte de creació d’àrees verdes marines al litoral.

Amb aquest balanç de mig mandat, el govern municipal ha volgut apropar-se a la ciutadania i compartir els avenços assolits, alhora que ha marcat el camí per a la segona meitat de la legislatura.

Rècord històric de temperatura del mar a l’Estartit en un mes de maig

Josep Pascual Medalla l'Estartit

La temperatura del mar a l’Estartit, a la Costa Brava, ha assolit un rècord històric aquest mes de maig. El passat 30 de maig, la superfície marina va arribar als 21 graus, la xifra més alta registrada mai en aquest període de l’any. És el valor més elevat des que es fan mesuraments en aquesta zona, ara fa més de cinquanta anys.

Segons les dades de Josep Pascual, observador oceanogràfic de referència, aquesta temperatura supera en uns 3 graus la mitjana climàtica que sol tenir l’aigua per aquestes dates, que habitualment oscil·la entre els 17 i els 18 graus. Els experts consideren que es tracta d’una anomalia sense precedents. De fet, ni tan sols durant onades de calor primerenques s’havien registrat valors tan alts en aquesta època.

El fenomen coincideix amb un episodi de calor anòmal que ha afectat Catalunya durant els darrers dies de maig. Les temperatures de l’aire han estat més pròpies de ple estiu que no pas de finals de primavera. En aquest context, el Mediterrani occidental presenta actualment uns valors de temperatura marina més característics d’un mes de juliol.

Diversos factors meteorològics han contribuït a aquest ràpid escalfament del mar. D’una banda, la persistència de dies assolellats. De l’altra, l’absència de vent fort i una mar encalmada. Segons explica Josep Pascual, aquestes condicions han afavorit que la calor acumulada a la capa superficial de l’aigua no es dissipés. Això ha permès que la temperatura hagi anat augmentant de manera progressiva al llarg de tot el mes de maig.

Aquesta situació s’inscriu en una tendència d’escalfament sostingut del Mediterrani. Les observacions a llarg termini recollides a l’Estartit mostren un augment constant de la temperatura de les aigües costaneres. En concret, la temperatura mitjana anual de la superfície marina ha pujat més d’un grau en els darrers cinquanta anys.

Aquesta sèrie històrica, iniciada l’any 1974 i reconeguda internacionalment pel seu valor climàtic, posa de manifest l’impacte del canvi climàtic a escala local. Des de finals dels anys vuitanta, tant la temperatura com el nivell del mar a l’Estartit han anat en augment. Un exemple recent va ser el rècord absolut registrat a l’agost de 2022, quan es van mesurar 27 graus i mig a mig metre de fondària, en plena onada de calor estival.

Els científics adverteixen que l’escalfament del Mediterrani té conseqüències importants. Segons diversos experts i institucions, aquest mar s’està escalfant aproximadament un 20 per cent més ràpid que la mitjana global dels oceans. Això afecta de manera directa la biodiversitat marina. Per exemple, afavoreix la proliferació d’espècies tropicals i pot provocar episodis de mortalitat d’espècies autòctones.

A més, una mar més calenta pot alterar la meteorologia regional. Segons l’Agència Estatal de Meteorologia, un Mediterrani molt càlid aporta més humitat a l’atmosfera. Això incrementa la sensació de xafogor i pot intensificar les pluges torrencials si es donen les condicions adequades.

Davant d’aquestes dades, els meteoròlegs catalans subratllen que l’escalfament de les aigües del litoral català és un indicador clar del canvi climàtic. Situacions com la d’aquest mes de maig a l’Estartit podrien repetir-se i fins i tot agreujar-se en el futur si no es redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Jordi, Maria i José són els noms i cognoms més freqüents al Baix Empordà el 2024: consulta quants veïns es diuen com tu

Jordi García, Maria Martínez, José Sánchez. Aquests podrien ser perfectament noms típics de qualsevol carrer del Baix Empordà, si tenim en compte les dades que acaba de publicar l’Idescat sobre els noms i cognoms més freqüents a cada comarca de Catalunya, actualitzades a data de 2024.

El rànquing confirma algunes tendències que ja s’intuïen: la pervivència de noms tradicionals catalans, l’impacte de la migració interna d’altres comunitats de l’Estat i l’empremta creixent de la diversitat cultural i lingüística que caracteritza la comarca.

Jordi, el nom d’home més freqüent al Baix Empordà
El nom masculí més habitual a la comarca és Jordi, amb 1.698 homes que el porten. Tot un clàssic català que aquí resisteix amb força, per davant de José (1.459), Antonio (1.300), Josep (1.204) i David (1.139).

També apareixen en el top 10 Mohamed (1.107), una mostra clara de la presència de comunitats d’origen marroquí a municipis com Palafrugell, Palamós o Torroella de Montgrí; Marc, Juan, Joan i Francisco.

A diferència d’altres comarques catalanes on Antonio és el primer nom masculí en nombres absoluts, aquí Jordi conserva el lideratge, i Josep també manté una posició destacada.

Maria, el nom de dona més transversal
Entre les dones, Maria (i la seva variant María) és, de llarg, el nom més comú: 1.586 dones a la comarca porten aquest nom. La segueixen Montserrat (1.274), María del Carmen (1.050) i Núria/Nuria (1.014).

També es mantenen en el top 10 noms com Marta, Carmen, Anna, Cristina, Laura i Maria Teresa.

Curiosament, Montserrat, tot i ser un nom molt associat a la identitat catalana, encara ocupa la segona posició, cosa que indica la vigència dels patrons de noms tradicionals en moltes famílies.

La petjada de la immigració: Mohamed entre els més freqüents
Una dada rellevant és la presència de Mohamed entre els 10 noms masculins més comuns, amb 1.107 homes a la comarca. Això reflecteix la creixent diversitat cultural del Baix Empordà, que en les darreres dècades ha rebut onades migratòries provinents, entre d’altres, del Magrib.

És un fenomen similar al que es dona al conjunt de Catalunya, on Mohamed ja supera els 40.000 ciutadans, segons l’Idescat.

En canvi, entre les dones, cap nom clarament associat a la immigració apareix en el top 10, tot i que noms com Fàtima o Salma comencen a guanyar pes en generacions més joves.

García: el cognom que domina el Baix Empordà
Pel que fa als cognoms, la tendència és clara i coincideix amb la resta del país: García és el cognom més freqüent, amb 2.571 persones que el tenen com a primer cognom.

El segueixen Martínez (1.830), Sánchez (1.646), Fernández (1.469), López (1.454), Rodríguez, Pérez, González, Ruiz i Gómez.

Aquestes dades mostren com els cognoms d’origen castellà continuen tenint molt de pes al Baix Empordà, en bona part fruit de la migració provinent d’Andalusia, Extremadura o Castella durant les dècades del desenvolupament turístic i industrial de la comarca, a mitjans del segle XX.

Comparativa comarcal: què diferencia el Baix Empordà?
A diferència de comarques veïnes com l’Alt Empordà, on José i Antonio encara són molt més habituals, o del Gironès, on David i Marc han escalat posicions, el Baix Empordà manté Jordi com a referent masculí.

Entre les dones, Maria lidera també amb contundència, com arreu del país, i Montserrat hi manté una presència més alta que en altres zones més urbanitzades.

Pel que fa als cognoms, el predomini de García és gairebé universal a tot Catalunya, però cal destacar que al Baix Empordà la proporció és lleugerament superior a la mitjana catalana.

Consulta personalitzada: busca el teu nom o cognom
Vols saber si el teu nom o cognom es troba entre els més freqüents del Baix Empordà? O vols comparar com canvien aquestes tendències entre comarques?

Ho pots fer fàcilment a través de les eines interactives de l’Idescat:

Consulta de noms al Baix Empordà

Consulta de cognoms al Baix Empordà