La sentència recull el veredicte del jurat popular, que va declarar provat que els fets van tenir lloc la matinada del 13 d’agost del 2022 davant el restaurant Mas Pi de Verges. Unes hores abans havien fet fora l’acusat del local perquè «molestava» clients i hi va tornar armat amb un matxet.

Segons la sentència, a les 2.34 hores Carlos Zamora Ramírez va matar la víctima assestant-li dos cops de matxet. El primer impacte va ser a la zona de l’espatlla, i li va facturar la clavícula, i el segon va anar directament al coll i li va seccionar la caròtide.

Tot i que els serveis d’emergències van traslladar la víctima a l’hospital Trueta de Girona, no van poder fer res per salvar-li la vida. Va morir a les 18.47 hores de la tarda, sent «infructuosos els intents de reanimació i cirurgia». La víctima era veí de Bordils (Gironès), tenia 44 anys i dues filles.

El veredicte va concloure que l’atac va ser a traïció: «Per assegurar-se de la mort de la víctima, l’acusat es va valer d’un matxet esmolat i de grans dimensions que va utilitzar de forma ràpida i per sorpresa contra la víctima, que no va poder preveure l’atac i no va disposar de cap possibilitat de defensa».

El jurat va argumentar que, tot i que la víctima estava al local Mas Pi i va sortir a parlar amb l’acusat per intentar-lo tranquil·litzar sabent que duia el matxet, no va tenir cap possibilitat de defensar-se perquè el mateix processat li va generar una falsa sensació de «no perill». Per arribar a aquesta conclusió, el jurat popular es va basar en el vídeo de l’agressió que va enregistrar com el processat deia que la víctima no tenia «res a veure» amb la seva expulsió del local i que no li faria «res».

Quan ja estaven parlant cara a cara, el jurat va remarcar que l’acusat estava amb els «braços plegats i sense posició d’atac», una «actitud passiva» que va fer que la víctima no pogués «preveure» que li assestaria els dos cops de matxet «de forma ràpida i contundent».

El jurat va apreciar dues de les circumstàncies atenuants que sol·licitava la defensa, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod. Una, d’alteració psíquica: «En el moment dels fets, tenia afectada significativament la seva voluntat, la capacitat volitiva, a causa del patró de personalitat que pateix on predominen trets paranoides impulsius, hipersensibilitat i dificultats per trobar estratègies d’afrontament assertives».

La segona era la d’obcecació. El jurat remarcava que el processat va actuar mogut per la «clara ofuscació» que li va causar que el fessin fora del Mas Pi perquè ho va percebre com «una gran humiliació, ofensa, menyspreu i vexació». El jurat recollia que les trucades que l’acusat va fer al 112 i el vídeo del moment dels fets provaven que no parava de repetir que l’havien agredit «cinc o sis tios» i que havia tornat davant el local armat amb el matxet amb «intencions de matar».

15 anys de presó

La sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent la magistrada Maria Vila Casas, condemna Carlos Zamora Ramírez a 15 anys de presó com a autor d’un delicte d’assassinat per traïdoria amb l’atenuant d’alteració psíquica.

A l’hora d’imposar la pena, la magistrada rebutja l’aplicació de l’atenuant d’obcecació i avala la tesi del fiscal Enrique Barata i de l’acusació particular, encapçalada pels lletrats Xavier Sureda i Àngels Alegre, que van argumentar després de la lectura del veredicte que era «inaplicable».

La sentència recull els requisits que fixa la jurisprudència del Tribunal Suprem per acreditar l’obcecació i resol que «s’ha de negar» l’aplicació de l’atenuant. La magistrada argumenta que, en el cas del crim de Verges, l’origen de la disputa «no va provenir de la víctima» ni de «cap persona del seu entorn» i també sosté que el fet de fer-lo fora del local «no es considera un estímul suficient ni poderós per la reacció i conducta posterior de l’acusat»: «Va efectuar una resposta totalment desproporcionada».

A banda de la pena de presó, l’Audiència també li imposa 5 anys de llibertat vigilada i li prohibeix acostar-se a menys de 300 metres o comunicar-se amb els familiars de la víctima durant 8 anys.

En concepte de responsabilitat civil, haurà d’indemnitzar les filles de la víctima, la seva mare, els germans i la seva àvia amb 534.100 euros. També haurà de pagar 32.165,59 euros a l’Institut Català de la Salut (ICS) per les despeses mèdiques derivades de l’assistència de la víctima al Trueta.

La sentència no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).