Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
A Palafrugell, hi haurà la cantada d’havaneres amb el grup Xicranda a les 19:00h al Pati de la Biblioteca. Xicranda és un jove duet format per Guillem Payaró i Martí Santacana, que es van conèixer a Barcelona l’any 2012 al Conservatori Superior de Música del Liceu i és el lloc on van descobrir la passió que comparteixen pel cant català tradicional.
Un dimecres més, a la Bisbal d’Empordà, hi haurà una nova nit de concerts en el marc del Festival Internacional del Terracotta Museu. Avui és el torn d’artistes empordaneses. Actuaran la cantant bisbalenca Cloe Riembau, la cantant de Biure d’Empordà, Joina, i Dame Area, duet format pel català Viktor Lux Crux i la italiana Silvia Konstance. L’hora d’inici serà a les 20:00h.
A Peralada, se celebrarà una nit més del Festival de Peralada. Avui el concert va a càrrec del grup Hort / Garden, una proposta escènica que neix de la ment creativa d’Elena Tarrats —actriu, cantant i compositora — i que es desplega com una òpera-monòleg. Començarà a les 22:00h al Mirador.
A Sant Julià de Ramis, a les 21:00h a la Plaça de la República tindrà lloc el concert de Remei de Ca la Fresca. Són un grup originari del Montseny amb un estil de rock visceral que festeja amb el folklore i electrònica de poble a baixa fidelitat.
A l’Estartit, hi haurà el concert de Pedro Rincón a les 21:00h del vespre a l’església de Santa Anna en el marc del Mediterranean Guitar Festival.
Festes Majors
A les Comarques Gironines, estan de Festa Major Palafrugell, Rupià, Llançà, Navata, Empuriabrava i Quart.
Neix Feroe, un nou festival íntim i de qualitat a Barcelona
Barcelona suma una nova cita imprescindible al seu calendari musical: el festival Feroe, que se celebrarà els dies 14 i 15 de novembre a La Carpa del Poble Espanyol. Amb un format reduït, un únic escenari i tres artistes per nit, el festival aposta per una experiència acollidora, allunyada de la massificació, la immediatesa i els preus abusius que sovint dominen l’oferta musical.
La iniciativa neix de la mà d’Albert Puig, periodista musical vinculat a mitjans com iCat i Catalunya Ràdio, i actual director de la promotora No Sonores, responsable de propostes com Petits Camaleons, Blues de Cerdanyola o el Sant Jordi Musical, entre d’altres.
El cartell de Feroe 2025 combina qualitat, elegància i trajectòria artística:
Divendres 14 de novembre:
The Tallest Man on Earth, The Jayhawks i The Weather Station.
Dissabte 15 de novembre:
Squeeze, Nick Lowe & The Straitjackets i Valerie June.
Les entrades i abonaments ja estan a la venda a través del web oficial festivalferoe.com.
Abonament pels dos dies: 99 euros (sense despeses).
Entrada d’un sol dia: 59 euros (sense despeses).
Aquest dimecres 16 de juliol, el duet d’havaneres Xicranda presentarà el seu nou àlbum “Al mestre Roglan”, en un acte a la Biblioteca de Palafrugell (19 h). És un disc amb composicions inèdites de Josep Maria Roglan, compositor d’una de les havaneres més famoses i estimades a Catalunya, “La Barca Xica”.
A Ràdio Capital, ja vam parlar amb els membres de Xicranda, Guillem Payaró i Martí Santacana, fa uns dies, durant el programa especial de la Cantada d’Havaneres de Calella. Durant l’entrevista, ens van explicar que va ser la família del compositor i la Fundació Ernest Morató qui els va proposar que gravessin l’àlbum, i que no van dubtar ni un moment en acceptar.
Ara, faltarà veure si alguna de les havaneres de l’àlbum ‘Al mestre Roglan’ es popularitza tant com ‘La Barca Xica’. Tot i això, Xicranda assegura que haver pogut gravar l’àlbum ja és un “regal” i que això no variarà segons l’èxit que pugui tenir.
Durant l’entrevista el duet també va cantar una de les cançons inèdites, ‘També dormen els rems’ (que consideren que és una de les més especials) i també ‘La Barca Xica’. Podeu recuperar l’entrevista completa a Youtube o veure’n aquest resum:
La Diputació de Girona ha aprovat una nova línia de subvencions per ajudar els ajuntaments a preparar-se per a la convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat, prevista per aquest mes de juliol. Les ajudes seran d’un mínim de 3.000 euros i un màxim de 15.000, i serviran perquè els consistoris redactin les memòries d’intervenció integral, un requisit per accedir a les subvencions autonòmiques.
El percentatge de finançament dependrà del nombre d’habitants. Els pobles més petits, de fins a 1.000 habitants, podran rebre fins al 95% del cost, mentre que a les ciutats de més de 20.000 habitants, l’ajuda cobrirà fins al 60%. En cas que la demanda superi el pressupost disponible, la Diputació aplicarà una fórmula per distribuir els fons de manera equitativa.
El Pla de Barris de la Generalitat contempla una inversió global de prop de 1.600 milions d’euros. Els ajuntaments hauran de presentar propostes que incloguin intervencions urbanístiques, accions de transició ecològica i projectes socials. Com a mínim, una quarta part del pressupost haurà de destinar-se a aquests tres àmbits prioritaris.
Amb aquestes subvencions, els consistoris podran finançar la redacció de les memòries i també els processos participatius que s’hi vinculen. Les memòries han de definir les àrees d’actuació, els objectius, el calendari i el pressupost. El termini per presentar les sol·licituds al Pla de Barris acabarà el 30 de setembre.
A més, el ple ha aprovat per unanimitat una moció impulsada per la Candidatura d’Unitat Popular, que demana excloure les aigües minerals de la Llei de Mines del 1973. Aquesta normativa actual permet l’explotació intensiva d’aquest recurs, fet que xoca amb la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea. La moció recull propostes d’entitats com Aigua és Vida, AiguaClara i la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny.
Durant el segle XIII, amb la conquesta de les Illes Balears per part de Jaume I i Alfons III, es van repoblar les illes amb població majoritàriament empordanesa. Aquesta gent, a banda de tradicions, cultura i una manera de fer i de viure completament diferents dels musulmans –fins aquell moment presents a les illes–, també van importar el seu parlar: el català salat.
Han passat més de sis-cents anys des d’aquella fita, però encara a dia d’avui es conserva el català salat a les Illes Balears. A l’Empordà, la realitat és diametralment oposada. A l’Alt Empordà, Cadaqués és l’últim reducte de resistència del català salat, mentre al Baix Empordà els pocs parlants es concentren a Begur, majoritàriament gent gran, i a la toponímia (Sa Riera, Sa Tuna, S’Agaró, etc.). No deixa de ser paradoxal que els pioners del català salat gairebé l’hagin abandonat per complet, mentre menorquins, mallorquins, eivissencs i formenterencs s’han convertit des de fa anys en els abanderats d’aquest subdialecte.
Però per què s’ha arribat a aquest punt?
Quimet Cullell, begurenc de naixement, no ha perdut mai el català salat. A casa seva tothom ha salat sempre, quan parlava amb els professors (fora de l’horari lectiu) també salava, i amb els seus amics, també. Recorda que, quan era petit, “a Begur tothom salava”, però va ser a partir dels anys 60 quan el català central va començar a guanyar terreny entre la població de Begur i, actualment, ha substituït el parlar salat gairebé per complet.
La diferència de classes socials és un dels principals motius de la dràstica reducció de parlants del català salat a l’Empordà. Parlar salat era de mariners, de pagesos i de gent humil, la ciutadania amb un cert status social utilitzava l’article literari en lloc del salat. Aquest fet va acabar provocant una autorepressió per part dels parlants de català salat ja que, per vergonya o per evitar segons quins comentaris de ciutadans de classes socials superiors, modificaven la seva manera de parlar. Pep Vila, historiador de la literatura, explica que quan habitants de Cadaqués anaven a estudiar a Figueres, amagaven la seva parla natural per evitar les burles dels companys de classe.
L’arribada dels mitjans de comunicació en català -després de la dictadura- i de les posteriors xarxes socials van agreujar la situació, ja que el català central es va imposar en el dia a dia de la població empordanesa. A l’escola no es parlava salat, a la televisió tampoc i a les institucions tampoc, ni es fomentava. La transmissió familiar va resultar insuficient davant l’allau de continguts en català central. Segons Quimet Cullell va ser el còctel perfecte, i ho ha comprovat de primera mà amb les seves filles, que no salen encara que ell sempre ho faci.
Així i tot, sempre hi ha lloc per a l’esperança. Jordi González, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Begur, no arriba als trenta anys, però sala. I sala malgrat que a casa seva no han salat mai, i que a l’escola o a l’institut tampoc ha sentit salar mai als seus professors. Sala perquè considera el català salat com un emblema i un tret identitari del seu poble, i no vol que s’acabi perdent.
El fet que el català salat estigui reduït actualment la població de més edat provoca que sigui molt difícil veure una persona jove salant. González reconeix que si no el parla més és per vergonya i que també acostuma a rebre comentaris de persones que no salen en relació amb el seu parlar, de la mateixa manera que ha succeït durant els últims 60 anys.
A Cadaqués, el parlar salat està més estès que a Begur i a la resta de municipis de l’Empordà. Tot i patir les conseqüències de l’arribada en massa del català central, no és estrany sentir joves parlant salat, sempre en el context d’un registre informal. Pep Vila reconeix que les institucions i entitats a Cadaqués continuen fomentant el català salat tot i les dificultats que existeixen a l’hora d’intentar preservar el subdialecte.
I ara, què?
Segons Pep Vila, és molt difícil ser optimista. El parlar salat al Baix Empordà es redueix en la població de més edat de Begur, especialment. Els joves no s’interessen pel català salat perquè tampoc tenen referents que el parlin i a l’escola no es practica. A més, l’historiador apunta que el retrocés del català salat té un problema major: el retrocés del català.
Quimet Cullell ha intentat diverses ocasions que a l’institut de Begur s’ensenyi el català salat als seus alumnes. Tot i que la idea és ben rebuda, mai s’ha transformat en una realitat. Com que a la majoria de cases ja no se sala, l’àmbit educatiu és una de les poques solucions possibles a la preservació del català salat.
A banda, la naturalesa del català salat a l’Empordà dificulta el manteniment del subdialecte. Com que la transmissió és fonamentalment oral, no hi ha una normativa lingüística escrita a la qual accedir i utilitzar per ensenyar la parla salada a les noves generacions. Són paraules de Pep Vila.
En aquesta mateixa línia, Jordi González considera que si la població baixempordanesa més jove ja no parla el català salat és per pur desconeixement. Amb més informació i pedagogia per part de les institucions públiques i els centres educatius, es podria arribar a recuperar aquesta parla que per moments sembla condemnada a desaparèixer.
En una entrevista concedida al programa Una cantada diferent, el duet Xicranda ha presentat el seu primer disc, El mestre Roglan, una obra que recupera cançons inèdites del compositor Josep Maria Roglan, autor de la popular Barca Xica. Roglan va morir l’any 2012 i moltes de les seves composicions mai no havien estat publicades ni enregistrades fins ara.
“El disc és una dedicatòria a la música que havia quedat oblidada del mestre”, expliquen Guillem Pallero i Martí Santacana, membres del duet. La proposta va sorgir de la pròpia família de Roglan, en col·laboració amb la Fundació Ernest Morató. “De seguida vam dir que sí, perquè és molt poc habitual tenir l’oportunitat de gravar temes inèdits”, afegeixen.
El material rebut incloïa manuscrits originals amb partitures i lletres escrites pel mateix Roglan. Xicranda ha adaptat les peces al seu format de duet amb dues veus i dues guitarres, mantenint l’essència original i aportant-hi el seu segell personal. En algunes cançons també han afegit baix i bateria.
Una de les peces més destacades del disc és També dormen els rems, que narra la història d’un vell pescador que vol ser acomiadat al mar, amb dos rems en forma de creu. La melodia i la lletra han captivat especialment el duet: “És una cançó molt bonica i diferent dins del món de les havaneres.”
La filla del compositor, Gemma Roglan, ha expressat la seva emoció per poder escoltar aquestes peces finalment acabades. “Estic molt agraïda al grup per haver fet aquest disc i per donar a conèixer aquestes cançons que el meu pare no va poder publicar”, ha dit.
Xicranda presentarà el disc oficialment el 16 de juliol a la Biblioteca de Palafrugell, en un concert especial on interpretaran totes les cançons de l’àlbum. La família de Roglan també hi serà present. Al llarg de l’estiu, el duet seguirà oferint concerts en què combinaran aquestes noves peces amb havaneres tradicionals.
Preguntats sobre si alguna d’aquestes noves havaneres pot arribar a ser tan coneguda com La Barca Xica, els membres del grup ho tenen clar: “Ens agradaria molt que aquestes peces s’incorporessin al repertori habitual de les cantades d’havaneres.” També comparteixen l’opinió d’Enric Frigola, president de la Fundació Ernest Morató, que creu que “amb el temps, algunes poden arribar a tenir tanta o més popularitat”.
Finalment, el grup destaca el valor emocional del projecte: “Això ha estat un regal. Si les cançons es fan conegudes, fantàstic; però la feina feta ja no ens la treu ningú.”
