Una quarantena de persones han nedat aquest diumenge a Palamós per reclamar més seguretat per als nedadors. La mobilització respon a l’augment de les embarcacions recreatives a la Costa Brava.
La iniciativa ha unit SOS Costa Brava i el Club Natació Palamós. Els participants han recorregut uns tres quilòmetres entre la Cala del Castell i la Cala Senià. El recorregut ha estat d’anada i tornada.
Les entitats reclamen una normativa més clara per ordenar la convivència al mar. També demanen una distància mínima entre embarcacions i persones dins l’aigua.
Jordi Cruz, portaveu de SOS Costa Brava, considera insuficient la regulació actual. L’entitat assenyala l’augment de barques i motos d’aigua durant els últims anys.
Cruz posa com a exemple la normativa aplicada a les persones que practiquen busseig. Aquesta regulació obliga les embarcacions a mantenir uns cinquanta metres de distància.
En canvi, els nedadors tenen menys protecció específica a mar obert. Una situació similar afecta les persones amb caiac o taules de pàdel surf.
Ester Yesares, fundadora, entrenadora i secretària del Club Natació Palamós, també alerta dels riscos. Explica que sovint troben embarcacions massa pròximes durant les sortides.
Yesares considera que el nedador és un dels usuaris més vulnerables del mar. També reclama més educació i un major respecte de les normes de seguretat.
El club procura fer les sortides amb boies visibles. Tot i això, els nedadors no poden controlar el comportament de les embarcacions.
Per aquest motiu, el club defensa una millor ordenació de l’espai marítim. L’objectiu és facilitar una convivència més segura entre tots els usuaris.
Dues nedadores del Club Natació Palafrugell, Cristina i Linda, comparteixen aquesta preocupació. Durant l’estiu acostumen a sortir més aviat per evitar les hores amb més embarcacions.
Les dues esportistes proposen crear carrils de natació delimitats amb boies. Consideren que aquests espais podrien augmentar la seguretat dels nedadors a mar obert.
També alerten de la presència de plàstics i altres residus dins l’aigua. Consideren que la brutícia perjudica els banyistes i els ecosistemes marins.
SOS Costa Brava també reclama una gestió conjunta dels espais protegits del litoral. L’entitat demana recursos compartits entre municipis per millorar la coordinació.
Jordi Cruz assenyala les diferències de recursos entre municipis veïns. Considera necessari gestionar conjuntament el mar, la costa i els espais naturals connectats.
La nedada tanca un cicle d’activitats organitzat aquest estiu per l’entitat ecologista. Altres trobades han denunciat l’impacte de les embarcacions recreatives sobre les praderies de posidònia.
L’entitat alerta especialment dels fondejos sobre aquests espais marins. Recorda que la recuperació de la posidònia és molt lenta.
SOS Costa Brava considera que l’augment de la temperatura del mar complica encara més aquesta regeneració. Per això, reclama reforçar la protecció de la posidònia i controlar els fondejos.
