L’increment de la soledat no volguda al Baix Empordà provoca desigualtats entre la gent gran en funció del poble on viu

Per
ACN
-

L’augment de la soledat no volguda al Baix Empordà, especialment en gent gran, genera desigualtats entre aquest col·lectiu en funció de si viuen en un poble petit o en una ciutat més gran. El motiu es deriva de la llei de dependència. D’una banda, pels retards que acumulen les valoracions de les persones que ho demanen i que fa que molta gent es trobi en una situació de vulnerabilitat i allunyada dels serveis que pot tenir en un municipi més gran i de l’altre pels requisits de la llei -com tenir familiars empadronats al mateix poble- i que ho dificulta encara més. Tot plegat fa que des dels pobles petits hagin d’enginyar activitats “amb els pocs recursos que tenen” per poder oferir a la gent gran que hi viu.

La Maria Teixidor frega els 90 anys. Viu a Jafre de tota la vida i participa en totes les activitats que fa l’Ajuntament. Al taller de memòria dels dijous, les activitats físiques al parc de divendres i al taller d’informàtica que fan regularment. Tres activitats que l’Ajuntament -amb el suport del Consell Comarcal del Baix Empordà- posa a disposició de tothom “però pensant especialment amb la gent gran”.

“M’agrada molt i vull fer de tot. A casa també cuino, escolto la ràdio i cada dia surto a passejar pel poble”, diu la Maria. La realitat, però, és que cada vegada hi ha més gent gran vivint sola en pobles petits de la comarca i això afecta el seu dia a dia.

Una solució és la llei de dependència, que hauria de facilitar uns serveis per a aquest col·lectiu, però entre els retards en les valoracions i els requisits per poder accedir a l’ajuda fa que molts avis de pobles “ho tinguin més complicat” que els que viuen en municipis més grans amb més serveis a l’abast.

Un bon exemple és haver-se de desplaçar. La falta d’un transport públic “eficient” fa que la gent gran que ha d’anar, per exemple, a fer tràmits a la Bisbal o a l’hospital de Palamós se’ls “faci una muntanya”. La treballadora social i tècnica del CCBE, Sílvia Mas, denuncia que actualment el retard de valoracions de la llei de dependència està en un any i per l’obtenció d’una targeta acreditativa per poder aparcar en zona de minusvàlids se’n va als 21 mesos.

Mas revela que aquesta situació genera un malestar a les persones grans que pateixen la soledat no volguda i moltes elles necessiten un suport psicològic que el consell els presta, però “que ha quedat saturat per la demanda que hi ha”. “Hem de pensar que al final són persones que estan molt soles i que no poden sortir a fer massa res”, explica.

“Fer poble”, una de les claus

Des de l’Ajuntament de Jafre expliquen que una de les claus per poder donar resposta al que passa és fer aquestes activitats, que moltes vegades fan amb “els pocs recursos disponibles”. “Intentem moure els fils per poder fer tot això aquí i que no s’hagin de desplaçar. Procurem que això els beneficiï des d’un punt de vista de salut mental”, explica l’alcaldessa de la localitat, Èlia Bantí.

Per això, Bantí diu que és “molt important fer poble” i que tothom estigui al cas del seu veí. “És allò de dir que en un poble ens coneixem tots i tenim cura uns dels altres”, diu l’alcaldessa.

Des del Consell Comarcal del Baix Empordà recorden que els municipis petits no tenen les possibilitats que sí hi ha en pobles i ciutats més grans de donar servei a la seva població, ja que el pressupost sol ser molt baix.

“Es tracta que tothom pugui viure amb dignitat, també a la part final de la seva vida”, remarca el president del CCBE, Enric Marquès, que reconeix “el problema” que suposa per a les persones grans la falta de transport públic que hi ha a la comarca i que afecta especialment aquest col·lectiu.

Els principals reptes i previsions del 2026 al Baix Empordà

Per
Joan Coll Bagur
-
privat:-reforma-sud-del-passeig-maritim
Privat: Reforma sud del Passeig Marítim

El Baix Empordà afronta aquest 2026 amb la incertesa pròpia de cada inici d’any, però també amb algunes certeses i reptes que es transformaran en realitat durant els pròxims 12 mesos. A Ràdio Capital hem fet un recull de les principals notícies que ocuparan l’actualitat de la comarca aquest any.

Arrenquem a Palamós, i és que un dels fets més rellevants dels últims mesos del 2025 va ser el resultat de la votació popular sobre el canvi de topònim del municipi. Després de guanyar el SÍ i que l’Ajuntament iniciés els tràmits per oficialitzar el canvi de nom, l’objectiu és que el 2026 sigui l’any en el qual Palamós donarà pas al nom “Palamós i Sant Joan” a tots els nivells. Així i tot, el procés depèn de la Generalitat de Catalunya, que ha d’emetre dos informes per validar el canvi i es podria acabar allargant gairebé un any.

Un dels àmbits en els quals es treballa més amb terminis són les obres i reformes. Diversos municipis del Baix Empordà preveuen acabar les obres i inaugurar així nous espais públics que necessitaven una nova cara. És el cas del nou mercat de Palamós, l’obertura del qual està prevista el juny d’aquest nou any que comença. D’aquesta manera, els paradistes abandonaran el mercat provisional on estan instal·lats actualment per tornar al mercat definitiu. També Palamós ultima la reforma del Passeig del Mar, en el qual fa mesos que s’hi treballa, per tal que es pugui obrir completament al públic a partir de la pròxima primavera, abans del mes de juny.

Finals del 2026 és la data que ha marcat l’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, perquè estiguin reparades les canonades de la xarxa d’aigua del municipi. D’aquesta manera, es pretén eliminar els talls constants de subministrament d’aigua que pateixen els veïns des de fa ja alguns anys.

No han posat terminis des de l’Ajuntament de Palafrugell en relació amb les obres del teatre del Centre Fraternal, després d’engegar-les a finals del 2025 després d’anys d’intentar-ho. Així i tot, durant el 2026 s’avançarà en la reforma i es podrien acabar algunes fases d’aquesta, sempre que no s’hi trobin imprevistos tècnics o bé administratius que puguin alentir tot el procés.

Una mesura d’àmbit europeu però que afecta amb força el Baix Empordà és la limitació de dies de pesca d’arrossegament assignats a la flota. Durant el 2026, la Comissió Europea atorga només 9 dies de sortida, amb la possibilitat d’ampliar-los sempre que es compleixin certes mesures de sostenibilitat. Els pescadors catalans, amb gran presència als municipis costaners de la comarca, consideren que aquesta mesura és “un disbarat”. Caldrà veure si els òrgans europeus rectifiquen davant la pressió del sector, tal com va acabar succeint el 2025.

Palafrugell estrenarà aquest 2026 nou servei de recollida de residus i neteja viària. Entre les principals novetats d’aquest canvi, que durà a terme l’empresa GBI Paprec, hi destaquen l’ampliació del sistema de recollida porta a porta a més zones del municipi i la modernització de vehicles, maquinària i contenidors. El nou servei donarà el tret de sortida aquest mateix mes de gener, a partir del dia 15.

En plana cultural, dos festivals baixempordanesos viuen aquest any una edició molt especial. Per una banda, a la Bisbal d’Empordà, l’Empordà Music Festival celebrarà el seu cinquè aniversari i ho fa ampliant el festival a tres dies i amb un cartell molt potent, portant noms com La Fúmiga, Figa Flawas, The Tyets, Els Pets o Ginestà, entre altres.

I, per altra banda, el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols enceta una nova etapa aquest 2026. Serà l’any de l’estrena de la nova promotora de l’esdeveniment, Barcelona Events Musicals (la mateixa que el festival Cruïlla). Es preveu un creixement del festival amb aquest canvi al seu capdavant, una major injecció econòmica i una programació de primer nivell.

En l’apartat de commemoracions, dia 7 d’agost es compliran 50 anys del que es considera la primera manifestació ecologista de la història de Catalunya. Es va dur a terme a Torroella de Montgrí el 1976, quan al voltant de 4.000 persones es van concentrar per protestar contra la contaminació del riu, assenyalant la paperera Torras Hostench com a responsable.

I per últim, però no menys important, el 2026 és l’any del 25è aniversari de Ràdio Capital. Són 25 anys de ràdio, de música, d’informació i de presència local, de proximitat, als municipis d’arreu de la comarca. Durant aquests mesos anirem organitzant i anunciant diverses propostes per celebrar el primer quart de segle de vida de la ràdio de l’Empordà.

Delegats de CCOO es tanquen a la seu de l’ONCE de Girona per reclamar que readmetin un company a qui s’ha acomiadat

Per
ACN
-

Una vintena de delegats de CCOO han ocupat la seu de l’ONCE a Girona i s’han tancat a l’interior per reclamar que es readmeti un company a qui la institució ha acomiadat. Denuncien “persecució sindical” i que l’acomiadament no està justificat, sinó que obeeix a una “represàlia” per part de l’ONCE després que aquest empleat presentés dues denúncies davant la Inspecció de Treball. Els manifestants han entrat a la seu de Girona pels voltants de quarts de dues, i després d’una reunió infructuosa amb un representant territorial de l’ONCE, han decidit fer-se forts a l’interior de les oficines. Els Mossos d’Esquadra han anat fins al lloc i, després de parlar amb uns i altres, els delegats sindicals faran nit a dins l’edifici.

La protesta per exigir a l’ONCE que readmeti aquest delegat sindical, que treballa a Girona, ha tingut lloc a dos quarts de dues de la tarda. Una vintena de membres de CCOO han entrat a les oficines de la institució, situades al carrer Emili Grahit, i han fet saber a les recepcionistes que no en sortirien fins que l’entitat no tornés a contractar el treballador.

L’afectat tenia un contracte temporal d’un any i ara fa pocs dies l’ONCE li va fer saber que quan expiri, el pròxim 11 de gener, no se li renovarà. CCOO subratlla, però, que al darrere d’aquest acomiadament no hi ha motius laborals sinó “persecució sindical”.

El sindicat assegura que l’entitat l’ha fet fora “com a represàlia” després que el delegat sindical hagi presentat dues denúncies contra l’ONCE davant la Inspecció de Treball. El secretari general de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO a Catalunya, Carles Manzanares, explica que la primera denúncia criticava que l’ONCE “obligués la plantilla a treballar més hores de les que els corresponen” per poder complir les vendes fixades dels bitllets dels sortejos.

La segona denúncia, precisa Manzanares, recollia una pràctica “inadmissible”. A l’escrit, es relatava que l’ONCE “obliga a avançar als treballadors” els diners dels cupons que sol·liciten vendre dels sortejos extraordinaris. “Si volen més cupons, se’ls diu que han de pagar-los per avançat”, critica el secretari general de CCOO.

CCOO assegura que l’ONCE “ha vulnerat els drets sindicals” del seu company i critica que l’entitat tingui una actitud “intolerant”. Per això, com a mesura de suport, una vintena de delegats han decidit ocupar les oficines d’Emili Grahit i tancar-s’hi a dins, amb l’objectiu de pressionar la institució a negociar i forçar la readmissió de l’afectat.

D’arreu de l’Estat

A la protesta hi han pres part delegats vinguts de diferents punts de l’estat espanyol (com ara Aragó, les Canàries, el País Valencià, Madrid o Castella la Manxa). També hi ha participat la secretària general de CCOO a les comarques gironines, Diana Estudillo.

Després d’entrar a les oficines de l’ONCE a Girona, els sindicalistes han cridat consignes a favor de la readmissió del treballador i han exhibit pancartes amb frases com ‘Defensar els drets no és motiu d’acomiadament’, ‘L’ONCE comet frau de llei amb la contractació’ o ‘No és un acomiadament, és repressió sindical; readmissió ja!!’.

El representant territorial de l’ONCE, que era a Figueres, ha anat fins a l’oficina per parlar amb els concentrats, que l’han rebut entre crits i xiulets. La reunió amb els portaveus de CCOO, però, ha estat infructuosa. El responsable del sindicat a l’ONCE Catalunya, Josep Cortés, ha explicat que la institució els ha fet saber que no readmetrien el seu delegat.

Davant d’això, els concentrats han decidit no aixecar l’ocupació i tancar-se a dins les oficines. Els Mossos d’Esquadra han anat fins al lloc. Després de parlar amb uns i altres, i com que l’ONCE ha decidit no presentar denúncia, els agents han identificat els qui hi havia a dins les oficines, que mantenen la protesta i es quedaran a passar-hi la nit.

L’ACN s’ha intentat posar en contacte amb l’ONCE per saber la seva versió dels fets. De moment, però, no ha estat possible parlar-hi. A les comarques gironines, la institució té uns 350 treballadors.

Els casos de malalties tropicals cauen un 72% a les comarques gironines

Per
Redacció
-

Les comarques gironines han registrat una caiguda del 72% en els casos de malalties tropicals durant l’últim any. En total, s’han confirmat deu casos, cinc de dengue i cinc de chikungunya, totes dues malalties que es transmeten per la picada de mosquits. L’any anterior, se n’havien notificat prop de 40, amb més de 30 confirmacions.

Per primera vegada, el Laboratori Clínic Territorial de Girona ha començat a fer les proves per detectar aquestes malalties. Fins ara, les mostres s’enviaven a Barcelona, i els resultats trigaven gairebé dues setmanes. Ara, el diagnòstic s’obté en només dos dies. El canvi ha agilitzat l’atenció i ha permès actuar amb més rapidesa davant els casos detectats.

Tots els casos confirmats han estat importats, és a dir, s’han contagiat fora de Catalunya. La majoria són persones que han viatjat a zones tropicals d’Amèrica, Àsia o Àfrica, on aquestes infeccions són endèmiques. Dels deu pacients diagnosticats, vuit són veïns de les comarques gironines i dos resideixen en altres punts del territori.

Durant l’any passat, el dengue i el chikungunya han estat les malalties més comunes. No s’ha confirmat cap cas de zika ni de febre del Nil occidental, tot i que sí que s’han notificat sospites d’aquestes infeccions.

En comparació amb l’any anterior, el nombre total de notificacions possibles s’ha reduït a la meitat. S’ha passat de 80 a només 36 sospites. Aquest descens també s’explica per una menor exposició al virus i un control més ràpid dels casos sospitosos gràcies a les noves proves diagnòstiques.

Les arbovirosis són malalties que es transmeten per mosquits. Provoquen febre, dolor muscular i mal de cap. Tot i que no tenen cura específica, es poden alleujar amb repòs, hidratació i medicaments per controlar els símptomes.

24 municipis del Baix Empordà i l’EMD de l’Estartit rebran finançament del Govern per renovar instal·lacions esportives

Per
Maria Alsina
-
La corxera

El Govern destinarà més de 120 milions d’euros en el pla de xoc de renovació d’infrestructures esportives municipals entre els anys 2025 i 2029. Aquesta mesura forma part d’aquest pla de xoc impulsat pel Departament d’Esports amb l’objectiu de millorar la qualitat, la seguretat i l’accessibilitat dels equipaments públics.

Rebran aquests ajuts 813 ajuntaments i 10 entitats municipals descentralitzades, que representen el 93% dels municipis amb instal·lacions esportives a Catalunya. Al Baix Empordà han estat 24 municipis i l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit els que rebran ajudes al llarg d’aquest període. La convocatòria s’ha adreçat a municipis de més de 500 habitants, que podien presentar fins a tres projectes per localitat.

Els municipis que rebran ajudes són Albons (45.000 €); Begur i Esclanyà (80.000 €); Bellcaire d’Empordà (80.000 €); La Bisbal d’Empordà (319.000 €); Calonge i Sant Antoni (318.999 €); Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (319.000 €); Corçà (34.200 €); Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (89.023,25 €); l’Estartit (80.000 €); Foixà (20.375 €); Jafre (19.665 €); Palafrugell (624.000 €); Palamós (273.000 €); Pals (79.999 €); Parlavà (20.375 €); Rupià (20.375 €); Sant Feliu de Guíxols (623.999 €); Santa Cristina d’Aro (94.968 €); Serra de Daró (20.375 €); La Tallada d’Empordà (20.374 €); Torroella de Montgrí (319.000 €); Ullà (45.000 €); Ullastret (19.475 €); Vall-llobrega (45.000 €); i Verges (45.000 €).

Taula creada amb dades del Departament d’Esports.

Actuacions i millores

Les actuacions més habituals que han demanat els ajuntaments són la substitució de paviments en pistes i camps de futbol, la reforma de complexos i pavellons poliesportius i la millora de piscines cobertes i descobertes. Els ajuts es començaran a pagar el 2025 amb una bestreta del 25% de l’import concedit. La resta s’abonarà de manera progressiva entre el 2026 i el 2029, amb una mitjana anual de 28 milions d’euros.

Segons el conseller d’Esports, Berni Álvarez, les instal·lacions esportives catalanes acumulen dècades de desinversió. Moltes van ser construïdes entre els anys 80 i el 2000 i actualment tenen mancances en accessibilitat, eficiència energètica i digitalització. El pla vol fer front a aquests reptes i adaptar els espais a les necessitats actuals.

Foals insinuen un nou àlbum per al 2026 amb un missatge enigmàtic a les xarxes

Per
Primera Fila
-
foals-insinuen-un-nou-album-per-al-2026-amb-un-missatge-enigmatic-a-les-xarxes
Foals insinuen un nou àlbum per al 2026 amb un missatge enigmàtic a les xarxes

Foals deixen entreveure el seu retorn discogràfic de cara al 2026. La banda d’Oxford no publica un àlbum des de “Life Is Yours” (2022), però un missatge compartit a les seves xarxes socials ha reactivat les expectatives dels seus seguidors i apunta clarament a nova música en camí.

En una publicació a Instagram del passat 1 de gener, el grup escrivia: “Feliç any nou! 2026… l’any del cavall de foc”. El text anava acompanyat d’una imatge presa a l’estudi de gravació, on es pot veure una pissarra amb diverses seccions marcades com a enregistrades, corresponents a un mínim d’una desena de temes nous. Un detall que suggereix que Foals ja tindrien força avançat el procés creatiu del seu pròxim projecte.

Aquest moviment arriba poques setmanes després que Yannis Philippakis, líder i vocalista del grup, parlés obertament sobre la possibilitat d’un nou disc en una entrevista a Rolling Stone UK. Philippakis afirmava que estava pensant “sens dubte” en un nou àlbum de Foals i explicava que, després d’unes vacances conjuntes a Islàndia, el grup havia estat parlant seriosament de tornar a l’estudi, convidant el públic a estar atent al que havia de venir l’any següent.

A més, ja el 2024, el mateix Philippakis va assegurar a NME que el pròxim treball de la banda podria arribar a ser “el millor disc que hem fet mai”. En aquelles declaracions també subratllava la voluntat de prendre’s el temps necessari, tant junts com per separat, per recarregar energies i evitar crear música per obligació, amb l’objectiu que el nou àlbum sigui realment especial.

Tot apunta, doncs, que el 2026 podria marcar el retorn discogràfic de Foals amb un nou treball d’estudi molt esperat.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by FOALS (@foals)

L’entrada Foals insinuen un nou àlbum per al 2026 amb un missatge enigmàtic a les xarxes ha aparegut primer a Primera Fila.

1...150151152...6.879Pàgina 151 de 6.879