/
RSS Feed
La Bisbal d’Empordà participa com a referent en les jornades sobre Indicacions Geogràfiques Protegides celebrades a Portugal
La Bisbal d’Empordà ha estat convidada a participar com a exemple de bona gestió del patrimoni ceràmic en el programa europeu d’intercanvi de coneixement sobre indicacions geogràfiques protegides, organitzat per l’aliança European Craft Alliance. L’esdeveniment es va celebrar els dies 19 i 20 de març a Barcelos, a Portugal, i va reunir representants de més de 20 països.
La tècnica de Promoció i Desenvolupament local, Anna Sàbat, hi va presentar l’ecosistema artesanal de la ciutat. Durant la trobada, es va destacar la Bisbal com un model a seguir per la seva estructura consolidada en l’àmbit ceràmic i el potencial per obtenir una futura indicació geogràfica protegida.
El programa va incloure tallers, conferències i visites experiencials centrades en la implementació de les noves normatives europees. Aquest any, l’estat espanyol ha de transposar una llei que reconeixerà les identificacions geogràfiques protegides en el sector de l’artesania, fet que obre la porta al reconeixement oficial de productes com la Ceràmica de la Bisbal.
Segons el regidor de Turisme de l’Ajuntament, Xavier Dilmé, la participació en aquestes jornades europees “reforça el compromís del municipi amb la promoció del seu patrimoni cultural, econòmic i turístic”. També ha afirmat que aquest pas “consolida la identitat artesana del municipi com a motor d’atracció de visitants”.
Sis equipaments culturals s’uneixen per obrir les “Portes de les Gavarres”
El Consorci de les Gavarres de la Diputació de Girona ha instal·lat plafons interpretatius en sis espais culturals vinculats al massís. Aquesta acció forma part del projecte Xarxa de Portes de les Gavarres, que busca reforçar el vincle entre el territori i els valors naturals i culturals d’aquest Espai Natural Protegit.
Els plafons s’han ubicat davant d’equipaments amb una clara vocació divulgativa: el Terracotta Museu de la Bisbal, el Museu del Suro de Catalunya a Palafrugell, el Castell de Calonge – Espai Gavarres, el Centre d’Interpretació Can Caciques de Llagostera, el Museu de la Terrissa de Quart i la Torre Desvern de Celrà. Cadascun d’aquests espais actua com a porta d’entrada al massís, oferint una mirada pròpia sobre les Gavarres.
Els plafons han estat dissenyats per La Fonda Gràfica i elaborats amb materials tradicionals, en harmonia amb el paisatge i els oficis locals. Inclouen un mapa del massís, punts d’interès i informació pràctica per als visitants.
Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de diversos municipis i centres culturals que treballen de manera coordinada per divulgar i preservar els valors del territori. La creació d’una comissió de treball ha permès sumar esforços, fins i tot d’ajuntaments sense equipaments físics, que també volen formar part activa del projecte.
Paral·lelament, s’està desenvolupant el portal visitgavarres.cat, que recollirà pròximament informació actualitzada sobre el patrimoni natural, cultural i gastronòmic de les Gavarres. El president del Consorci de les Gavarres, Daniel Encinas, ha remarcat que aquesta actuació aposta per un territori connectat, viu i compromès amb la preservació de l’entorn i el foment del coneixement.
La Cuina de l’Empordanet presenta la seva guia 2025 i celebra el seu 30è aniversari
La Cuina de l’Empordanet ha presentat aquest dilluns al matí la nova Guia 2025. L’acte s’ha fet al restaurant La Sala de l’Isaac, a Llofriu, i ha comptat amb la participació de la sommelier Clara Antúnez, la diputada de la Diputació de Girona Vanessa Peiró i el cuiner Vicenç Fajardo, president del col·lectiu. L’acte ha servit també per commemorar els 30 anys del col·lectiu de la Cuina de l’Empordanet.
Amb aquesta guia el col·lectiu dona a conèixer quins són els restaurants que formen part de l’associació i es fa una difusió de la informació bàsica de cada restaurant. A més, contribueix a crear una identitat de marca coherent, donant protagonisme als espais interiors i exteriors dels restaurants, així com les fotografies conjuntes de caps de cuina i de sala. Aquesta decisió va en sintonia amb la línia de treball que està adoptant el col·lectiu de dignificar i donar més visibilitat a la feina que fa el personal de sala, així com posar-la a l’alçada del de cuina.
La guia, que s’ha editat en dues versions- una en català i francès, i l’altra en castellà i anglès- serveix per donar a conèixer i promocionar els 16 restaurants que integren el col·lectiu. A més, la publicació de La Cuina de l’Empordanet també és una eina útil per als informadors turístics de la zona, ja que es distribueix a totes les oficines de turisme de la comarca i altres punts d’informació. En aquest sentit, cal dir que la guia no només està pensada de cara als visitants i turistes sinó també per la gent local amb l’objectiu que gaudeixin dels establiments de més prestigi i renom del territori. Ho explica el president de la Cuina de l’Empordanet, Vicenç Fajardo.
30 anys de cuina de l’Empordanet
Aquest grup gastronòmic es va constituir com a associació sense ànim de lucre l’any 1995, després de més d’una dècada d’activitat vinculada a mostres culinàries al Baix Empordà. La seva missió ha estat sempre posar en valor la cuina de mar i muntanya de la comarca i promoure els productes de proximitat i de temporada.
Durant aquests trenta anys, La Cuina de l’Empordanet ha impulsat múltiples iniciatives que han portat la cuina empordanesa més enllà del territori. Campanyes com “Tocats pels bolets” i, sobretot, els “Sopars maridats” han consolidat la col·laboració entre restauradors i cellers de la Denominació d’Origen Empordà. El president de la Cuina de l’Empordanet, Vicenç Fajardo, explica que la Cuina de l’Empordanet ha anat evolucionant i canviant.
El col·lectiu ha crescut recentment amb la incorporació de sis nous establiments: Atelier Dagà Clos de Llagostera, El Mas Bar & Restaurant de Torrent, Entre Dos Móns de Palamós, Refugi de Pescadors de Calonge, la Sala de l’Isaac de Llofriu i Ses Vinyes de Begur. Actualment, ja el formen setze restaurants. Com a reconeixement a la seva trajectòria, La Cuina de l’Empordanet ha estat guardonada aquest any amb el Lledoner d’Or 2024, un premi que destaca la seva tasca de promoció del vi i la gastronomia empordanesa.
L’Institut Català de Finances incrementa un 81% el finançament a les comarques gironines
L’Institut Català de Finances (ICF) ha registrat un increment del 81% en el finançament a les comarques gironines durant el 2024, mobilitzant un total de 99,4 milions d’euros en préstecs i avals. Aquest increment representa una clara aposta de la banca pública de promoció de Catalunya per impulsar l’economia de la regió i ajudar a fer realitat els projectes i inversions empresarials en una de les àrees més dinàmiques del país.
Durant l’any anterior, 2023, l’ICF havia atorgat un total de 55,1 milions d’euros, una xifra que reflecteix el fort creixement experimentat en només un any. Aquest augment ha estat possible gràcies a l’estratègia d’expansió de la banca pública a través de la seva oferta de finançament a llarg termini, dissenyat per acompanyar les empreses en els seus projectes d’inversió i expansió. Així mateix, aquesta estratègia ha permès millorar l’accessibilitat al finançament a empreses que, per diferents motius, no poden obtenir els recursos necessaris a través del sector bancari privat.
En concret, el 2024, l’ICF ha beneficiat un total de 174 empreses i entitats de les comarques gironines, un 87% més que les 93 que van rebre finançament l’any passat. Aquest increment no només demostra l’interès creixent de les empreses per les solucions que ofereix l’ICF, sinó també l’efectivitat d’aquesta entitat pública en la seva missió d’impulsar l’economia catalana a través de la promoció de projectes empresarials sostenibles i innovadors.
El sector industrial ha estat el que més ha rebut finançament, amb un 36% del total, seguit pel comerç, el turisme i el transport amb un 23%, i l’habitatge social, que ha captat un 21% del finançament atorgat. Aquesta diversificació en els sectors beneficiats demostra l’ampli ventall d’àrees en què l’ICF actua com a agent de suport i complement al finançament privat, contribuint al desenvolupament de diversos àmbits econòmics i socials de la regió.
L’increment de la quantitat de préstecs i avals, així com l’augment de les empreses beneficiades, coincideix amb una estratègia de l’ICF per consolidar la seva presència a les comarques gironines i continuar creixent com a banc públic de promoció. En aquest sentit, la consellera delegada de l’ICF, Vanessa Servera, va subratllar durant la Trobada Empresarial celebrada a Girona, que les dades d’activitat de l’ICF a les comarques gironines són un reflex clar del compromís de l’entitat amb la tasca de “fortir i ajudar cada cop més clients a fer realitat els seus projectes i inversions”. Servera va afirmar que l’ICF ha estat fonamental en el suport a l’economia de la regió i va destacar que, durant l’any passat, la banca pública va duplicar els delegats comercials a la vegueria de Girona, passant de dos a quatre, com a part d’un esforç per millorar el servei i l’orientació als clients.
Des de la seva creació fa 40 anys, l’ICF ha actuat com a complement indispensable al sector bancari privat, contribuint a donar resposta a les necessitats financeres d’un gran nombre d’empreses, entitats i projectes a Catalunya. El paper de l’ICF és essencial per als projectes que, tot i ser viables i necessitar finançament a llarg termini, no troben una solució viable en els canals tradicionals de finançament privat. Aquesta tasca de complementar els bancs privats s’ha consolidat al llarg dels anys, i les empreses gironines han pogut veure els fruits d’aquesta tasca amb l’augment de la seva competitivitat i la realització de nous projectes.
Una de les claus de l’èxit de l’ICF és la seva capacitat per adaptar-se a les necessitats concretes de cada projecte, oferint préstecs a llarg termini i avals que permeten als empresaris afrontar les seves inversions amb més seguretat i garanties. La consellera delegada va destacar la importància de poder disposar d’una entitat que complementi els bancs privats en projectes estratègics i transformadors per a Catalunya. A través de la seva oferta de finançament diversificat, l’ICF ha estat capaç d’oferir solucions per a sectors clau com l’habitatge social, l’economia verda, la digitalització i la innovació empresarial.
En el marc de la Trobada Empresarial, també es va celebrar una taula rodona amb representants d’empreses i entitats de les comarques gironines, en què es va posar de manifest la versatilitat de l’ICF per adaptar-se a les necessitats del teixit empresarial local. Els ponents van coincidir a assenyalar que l’ICF és un complement fonamental en el finançament empresarial i que la seva actuació és essencial per ajudar a les empreses a aconseguir el finançament necessari per al creixement i la sostenibilitat dels seus projectes.
Durant el debat, també es va expressar preocupació pels aranzels imposats pel president nord-americà, Donald Trump, una situació que ha afectat l’exportació de diversos sectors econòmics, com la indústria i el comerç. Tot i això, els empresaris van coincidir en què encara és aviat per determinar els efectes que aquestes mesures tindran a les seves empreses. En aquest sentit, van destacar que aquest tipus de situacions també poden generar noves oportunitats i que la capacitat d’adaptació i resiliència de les empreses serà clau per superar aquests reptes.
Des de la seva creació, l’ICF ha finançat més de 37.000 clients per un import superior als 16.000 milions d’euros. La seva missió principal és promoure el finançament d’empreses i entitats per contribuir al creixement, la innovació i la sostenibilitat de l’economia catalana. Com a membre de l’Associació Europea de Bancs Públics (EAPB), l’ICF manté una presència destacada en el panorama financer europeu, compartint coneixements i bones pràctiques amb altres entitats de promoció pública que operen a Europa.
El festival De soca-rel organitza un itinerari literari nocturn pels carrers de Madremanya
El festival literari De soca-rel celebrarà la seva segona edició del 26 d’abril al 31 de maig amb una variada programació d’activitats que inclou itineraris literaris, exposicions i taules rodones. El festival compta amb la participació de poetes i autors locals com Moisès Esteban-Guitart, Alberto Conejero, Berta i Mar Camps, i altres artistes destacats.
Les activitats inclouen quatre itineraris literaris que es faran a Celrà, Juià, Madremanya i Medinyà, centrats en la recitació d’obres de poetes de la zona. L’itinerari inaugural, ‘Paisatges quotidians’, tindrà lloc a Celrà el 26 d’abril, coincidint amb la festa major del municipi. Els visitants podran gaudir també d’una exposició de pintures de Perico Pastor inspirades en el treball de Moisès Esteban-Guitart.
A més dels itineraris, el festival oferirà una àmplia varietat d’activitats per a tots els públics, com una taula rodona el 11 de maig a Flaçà sobre el paper de l’estació en la vida del municipi, amb la participació d’autors com Antoni Puigvert i Xavier Cortadellas. El festival també inclou activitats familiars, com la instal·lació immersiva ‘El meu poble, la lluna’ de Raquel Moron a Sant Joan de Mollet.
De soca-rel té com a objectiu promocionar els autors locals de la llera del Ter i de la demarcació de Girona, amb un enfocament en la difusió de la literatura i la cultura d’aquesta zona de la comarca. Aquest festival serà una oportunitat única per gaudir de la literatura i la cultura del territori mentre es recorre la bellesa dels seus pobles.
