El festival de Torroella tanca la seva 46a edició amb més de 14.000 espectadors i una ocupació del 96,7%

Per
Redacció
-
Festival de Torroella 2026 tancament

El Festival de Torroella de Montgrí ha tancat la 46a edició amb 14.138 espectadors i un 96,7% d’ocupació mitjana. La programació s’ha desenvolupat durant prop de cinc setmanes. El nombre d’espectadors ha crescut un 6,73% respecte del 2025. L’ocupació també ha passat del 94,62% al 96,7%. Això representa un increment de 2,08 punts percentuals.

La resposta del públic també s’ha reflectit en els concerts amb totes les entrades venudes. Nou propostes van assolir el ple, tot i que només vuit es van poder celebrar. La soprano Nadine Sierra havia exhaurit les localitats per al seu recital. Una infecció de les vies respiratòries de l’artista va obligar a cancel·lar l’actuació.

Entre els concerts amb totes les entrades venudes hi havia el de Daniil Trifonov amb la Mahler Chamber Orchestra. També van assolir el ple The Tallis Scholars i la Freiburger Barockorchester amb Jeanine De Bique. La llista inclou també el mandolinista Avi Avital i el conjunt Le Poème Harmonique. També van exhaurir localitats altres formacions i intèrprets destacats. Entre aquests concerts hi havia el de Josep Colom amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. També van fer ple l’English Chamber Orchestra amb Elisabeth Leonskaja i les organistes Montserrat Torrent i Cristina García Banegas.

La directora del Festival de Torroella, Montse Faura, vincula aquestes dades amb la confiança acumulada durant 46 edicions. Faura destaca la fidelitat del públic i l’interès dels artistes per participar en el festival. La directora considera aquesta confiança un dels principals patrimonis del certamen. També defensa la necessitat de mantenir una programació exigent i oberta a nous descobriments.

L’edició ha tingut com a lema L’amor també deixa rastre. El festival ha centrat la mirada en la memòria generada després de cada experiència musical. La proposta també ha posat l’accent en els vincles entre públic, artistes, repertoris i espais. Aquesta mirada forma part de la identitat construïda durant les 46 edicions.

Una doble proposta tanca la 46a edició

La darrera jornada ha combinat dues propostes musicals diferents. Le Poème Harmonique, sota la direcció de Vincent Dumestre, ha actuat a l’Auditori Espai Ter. La formació ha presentat Carnaval Barroc. L’espectacle recrea l’ambient del carnaval romà del segle disset.

La clausura s’ha traslladat després a l’església de Sant Genís de Torroella de Montgrí. Aquest espai ha acollit el darrer concert de l’edició. La soprano Clara Brunet i el músic Bor Zuljan han protagonitzat Mr Dowland’s Dream. La proposta ha explorat l’univers del compositor anglès John Dowland. El concert ha connectat el Renaixement amb repertoris dels segles vint i vint-i-u. L’actuació ha posat el punt final a prop de cinc setmanes de programació.

Nou propostes amb totes les entrades venudes

L’elevada ocupació s’ha traduït en nou propostes amb totes les localitats exhaurides. Vuit d’aquests concerts finalment es van poder celebrar. La dada arriba en una edició amb ampliacions d’aforament en diverses cites. La programació ha combinat estrenes, produccions, debuts i artistes de l’escena internacional.

El festival també ha reunit solistes, orquestres i formacions especialitzades. Aquesta diversitat ha marcat bona part de la programació de la 46a edició.

Música i patrimoni a Torroella i Pals

Una altra línia de l’edició ha estat la connexió entre música, patrimoni i territori. La programació ha anat més enllà de l’Auditori Espai Ter. Durant el juliol, l’església de Sant Pere de Pals va acollir un concert d’orgue. Les intèrprets van ser Montserrat Torrent i Cristina García Banegas.

La proposta va formar part de la col·laboració amb el Festival Clàssic Pals. Durant l’agost, l’activitat s’ha concentrat també en diferents espais de Torroella. The Tallis Scholars han actuat a l’església de Sant Genís. El mateix temple ha acollit la clausura amb Clara Brunet i Bor Zuljan.

El mandolinista Avi Avital ha actuat a la Sala Contemporània del Palau Solterra. Concerto 1700 i Laura Marchal han ofert el seu concert a Can Quintana.

La direcció defensa aquesta diversitat com una part essencial del projecte. L’objectiu és relacionar cada repertori amb l’arquitectura i l’entorn més adequats. La xarxa d’espais també inclou el Convent dels Agustins, el Cinema Montgrí i la Casa Galibern. El festival busca així integrar la programació dins del patrimoni de Torroella.

20 activitats de cinema i música

La tercera edició del festival In-Edit Empordà ha completat 20 activitats. La programació ha combinat projeccions amb altres propostes vinculades a la música i al cinema. Enguany s’han presentat 12 documentals. Sis d’aquestes produccions s’han estrenat al festival.

La programació també ha incorporat música en directe. A més, ha ofert trobades amb artistes i creadors. El documental O menino d’olho d’àgua ha rebut el premi al millor documental internacional. L’obra està dirigida per Lírio Ferreira i Carolina Sá. Els espectadors han concedit el premi del públic a Ivry Who. El documental és obra del director Gaï Tordjman.

19 concerts al Fringe Torroella

El Fringe Torroella ha completat la seva programació amb 19 concerts. El projecte està dedicat als joves intèrprets i les formacions emergents. L’edició ha posat el focus en l’Uruguai com a país convidat. La programació també ha incorporat tres residències de formacions de música antiga.

Aquestes residències estan vinculades a un programa europeu de suport a conjunts emergents. L’objectiu és reforçar la connexió entre Torroella i les noves generacions de músics. La direcció vol consolidar el Fringe com un espai de descoberta i desenvolupament professional. El projecte també facilita el contacte dels participants amb xarxes musicals internacionals.

El Festival de Torroella de Montgrí tanca així la 46a edició amb 14.138 espectadors. L’ocupació mitjana ha arribat al 96,7%, davant del 94,62% del 2025. El públic ha augmentat un 6,73% en un any. Aquestes dades tanquen una edició amb nou propostes exhaurides, una programació repartida pel territori i una elevada resposta del públic.

Sons del Món tanca la 19a edició amb un concert «íntim i proper» de Roger Mas al celler dels Aspres de Cantallops

Per
ACN
-
festival sons del món

Roger Mas ha tancat la 19a edició del festival Sons del Món amb un concert «íntim i proper» al celler dels Aspres de Cantallops (Alt Empordà). Durant una hora i mitja el músic de Solsona ha repassat alguns dels temes més icònics de la seva llarga discografia i que l’han portat a ser un dels cantautors referents a Catalunya. ‘I la pluja ens va assecar’, ‘Totes les flors’ o ‘Amb la polla i amb l’ou’ han estat algunes de les peces que han sonat a l’exterior del celler davant d’uns 300 espectadors. El director del festival, Xavi Pascual, destaca que van optar per Roger Mas per tancar aquesta edició perquè és una forma «molt cultural» d’acabar el festival amb «un dels millors cantautors que hi ha al nostre país».

El concert de Roger Mas ha arrencat amb ‘I la pluja es va assecar’, una de les més antigues que l’artista solsonès té del seu repertori. Un públic agraït aplaudia i interactuava amb Mas. La tramuntana moderada que bufava a Cantallops ha estat un dels temes recurrents entre cançó i cançó. ‘Dona’m vida’ i ‘Michela’ han servit de preludi d’un reguitzell d’èxits que Roger Mas ha repassat, acompanyat de Xavier Guitó al teclat i Aureli Marcet al contrabaix, en un format íntim i proper.

L’espectacle ha arribat a un dels seus moments més àlgids amb la interpretació d»El calavera’ i del poema de Joan Maragall ‘Soleiada’. ‘Benvinguts al cul del riu’ i ‘Saltimbanqui’ han precedit el bis que Mas ha fet i que ha tancat el concert. Els acords de ‘Jordi’ i ‘Oda a Francesc Pujols’ han estat els darrers d’aquest Sons del Món 2026.

El director del festival, Xavi Pascual, ha assenyalat que acabar amb Roger Mas és una forma «més cultural» de tancar una edició que ha qualificat de «molt satisfactòria».

Més de 30.000 espectadors a la Ciutadella

Pascual s’ha mostrat satisfet amb la resposta del públic que ha assistit al festival, tant als concerts de la Ciutadella de Roses com en els escenaris més petits dels diferents cellers. «El que oferim és una exclusivitat. A la Ciutadella fem concerts per a 5.000 persones, però que tenen una projecció de 20.000 i als cellers un format reduït i exclusiu per a 300 persones com el de Roger Mas», ha assenyalat el director de Sons del Món, que reconeix que ja està pensant en la cita de l’any que ve.

El concert de God Save The Queen del dilluns 10 d’agost va tancar la programació del festival a la Ciutadella que, per segon any consecutiu, ha superat la barrera dels 30.000 espectadors. Pascual subratlla que aquesta xifra consolida el festival com una de les grans cites culturals i d’oci a l’estiu de la Costa Brava. Dels concerts a l’escenari principal de la Ciutadella, han exhaurit les entrades les actuacions de Pablo Alborán, Joan Dausà, Sergio Dalma, i del concert conjunt de Lax’n’Busto i Gossos. En paral·lel, el Village ha registrat la millor xifra d’assistents de la seva història amb més de 6.500 persones.

En aquesta edició, el Village ha comptat amb una programació variada amb les actuacions de Suu, Markos amb K, la Tura d’Eufòria, Joan Masdeu o el podcast ‘Guarres!’, així com festes temàtiques com ‘Bojos pels 90’ -que va incloure l’actuació dels clàssics dels 90 Soundlovers-, ‘Verano Mix’ -una festa que reivindica les cançons d’estiu i que va comptar amb l’actuació de Lorna, la creadora de l’èxit Papichulo-, o un remember de la mítica discoteca Picasso de Roses.

Una crònica de 1904 fa tornar els gegants a Llafranc

Per
Carla Saló Pujol
-

Llafranc recuperarà aquest agost la seva tradició gegantera, més d’un segle després de les primeres referències documentades. La Colla Gegantera de Palafrugell ha localitzat a l’Arxiu del municipi diversos documents que acrediten que el nucli palafrugellenc comptava amb gegants i nanos almenys l’any 1904, en el marc de les festes de Santa Rosa.

La descoberta ha estat fruit d’una investigació de Miquel Muñiz, coordinador artístic de la Colla Gegantera palafrugellenca, que inicialment va anar a l’Arxiu per investigar l’origen dels gegants de Palafrugell, en Pitu i la Lluna, creats l’any 1996, i els gegants anteriors, obra de Josep Puig, de 1986.

Muñiz va voler ampliar la recerca gegantera a la rodalia de Palafrugell i va buscar documents relacionats amb les festes de Santa Rosa de Llafranc. La cerca el va portar a trobar documents del 1904 on es descriu una «passejada triomfal dels Gegants de Llafranc». En un primer moment, Muñiz va comprovar que no fossin gegants llogats a poblacions dels voltants i va buscar arxius relacionats amb la imatgeria festiva de la Bisbal, Palamós i Torroella, i va certificar que no eren figures llogades i que, per tant, eren pròpies de Llafranc.

Una crònica exhaustiva del 1904 

Les cròniques de les festes de Santa Rosa de Llafranc, celebrades els dies 29 i 30 d’agost de 1904, descriuen amb detall la participació dels gegants i els ‘nanos’ en els actes festius.

Segons la documentació recuperada, els gegants van sortir el dia de la patrona, després que la pluja inicial obligués a esperar que millorés el temps. La crònica explica que, un cop va parar de ploure, els ‘nanos’ i els gegants van iniciar una cercavila pels carrers de Llafranc. Les figures anaven acompanyades del flabiolaire Xicu Casademont i Pla. El text recuperat descriu, fins i tot, la música que interpretava durant la cercavila i explica que els gegants participaven en diferents moments de les festes.

Per a Muñiz, aquests documents són especialment importants perquè no es tracta d’una única referència. «N’hi ha bastants, tots del 1904, però ens donen les suficients proves per dir que a Llafranc hi havia hagut gegants», explica.

No se sap com eren els gegants originals

De moment, només s’ha recuperat una crònica del 1904, però no es disposa de cap fotografia, cosa que fa que no es pugui saber com eren exactament els gegants de Llafranc. Tampoc se’n sap els noms.

El coordinador artístic de la colla gegantera de Palafrugell apunta que, tot i que no es té cap foto de com eren els gegants, les cròniques de l’època expliquen que eren «uns personatges bells i admirats».

Així mateix, Muñiz fa una crida als ciutadans de Palafrugell que es posin en contacte amb la colla gegantera si tenen fotografies dels voltants del 1904 on apareguin els gegants de Llafranc.

«El tren» va ser un espectacle teatral creat i representat l’any 1982 per la companyia gironina Grup Tripijoc, un col·lectiu conegut pel seu teatre d’animació, creació col·lectiva i treballs visuals sense text. Van participar a les Festes de Santa Rosa del 1983 amb tres titelles gegants, ja que no hi havia gegants – Fotografia cedida per Pep Bofill Miquel

La reconstrucció dels gegants: com i qui la farà?

La reconstrucció dels gegants de Llafranc anirà a càrrec de l’artista Clara Anglada del taller Aglà de Cassà de la Selva.

Les noves figures no pretenen reproduir exactament els gegants originals, ja que no se’n coneix l’aspecte, sinó recrear-los a partir de la informació històrica disponible.

La recuperació també incorporarà, més endavant, els ‘nanos’ que apareixen documentats en les cròniques.

L’estrena de la primera geganta

La primera geganta es presentarà el diumenge 30 d’agost, coincidint amb la festivitat de Santa Rosa. La presentació serà a les 10:30 h, a l’inici del passeig de Cipsela.

La figura serà descoberta i, posteriorment, farà una petita cercavila amb flabiol i tamborí fins a l’església de Llafranc. A l’interior del temple participarà en l’inici de l’ofici de festa major i s’hi estrenarà el nou ball pels gegants de Llafranc, per a flabiol i tamborí. Una obra escrita per la compositora calongina Monti Galdon.

A la tarda hi haurà una nova cercavila on també hi participarà la geganta, aquest cop acompanyada dels gegants i grallers de Palafrugell. Serà just després de la ballada de sardanes que es farà al passeig de Cipsela a les 20:00 del vespre. 

Els gegants restants es presentaran l’any que ve, també en el marc de Santa Rosa. Després de la presentació de les figures, la previsió és que la tradició recuperada tingui continuïtat dins la festa de Llafranc.

La gestió dels gegants de Llafranc anirà a càrrec de la Colla Gegantera de Palafrugell, però, el coordinador artístic de la colla gegantera palafrugellenca, Miquel Muñiz, assegura que la reconstrucció de les figures festives serà possible gràcies a la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. En la recuperació també hi col·labora, puntualment, l’Associació d’Amics i Veïns de Llafranc.

Els grallers acompanyant als gegants el 1983 – Fotografia cedida per Pep Bofill Miquel

 

La Bisbal d’Empordà rebaixa el paviment del passeig Muriel Casals per evitar inundacions a la biblioteca

Per
Redacció
-

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha iniciat aquesta setmana les obres per rebaixar el paviment del passeig Muriel Casals, davant de la Biblioteca Lluísa Duran, amb l’objectiu de reduir el risc d’acumulació d’aigua i evitar inundacions a l’equipament durant episodis de pluja intensa.

La intervenció afectarà una superfície de 297,65 metres quadrats i té un termini d’execució previst de vuit setmanes. Els treballs actuaran sobre el punt més baix del passeig, situat entre els carrers del Mas Clarà i Abat Oliba.

Es tracta d’una problemàtica que es repeteix des de la instal·lació de la biblioteca a l’antic escorxador. Quan es produeixen precipitacions intenses, els embornals poden no tenir prou capacitat per absorbir tota l’aigua o quedar obstruïts per l’acumulació de fulles. Això pot provocar entollaments al passeig i l’entrada d’aigua al pati de la biblioteca i, en alguns casos, a la planta baixa de l’edifici.

Per resoldre-ho, el projecte preveu modificar el pendent actual del vial i construir un rebaix continu en forma de gual. D’aquesta manera, l’aigua es conduirà per gravetat cap al riu Daró abans que arribi al recinte de la biblioteca. La nova configuració tindrà un pendent transversal del 2% en sentit d’evacuació.

A més, al punt de descàrrega es construirà una escullera de pedra de gran format, amb blocs d’entre 700 i 800 quilos. L’objectiu és reduir la força de l’aigua i evitar l’erosió de la llera del Daró.

Aquesta actuació es fa seguint les indicacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ja que els treballs afecten l’entorn del domini públic hidràulic.

L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, defensa que l’actuació va més enllà de la reparació de l’espai. Segons Aparicio, permetrà transformar un punt vulnerable en una infraestructura més preparada davant dels episodis meteorològics extrems i garantir la continuïtat del servei de la biblioteca.

SOS Costa Brava i Salvem Begur rebutgen una nova urbanització en una zona forestal de Begur

Per
Redacció
-

SOS Costa Brava i Salvem Begur rebutgen el projecte urbanístic previst al sector de Font de la Salut, a Begur. El planejament permetria construir una vintena llarga d’habitatges en una zona actualment forestal.

Els terrenys es troben al costat de les Muntanyes de Begur i de la xarxa europea d’espais naturals protegits. Les entitats consideren que aquesta proximitat fa especialment sensible el desenvolupament de la zona.

Els grups ecologistes reclamen a l’Ajuntament de Begur que estudiï una alternativa al projecte actual. Proposen protegir tot l’àmbit i preservar prop de deu hectàrees de bosc.

Les entitats recorden que el planejament urbanístic de Begur té més de vint anys. Durant aquest temps, el sector de Font de la Salut no s’ha arribat a desenvolupar. Consideren que aquesta situació permet replantejar el futur dels terrenys.

El risc d’incendi forestal és un altre dels arguments de les dues entitats. SOS Costa Brava recorda que Begur té més de cinquanta urbanitzacions pròximes a zones boscoses. La federació considera necessari evitar nous creixements residencials en aquests entorns.

Les entitats també assenyalen possibles irregularitats ambientals i urbanístiques en el projecte. Entre aquestes hi ha la construcció en terrenys amb pendents elevats i una possible afectació dels espais naturals pròxims.

També qüestionen el compliment de les normes urbanístiques i de prevenció d’incendis. Per aquest motiu, reclamen una resolució ambiental desfavorable al desenvolupament de Font de la Salut.

L’avaluació ambiental del projecte ja havia generat controvèrsia anteriorment. L’organisme responsable de l’avaluació ambiental va exigir l’any 2024 una anàlisi més completa dels possibles efectes del projecte sobre l’entorn.

SOS Costa Brava i Salvem Begur han presentat al·legacions durant el període d’informació pública. Les dues entitats demanen aturar la transformació urbanística del sector.

La reclamació també s’emmarca en un debat més ampli sobre el model urbanístic de Begur. Les entitats qüestionen altres desenvolupaments residencials previstos en entorns forestals del municipi.

Els grups ecologistes defensen que la conservació dels boscos pot ajudar a protegir la biodiversitat i reduir la vulnerabilitat del territori. També reclamen adaptar el planejament municipal al canvi climàtic i al risc creixent d’incendis.

La darrera ballada de sardanes de Calella homenatjarà Modest Cuixart al Port Bo

Per
Redacció
-
Sardanes Calella

La darrera ballada de sardanes de l’estiu a Calella de Palafrugell homenatjarà el pintor Modest Cuixart. La cita serà el 29 d’agost, a dos quarts de set de la tarda, a la platja del Port Bo. La jornada mantindrà una de les tradicions més singulars de l’estiu a Calella. Els participants ballaran l’última sardana dins l’aigua.

Aquest any, el moment servirà per recordar Modest Cuixart. La commemoració coincideix amb els cent anys del naixement de l’artista. L’Associació de Veïns i Amics de Calella organitza les ballades d’estiu. L’entitat ha preparat l’homenatge a partir de la pintura Les fulles seques fan sardana.

L’obra de Cuixart està relacionada amb la popular sardana Les fulles seques. La cobla Baix Empordà interpretarà aquesta composició durant la jornada. Els assistents entraran a l’aigua del Port Bo per ballar aquesta última peça. La sardana unirà així la tradició de Calella amb el llegat artístic de Cuixart.

L’acte també comptarà amb diverses intervencions. Hi participarà Laura Millán, alcaldessa de Palafrugell, juntament amb representants de la Fundació Cuixart. També intervindrà el president de l’Associació de Veïns i Amics de Calella. Els participants adreçaran unes paraules al públic durant l’homenatge.

La ballada tindrà un altre protagonista especial. El gegantó de Modest Cuixart participarà per primera vegada en aquesta cita tradicional. La Fundació Cuixart va presentar la figura aquesta primavera. El gegantó està inspirat en la imatge del pintor.

L’activitat forma part de la commemoració municipal dedicada al centenari de Modest Cuixart. L’Ajuntament de Palafrugell impulsa el programa durant aquest any. Cuixart va ser una figura destacada de l’avantguarda artística catalana. El pintor va viure molts anys a Palafrugell i va mantenir una estreta relació amb el municipi. Palafrugell el va nomenar fill adoptiu del municipi l’any 2006. Aquesta vinculació ocupa un espai destacat dins la commemoració actual.

La programació ha inclòs una exposició dedicada a la natura, els mites i la memòria. La mostra s’ha pogut veure al Museu del Suro de Catalunya. El municipi també ha organitzat una conversa dedicada a la relació entre Cuixart i Palafrugell. Les activitats continuaran durant les pròximes setmanes.

El pati de la Biblioteca acull fins al 5 de setembre un mural col·lectiu dedicat al pintor. Setze artistes han participat en aquesta obra conjunta. La commemoració també arriba a la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs. L’Espai Santa Margarida acull una exposició dedicada a Cuixart fins al 30 de setembre.

La Biblioteca de Palafrugell completarà la programació amb una activitat familiar. El 3 de setembre acollirà un taller de pintura inspirat en l’artista. Aquestes iniciatives complementen les activitats de la Fundació Cuixart. L’objectiu és apropar l’obra, la trajectòria i el llegat de Modest Cuixart al públic.

1...151152153...7.284Pàgina 152 de 7.284